ISABEL-CLARA SIMÓ I MONLLOR.
Escriptora
Estic atònita de la capacitat del poble català per estructurar-se, a una velocitat i amb un rigor que, als de la nostra generació, ens semblava una utopia. Divendres passat vaig assistir a la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana de l'Alt Empordà, comarca amb la qual em sento estretament vinculada. Va ser literalment perfecte. I la participació, enorme i entusiasta.
Què és l'Assemblea Nacional Catalana? Doncs un moviment ciutadà, fill de les consultes per la independència, obert, democràtic i transversal, que té com a objectiu empènyer els gran partits catalans perquè al Parlament hi hagi la majoria suficient per convocar un referèndum i, com a resultat d'aquest, proclamar la independència. Si no és la gent qui empeny, els gran partits no ho faran, i els partits petits, que tant hi treballen, no poden ells sols aconseguir aquesta majoria. Doncs bé, cada comarca, cada poble, i amb un creixement exponencial, està constituint el seu propi Consell Nacional. Els adherits i simpatitzants són una multitud.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dignitat Nacional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dignitat Nacional. Mostrar tots els missatges
divendres, 3 de febrer del 2012
Com una taca d'oli
L'Assemblea Nacional Catalana, que naixerà al març, estén les arrels al territori amb la creació d'entitats locals
Fixa el 2014 com l'any de la independència i abans preveu manifestacions i consultes als municipis
La consulta d'Arenys de Munt va fer brotar un sentiment sobiranista que estava latent, però que no acabava d'explotar. Joan Puigcercós sempre ho compara amb un volcà. Aquest volcà va estendre la seva lava per bona part de Catalunya fins que el 10 d'abril de l'any passat va arribar a Barcelona. Aquest va ser el punt final del procés. O, més ben dit, el punt i seguit, perquè un grup de persones van agafar-ne el relleu per intentar anar més enllà. Des del 2010 estaven treballant en silenci i es van presentar en societat poc després del 10-A. Prenent com a referència l'Assemblea Nacional de Catalunya, del 1971, volien crear una plataforma per tal de fer el pas de l'autonomisme a la independència. Un moviment ciutadà que empenyi els polítics.
Fixa el 2014 com l'any de la independència i abans preveu manifestacions i consultes als municipis
La consulta d'Arenys de Munt va fer brotar un sentiment sobiranista que estava latent, però que no acabava d'explotar. Joan Puigcercós sempre ho compara amb un volcà. Aquest volcà va estendre la seva lava per bona part de Catalunya fins que el 10 d'abril de l'any passat va arribar a Barcelona. Aquest va ser el punt final del procés. O, més ben dit, el punt i seguit, perquè un grup de persones van agafar-ne el relleu per intentar anar més enllà. Des del 2010 estaven treballant en silenci i es van presentar en societat poc després del 10-A. Prenent com a referència l'Assemblea Nacional de Catalunya, del 1971, volien crear una plataforma per tal de fer el pas de l'autonomisme a la independència. Un moviment ciutadà que empenyi els polítics.
dimecres, 21 de desembre del 2011
dijous, 15 de desembre del 2011
dilluns, 12 de desembre del 2011
L'assemblea nacional catalana
XAVIER GARCIA I PUJADES
Escriptor i Periodista
Silenciosament, però sembla que amb més eficàcia que altres vegades, una part important del país (i no només els convençuts) s'està organitzant en xarxa d'aportacions individuals i sense la tutela directa dels partits per constituir, el març del 2012, l'anomenada assemblea nacional catalana, amb el propòsit, certament històric, d'arribar un dia (si pot ser no massa llunyà) a disposar d'un estat per a Catalunya, segons un full de ruta que s'està establint i que inclouria la convocatòria de referèndums municipals, a fi que al Parlament tingui majories suficients per reclamar a la Generalitat la celebració d'un plebiscit nacional per a l'autodeterminació, les conseqüències del qual haurien de ser –si l'Estat espanyol no accepta l'exercici d'aquest dret– la proclamació unilateral d'independència.
