Més
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pere Pugès i Dorca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pere Pugès i Dorca. Mostrar tots els missatges
divendres, 10 de juny del 2011
dijous, 19 de maig del 2011
Democràcia al segle XXI
PERE PUGÉS I DORCA
Arquitecte i gerent de Projectae
A Europa, ben entrat el segle XXI i immersos en una crisi que està posant en evidència tot un sistema, ja no ens hauríem de conformar amb creure que la nostra democràcia és la garantia suficient per superar-ho tot. Perquè el que està en perill és la mateixa democràcia, la llibertat i els drets dels ciutadans.
Els Estats més febles d'aquesta vella Europa, més febles econòmicament i moltes vegades també democràticament, són els que estan mostrant les febleses del sistema, els draps bruts i les vergonyes. I els catalans tenim la mala fortuna de pertànyer a un dels més febles d'aquests Estats. Les misèries del sistema es posen de manifest quan s'arriba a taxes d'atur del 20% i les perspectives futures no són gens positives. Les vergonyes del sistema es mostren quan els governs han de córrer a salvar bancs sense cap tipus de contraprestació i amb la perspectiva que tocarà seguir per aquest camí. Les mesures que toca prendre venen dictades des de l'Europa sòlida i són mesures fonamentalment financeres i d'ajustos que recauen sobre els segments més dèbils i tocats de la nostra societat. I aquí no passa res!
Arquitecte i gerent de Projectae
A Europa, ben entrat el segle XXI i immersos en una crisi que està posant en evidència tot un sistema, ja no ens hauríem de conformar amb creure que la nostra democràcia és la garantia suficient per superar-ho tot. Perquè el que està en perill és la mateixa democràcia, la llibertat i els drets dels ciutadans.
Els Estats més febles d'aquesta vella Europa, més febles econòmicament i moltes vegades també democràticament, són els que estan mostrant les febleses del sistema, els draps bruts i les vergonyes. I els catalans tenim la mala fortuna de pertànyer a un dels més febles d'aquests Estats. Les misèries del sistema es posen de manifest quan s'arriba a taxes d'atur del 20% i les perspectives futures no són gens positives. Les vergonyes del sistema es mostren quan els governs han de córrer a salvar bancs sense cap tipus de contraprestació i amb la perspectiva que tocarà seguir per aquest camí. Les mesures que toca prendre venen dictades des de l'Europa sòlida i són mesures fonamentalment financeres i d'ajustos que recauen sobre els segments més dèbils i tocats de la nostra societat. I aquí no passa res!
dijous, 3 de febrer del 2011
Projectes nacionals
PERE PUGÉS I DORCA
Arquitecte i gerent de Projectae
De les diverses definicions de nació que s’han fet en la història recent, potser em quedaria amb la que trobem a la Viquipèdia: Avui dia es pensa que per tal que un grup humà pugui ser considerat nacional cal que compleixi tres condicions bàsiques formades al llarg del temps:
- Que aquesta comunitat de persones habiti en un espai geogràfic concret i ben delimitat.
- Que hi tingui unes diferències o senyals d'identitat (com ara la llengua), algunes tradicions i lleis, algun element físic (una muntanya o un paisatge determinats, per exemple) que es puguin considerar emblemàtics, i fins i tot, certes maneres de ser col·lectives marcades per una cultura comuna.
- Que hi hagi una consciència de grup, també anomenada consciència nacional, en el sentit de posseir de manera permanent el sentiment i la voluntat de pertànyer a un grup de persones, a una col·lectivitat concreta.
Arquitecte i gerent de Projectae
De les diverses definicions de nació que s’han fet en la història recent, potser em quedaria amb la que trobem a la Viquipèdia: Avui dia es pensa que per tal que un grup humà pugui ser considerat nacional cal que compleixi tres condicions bàsiques formades al llarg del temps:
- Que aquesta comunitat de persones habiti en un espai geogràfic concret i ben delimitat.