Escriptor i Periodista
Silenciosament, però sembla que amb més eficàcia que altres vegades, una part important del país (i no només els convençuts) s'està organitzant en xarxa d'aportacions individuals i sense la tutela directa dels partits per constituir, el març del 2012, l'anomenada assemblea nacional catalana, amb el propòsit, certament històric, d'arribar un dia (si pot ser no massa llunyà) a disposar d'un estat per a Catalunya, segons un full de ruta que s'està establint i que inclouria la convocatòria de referèndums municipals, a fi que al Parlament tingui majories suficients per reclamar a la Generalitat la celebració d'un plebiscit nacional per a l'autodeterminació, les conseqüències del qual haurien de ser –si l'Estat espanyol no accepta l'exercici d'aquest dret– la proclamació unilateral d'independència.
dimarts, 22 de novembre del 2011
Independentisme: paciència i coratge
QUIM TORRA i PLA.
Advocat i editor
No hi camí per a la independència, la independència és el camí
Fa gairebé un any i mig, l’enyorat Miquel Pairolí escrivia un “Escaire” al Punt . Hi parlava de les recomanacions que l’expresident nord-americà, Jimmy Carter, va fer al poble català al recollir el premi Internacional Catalunya –pocs dies després de la sentència del TC sobre l’Estatut- . Carter va aconsellar paciència i mirar cap al futur amb coratge, la qual cosa va servir-li a Pairolí per afirmar: “Qui té paciència, aguanta, resisteix, confia arribar a l'objectiu i no li importa el temps. És fonamental prescindir del temps. Alguns objectius reclamen invertir-hi generacions senceres” , per acabar concloent: “Se'ns acabarà, la paciència, als catalans en el tracte amb Espanya? És una possibilitat, però encara seria més perillós que se'ns acabés el coratge i que, bé sigui per una mancança o per l'altra, acabem abaixant els braços”.
Advocat i editor
No hi camí per a la independència, la independència és el camí
Fa gairebé un any i mig, l’enyorat Miquel Pairolí escrivia un “Escaire” al Punt . Hi parlava de les recomanacions que l’expresident nord-americà, Jimmy Carter, va fer al poble català al recollir el premi Internacional Catalunya –pocs dies després de la sentència del TC sobre l’Estatut- . Carter va aconsellar paciència i mirar cap al futur amb coratge, la qual cosa va servir-li a Pairolí per afirmar: “Qui té paciència, aguanta, resisteix, confia arribar a l'objectiu i no li importa el temps. És fonamental prescindir del temps. Alguns objectius reclamen invertir-hi generacions senceres” , per acabar concloent: “Se'ns acabarà, la paciència, als catalans en el tracte amb Espanya? És una possibilitat, però encara seria més perillós que se'ns acabés el coratge i que, bé sigui per una mancança o per l'altra, acabem abaixant els braços”.
divendres, 4 de novembre del 2011
Fuetades
En el temps de llegir aquesta columna han volat cap a Madrid 628.000 euros.
MARIA MERCÈ ROCA.
Escriptora
Últim cap de setmana de Fires a Girona. La crisi és tan greu i tan gran que se m'escapa i només l'entenc en les coses petites. Els preus de Fires s'han moderat. Les castanyes, que sempre comprem al senyor Paco, el de la màquina de tren Kin Fum Fa de la plaça de la Independència, costen el mateix que l'any passat i són tan o més bones. Les atraccions també em sembla que no s'han apujat, però no us ho puc assegurar perquè fa anys que no hi pujo: pagar per passar por? No gràcies! Fa calor i hi ha tanta gent com en els anys de bonança econòmica. Però jo he vist que les coses han canviat en els aparcaments buits. Tota la vida (tota la meva vida, vull dir) aparcar per Fires a prop del centre, pagant o de franc, era una missió senzillament impossible. I enguany ja no tant: molts dies podies aparcar tranquil·lament en qualsevol dels pàrquings de pagament, perquè la gent deixava el cotxe lluny, on podia, i s'acostava a les Fires caminant.
MARIA MERCÈ ROCA.
Escriptora
Últim cap de setmana de Fires a Girona. La crisi és tan greu i tan gran que se m'escapa i només l'entenc en les coses petites. Els preus de Fires s'han moderat. Les castanyes, que sempre comprem al senyor Paco, el de la màquina de tren Kin Fum Fa de la plaça de la Independència, costen el mateix que l'any passat i són tan o més bones. Les atraccions també em sembla que no s'han apujat, però no us ho puc assegurar perquè fa anys que no hi pujo: pagar per passar por? No gràcies! Fa calor i hi ha tanta gent com en els anys de bonança econòmica. Però jo he vist que les coses han canviat en els aparcaments buits. Tota la vida (tota la meva vida, vull dir) aparcar per Fires a prop del centre, pagant o de franc, era una missió senzillament impossible. I enguany ja no tant: molts dies podies aparcar tranquil·lament en qualsevol dels pàrquings de pagament, perquè la gent deixava el cotxe lluny, on podia, i s'acostava a les Fires caminant.
dimecres, 26 d’octubre del 2011
dissabte, 15 d’octubre del 2011
7 de novembre de 1971
MIQUEL SELLARÈS i PERELLÓ
President de l’Opinió Catalana
Vénen temps difícils i caldrà molta fermesa, decisió, complicitat i una classe política que se la jugui.
El 7 de novembre de 1971, ara fa 40 anys, es varen trobar a l'església de Sant Agustí totes les forces antifranquistes, amb la voluntat d'acabar amb la dictadura i obrir un camí de transició amb un programa de mínims, que va cristal·litzar en la consigna “Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia”. Aquest és el començament d'un seriós i ben documentat article de Toni Batista a la revista Sàpiens d'aquest mes. Batista és també l'autor del llibre La gran conspiració. Crònica de l'Assemblea de Catalunya, editat l'any 1991 per l'editorial Empúries i amb pròleg del mestre de patriotes Josep Benet. El llibre és considerat la Bíblia dels lluitadors antifranquistes, pel seu rigor.
President de l’Opinió Catalana
Vénen temps difícils i caldrà molta fermesa, decisió, complicitat i una classe política que se la jugui.
El 7 de novembre de 1971, ara fa 40 anys, es varen trobar a l'església de Sant Agustí totes les forces antifranquistes, amb la voluntat d'acabar amb la dictadura i obrir un camí de transició amb un programa de mínims, que va cristal·litzar en la consigna “Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia”. Aquest és el començament d'un seriós i ben documentat article de Toni Batista a la revista Sàpiens d'aquest mes. Batista és també l'autor del llibre La gran conspiració. Crònica de l'Assemblea de Catalunya, editat l'any 1991 per l'editorial Empúries i amb pròleg del mestre de patriotes Josep Benet. El llibre és considerat la Bíblia dels lluitadors antifranquistes, pel seu rigor.
dilluns, 10 d’octubre del 2011
Catalanisme minimalista
JORDI GRAUPERA
Analista polític i filosòfic
Ja imagino que vostès van pensar el mateix que jo quan el dijous al matí el conseller d’Economia, el dr. Mas-Colell, va insinuar la reducció del sou dels funcionaris catalans: aquest home és un geni, un líder contracultural. Ja ho va dir l’Steve Jobs: think different. Els pot semblar que el més raonable hauria estat negociar primer la idea, o, com a mínim, fer-la pública quan se sap segur que es posarà sobre la taula de negociació. Però no. l’Andreu Mas-Colell, que en sap un tou de teoria de jocs, que és la forma sofisticada de dir que és un gran estrateg i que si volgués et plomaria al pòquer, creu que és millor mig insinuar-ho el mateix matí que el president i el seu Govern gaudeixen de la popularitat d’haver-se abaixat el sou; mig matisar-ho hores després als passadissos del Parlament; i que al vespre al programa del Cuní a 8tv el portaveu del Govern, Quico Homs, ho hagi de desmentir davant la vergonyosa actuació propagandística de Josep Maria Álvarez, el secretari general de la UGT a Catalunya, que es llançava sobre la proposta com un vampir amb síndrome d’abstinència. Ja ho va dir l’Steve Jobs: “Apple és un vaixell amb un forat al buc, i la meva missió és… posar-lo en la direcció correcta”.