- Que hi tingui unes diferències o senyals d'identitat (com ara la llengua), algunes tradicions i lleis, algun element físic (una muntanya o un paisatge determinats, per exemple) que es puguin considerar emblemàtics, i fins i tot, certes maneres de ser col·lectives marcades per una cultura comuna.
- Que hi hagi una consciència de grup, també anomenada consciència nacional, en el sentit de posseir de manera permanent el sentiment i la voluntat de pertànyer a un grup de persones, a una col·lectivitat concreta.
dimecres, 12 de gener del 2011
28N, nou govern i Estat propi
PERE PUGÉS I DORCA
Arquitecte i gerent de Projectae
Ben mirat, les coses no podien anar d’altra manera el 28N. Un país emprenyat i desmoralitzat havia de castigar, necessàriament, als integrants del govern i, especialment, a qui hi tenia una presència majoritària i, ells sí, proposaven “más de lo mismo”. El càstig a Esquerra tingué molts altres components afegits i, uns i altres, veieren com un gruix considerable dels seus votants anaven a parar a CiU.
Arquitecte i gerent de Projectae
Ben mirat, les coses no podien anar d’altra manera el 28N. Un país emprenyat i desmoralitzat havia de castigar, necessàriament, als integrants del govern i, especialment, a qui hi tenia una presència majoritària i, ells sí, proposaven “más de lo mismo”. El càstig a Esquerra tingué molts altres components afegits i, uns i altres, veieren com un gruix considerable dels seus votants anaven a parar a CiU.
dilluns, 6 de setembre del 2010
Un moment per a la reflexió
PERE PUGÈS i DORCA.
Arquitecte i gerent de Projectae
Uns dels documents que he llegit aquest estiu és el de la posició de Nou Cicle davant del moment actual a Catalunya i a Espanya, datat en posterioritat a las manifestació del 10-J i que, pel que sembla, parteix d’una anàlisi anterior –de febrer d’enguany- que començava dient que “Catalunya no està fatigada. Està desorientada.” El document de juliol constata que estem en un moment de reflexió i convida a fer-ne. Aquest escrit vol ser una aportació més en aquest moment de reflexió i vull fer-la aprofitant el marc que ofereix Nou Cicle, un espai polític al que em sento molt proper i impulsat per molts dels que han estat els meus companys polítics més directes aquests darrers 28 anys.
Arquitecte i gerent de Projectae
Uns dels documents que he llegit aquest estiu és el de la posició de Nou Cicle davant del moment actual a Catalunya i a Espanya, datat en posterioritat a las manifestació del 10-J i que, pel que sembla, parteix d’una anàlisi anterior –de febrer d’enguany- que començava dient que “Catalunya no està fatigada. Està desorientada.” El document de juliol constata que estem en un moment de reflexió i convida a fer-ne. Aquest escrit vol ser una aportació més en aquest moment de reflexió i vull fer-la aprofitant el marc que ofereix Nou Cicle, un espai polític al que em sento molt proper i impulsat per molts dels que han estat els meus companys polítics més directes aquests darrers 28 anys.
dimecres, 30 de juny del 2010
PSC: s'acosta el moment clau?
PERE PUGÈS i DORCA.
Arquitecte i gerent de Projectae
El PSC d’avui és un conglomerat divers format per parts amb històries, tradicions, camins i interessos ben diferents. Una foto fixa del PSC de fa trenta anys, quan el recordat Raventós es preparava per ser el candidat a president en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, s’assemblaria ben poc a una foto d’ara mateix. Més enllà de l’efecte del pas dels anys, no han canviat tantes cares. En tot cas han canviat de lloc.
Arquitecte i gerent de Projectae
El PSC d’avui és un conglomerat divers format per parts amb històries, tradicions, camins i interessos ben diferents. Una foto fixa del PSC de fa trenta anys, quan el recordat Raventós es preparava per ser el candidat a president en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, s’assemblaria ben poc a una foto d’ara mateix. Més enllà de l’efecte del pas dels anys, no han canviat tantes cares. En tot cas han canviat de lloc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)