Analista polític i filosòfic
Ja imagino que vostès van pensar el mateix que jo quan el dijous al matí el conseller d’Economia, el dr. Mas-Colell, va insinuar la reducció del sou dels funcionaris catalans: aquest home és un geni, un líder contracultural. Ja ho va dir l’Steve Jobs: think different. Els pot semblar que el més raonable hauria estat negociar primer la idea, o, com a mínim, fer-la pública quan se sap segur que es posarà sobre la taula de negociació. Però no. l’Andreu Mas-Colell, que en sap un tou de teoria de jocs, que és la forma sofisticada de dir que és un gran estrateg i que si volgués et plomaria al pòquer, creu que és millor mig insinuar-ho el mateix matí que el president i el seu Govern gaudeixen de la popularitat d’haver-se abaixat el sou; mig matisar-ho hores després als passadissos del Parlament; i que al vespre al programa del Cuní a 8tv el portaveu del Govern, Quico Homs, ho hagi de desmentir davant la vergonyosa actuació propagandística de Josep Maria Álvarez, el secretari general de la UGT a Catalunya, que es llançava sobre la proposta com un vampir amb síndrome d’abstinència. Ja ho va dir l’Steve Jobs: “Apple és un vaixell amb un forat al buc, i la meva missió és… posar-lo en la direcció correcta”.
dimecres, 5 d’octubre del 2011
Benvolgut senyor Onega
CARME RENEDO I PUIG
Bibliotecària
Benvolgut senyor Onega,
Fa pocs dies, a La Vanguardia, publicàveu l’article Catalunya, adéu? en el que constatàveu el deteriorament del clima d’entesa entre Catalunya i Espanya; expressàveu tristesa i alarma per les veus rupturistes que us arriben, des de Catalunya, i que amenacen amb el divorci; situant-vos en un punt equidistant, suposadament objectiu, repartíeu responsabilitats entre les dues parts; us sap greu i us espanta la creixent incomprensió i us dol que pugui ser possible la separació perquè, en la vostra opinió, aquest fet seria “el més gran dels nostres fracassos col·lectius, un fracàs històric”.
Bibliotecària
Benvolgut senyor Onega,
Fa pocs dies, a La Vanguardia, publicàveu l’article Catalunya, adéu? en el que constatàveu el deteriorament del clima d’entesa entre Catalunya i Espanya; expressàveu tristesa i alarma per les veus rupturistes que us arriben, des de Catalunya, i que amenacen amb el divorci; situant-vos en un punt equidistant, suposadament objectiu, repartíeu responsabilitats entre les dues parts; us sap greu i us espanta la creixent incomprensió i us dol que pugui ser possible la separació perquè, en la vostra opinió, aquest fet seria “el més gran dels nostres fracassos col·lectius, un fracàs històric”.
diumenge, 25 de setembre del 2011
dijous, 22 de setembre del 2011
dimarts, 2 d’agost del 2011
A (re)voltes amb l'autodeterminació
FRANCESC DE DALMASES
Director de la revista ONGC
"Els processos d'autodeterminació de què hem estat testimonis no són fruit de lideratges personals sinó que són el resultat d'un desig massivament compartit de llibertat i democràcia."
Aquest hivern ens ha sorprès amb les revoltes al Sàhara, Tunísia, Egipte, Líbia, el Iemen, l'Iran, el Marroc o Bahrain. Règims considerats sòlids fins fa quatre dies, on aparentment només s'hi havia consolidat un tipus d'oposició, han trontollat i en alguns casos caigut per la força i la determinació d'una societat valenta, majoritàriament jove, formada i informada que rebutja interlocutors i reivindica una forma nova de fer política i guanyar el futur.
Director de la revista ONGC
"Els processos d'autodeterminació de què hem estat testimonis no són fruit de lideratges personals sinó que són el resultat d'un desig massivament compartit de llibertat i democràcia."
Aquest hivern ens ha sorprès amb les revoltes al Sàhara, Tunísia, Egipte, Líbia, el Iemen, l'Iran, el Marroc o Bahrain. Règims considerats sòlids fins fa quatre dies, on aparentment només s'hi havia consolidat un tipus d'oposició, han trontollat i en alguns casos caigut per la força i la determinació d'una societat valenta, majoritàriament jove, formada i informada que rebutja interlocutors i reivindica una forma nova de fer política i guanyar el futur.
dimecres, 20 de juliol del 2011
L’Opinió Catalana - Editorial
MIQUEL SELLARÈS i PERELLÓ
President de l’Opinió Catalana
La nostra associació, es vulgui o no, cavalca sobre les diferents situacions i conjuntures del país. I amb la nova situació política del país, l’Opinió Catalana necessita trobar de nou el seu lloc, que no és altre que crear complicitats i coincidències generacionals i intergeneracionals, i ja des del món del sobiranisme i l’independentisme, com hem acordat en les recents assemblees de la nostra associació, establir la transversalitat ara del sobiranisme, perquè és evident que la plena sobirania nacional del nostre país no vindrà d’una sola força política, sinó del conjunt de tots els sobiranistes que militen a pràcticament totes les forces polítiques catalanes.
President de l’Opinió Catalana
La nostra associació, es vulgui o no, cavalca sobre les diferents situacions i conjuntures del país. I amb la nova situació política del país, l’Opinió Catalana necessita trobar de nou el seu lloc, que no és altre que crear complicitats i coincidències generacionals i intergeneracionals, i ja des del món del sobiranisme i l’independentisme, com hem acordat en les recents assemblees de la nostra associació, establir la transversalitat ara del sobiranisme, perquè és evident que la plena sobirania nacional del nostre país no vindrà d’una sola força política, sinó del conjunt de tots els sobiranistes que militen a pràcticament totes les forces polítiques catalanes.
divendres, 8 de juliol del 2011
REMEMORANT EL 10 JUL 10
ISIDRE PALMADA I BADIA
La història no es repeteix, ho sap tothom. És singular i a diferència de l’aigua, mai torna a bullir a cent graus. La mani bis, del 9jul’11, té poc de bis. O bé, no? Alguns diuen que tot és igual: La Sentència, la crisi, l’espoli, la (no) bilateralitat, etc. També ho és, d’igual, la indignació dels independentistes. Per tant, el carrer es tornarà a omplir, a vessar. O bé, no?
La història no es repeteix, ho sap tothom. És singular i a diferència de l’aigua, mai torna a bullir a cent graus. La mani bis, del 9jul’11, té poc de bis. O bé, no? Alguns diuen que tot és igual: La Sentència, la crisi, l’espoli, la (no) bilateralitat, etc. També ho és, d’igual, la indignació dels independentistes. Per tant, el carrer es tornarà a omplir, a vessar. O bé, no?
dimecres, 29 de juny del 2011
La lliçó que els eslovens ens van donar fa vint anys
VICENT PARTAL i MONTESINOS.
Director de Vilaweb
Avui fa un any que el tribunal constitucional espanyol va terminar el model autonòmic i ahir en va fer vint que Eslovènia va reaccionar a un fet semblant declarant-se independent. Vint anys després ningú no gosa discutir que els eslovens la van encertar tirant pel dret, malgrat els costos d'aquella decisió. I ningú no discuteix tampoc que els seus ciutadans ara viuen molt millor.
Director de Vilaweb
Avui fa un any que el tribunal constitucional espanyol va terminar el model autonòmic i ahir en va fer vint que Eslovènia va reaccionar a un fet semblant declarant-se independent. Vint anys després ningú no gosa discutir que els eslovens la van encertar tirant pel dret, malgrat els costos d'aquella decisió. I ningú no discuteix tampoc que els seus ciutadans ara viuen molt millor.
divendres, 10 de juny del 2011
El millor moment de l'independentisme
L'independentisme no pot abjurar de Convergència, senzillament perquè Convergència és part de l'independentisme
QUIM TORRA i PLA.
Advocat i editor
En determinats cercles independentistes sura en l'ambient un estat de desassossec, de pansiment i malastrugança. Jo tinc una tendència exacerbada cap al pessimisme, no em costa gens veure les coses negríssimes, però, curiosament, aquest cop estic més content que en Betram Wooster un radiant dia de primavera a casa de la tia Àgata abans que en Jeeves li porti l'esmorzar.
QUIM TORRA i PLA.
Advocat i editor
En determinats cercles independentistes sura en l'ambient un estat de desassossec, de pansiment i malastrugança. Jo tinc una tendència exacerbada cap al pessimisme, no em costa gens veure les coses negríssimes, però, curiosament, aquest cop estic més content que en Betram Wooster un radiant dia de primavera a casa de la tia Àgata abans que en Jeeves li porti l'esmorzar.
dijous, 19 de maig del 2011
Democràcia al segle XXI
PERE PUGÉS I DORCA
Arquitecte i gerent de Projectae
A Europa, ben entrat el segle XXI i immersos en una crisi que està posant en evidència tot un sistema, ja no ens hauríem de conformar amb creure que la nostra democràcia és la garantia suficient per superar-ho tot. Perquè el que està en perill és la mateixa democràcia, la llibertat i els drets dels ciutadans.
Els Estats més febles d'aquesta vella Europa, més febles econòmicament i moltes vegades també democràticament, són els que estan mostrant les febleses del sistema, els draps bruts i les vergonyes. I els catalans tenim la mala fortuna de pertànyer a un dels més febles d'aquests Estats. Les misèries del sistema es posen de manifest quan s'arriba a taxes d'atur del 20% i les perspectives futures no són gens positives. Les vergonyes del sistema es mostren quan els governs han de córrer a salvar bancs sense cap tipus de contraprestació i amb la perspectiva que tocarà seguir per aquest camí. Les mesures que toca prendre venen dictades des de l'Europa sòlida i són mesures fonamentalment financeres i d'ajustos que recauen sobre els segments més dèbils i tocats de la nostra societat. I aquí no passa res!
Arquitecte i gerent de Projectae
A Europa, ben entrat el segle XXI i immersos en una crisi que està posant en evidència tot un sistema, ja no ens hauríem de conformar amb creure que la nostra democràcia és la garantia suficient per superar-ho tot. Perquè el que està en perill és la mateixa democràcia, la llibertat i els drets dels ciutadans.
Els Estats més febles d'aquesta vella Europa, més febles econòmicament i moltes vegades també democràticament, són els que estan mostrant les febleses del sistema, els draps bruts i les vergonyes. I els catalans tenim la mala fortuna de pertànyer a un dels més febles d'aquests Estats. Les misèries del sistema es posen de manifest quan s'arriba a taxes d'atur del 20% i les perspectives futures no són gens positives. Les vergonyes del sistema es mostren quan els governs han de córrer a salvar bancs sense cap tipus de contraprestació i amb la perspectiva que tocarà seguir per aquest camí. Les mesures que toca prendre venen dictades des de l'Europa sòlida i són mesures fonamentalment financeres i d'ajustos que recauen sobre els segments més dèbils i tocats de la nostra societat. I aquí no passa res!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)