MIQUEL SELLARÈS i PERELLÓ
President de l’Opinió Catalana
El proper dia 10 de març pot ésser una fita històrica per al nostre país. La constitució de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha d'ésser el començament d'un canvi de xip de la societat catalana. Ha d'ésser també la fi del catalanisme, de l'autonomisme, del federalisme, del confederalisme. S'ha intentat tot, han estat més de 40 anys picant pedra i estimbant-nos, una i una altra vegada, contra la paret d'Espanya. Ara, no podem dubtar si toca o no toca. Els catalans no podem tornar a caure en el parany de sempre: intentar fer país, fer política, fer institucions i al capdavall acabar en el coitus interruptus, la decepció o organitzant un gran orgasme polític amb manifestacions, actes i molta reivindicació i que, en acabat, tots tornem a casa, sense més, a esperar una altra ocasió.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miquel Sellarès i Perelló. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miquel Sellarès i Perelló. Mostrar tots els missatges
dijous, 16 de febrer del 2012
dissabte, 15 d’octubre del 2011
7 de novembre de 1971
MIQUEL SELLARÈS i PERELLÓ
President de l’Opinió Catalana
Vénen temps difícils i caldrà molta fermesa, decisió, complicitat i una classe política que se la jugui.
El 7 de novembre de 1971, ara fa 40 anys, es varen trobar a l'església de Sant Agustí totes les forces antifranquistes, amb la voluntat d'acabar amb la dictadura i obrir un camí de transició amb un programa de mínims, que va cristal·litzar en la consigna “Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia”. Aquest és el començament d'un seriós i ben documentat article de Toni Batista a la revista Sàpiens d'aquest mes. Batista és també l'autor del llibre La gran conspiració. Crònica de l'Assemblea de Catalunya, editat l'any 1991 per l'editorial Empúries i amb pròleg del mestre de patriotes Josep Benet. El llibre és considerat la Bíblia dels lluitadors antifranquistes, pel seu rigor.
President de l’Opinió Catalana
Vénen temps difícils i caldrà molta fermesa, decisió, complicitat i una classe política que se la jugui.
El 7 de novembre de 1971, ara fa 40 anys, es varen trobar a l'església de Sant Agustí totes les forces antifranquistes, amb la voluntat d'acabar amb la dictadura i obrir un camí de transició amb un programa de mínims, que va cristal·litzar en la consigna “Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia”. Aquest és el començament d'un seriós i ben documentat article de Toni Batista a la revista Sàpiens d'aquest mes. Batista és també l'autor del llibre La gran conspiració. Crònica de l'Assemblea de Catalunya, editat l'any 1991 per l'editorial Empúries i amb pròleg del mestre de patriotes Josep Benet. El llibre és considerat la Bíblia dels lluitadors antifranquistes, pel seu rigor.
divendres, 29 de juliol del 2011
Institucions, Òmnium i Assemblea
MIQUEL SELLARÈS i PERELLÓ
President de l’Opinió Catalana
"L'Assemblea Nacional Catalana ha de néixer sense conflictes, sense manipulacions. No ha de convertir-se en una sigla més de la sopa de sigles de l'independentisme català"
Hom es pregunta, moltes vegades, si tots aquells que volen assolir la independència de la nostra nació són conscients del que això significa i com es fa per aconseguir-ho i, per tant, construir i esdevenir estat. Per aquesta raó, intentaré en aquest article i en els propers d'aquesta secció reflexionar i establir estratègies al voltant d'aquest objectiu. La primera cosa que necessita una nació que vol alliberar-se i construir el seu propi estat és saber que, molts cops, el principal enemic no és exterior sinó que és interior. Per avançar cap a l'objectiu de l'estat propi és necessari que s'articuli un eix bàsic: que tots i cadascun dels actors que pretenen aquesta causa treballin amb coincidència i complicitat.
President de l’Opinió Catalana
"L'Assemblea Nacional Catalana ha de néixer sense conflictes, sense manipulacions. No ha de convertir-se en una sigla més de la sopa de sigles de l'independentisme català"
Hom es pregunta, moltes vegades, si tots aquells que volen assolir la independència de la nostra nació són conscients del que això significa i com es fa per aconseguir-ho i, per tant, construir i esdevenir estat. Per aquesta raó, intentaré en aquest article i en els propers d'aquesta secció reflexionar i establir estratègies al voltant d'aquest objectiu. La primera cosa que necessita una nació que vol alliberar-se i construir el seu propi estat és saber que, molts cops, el principal enemic no és exterior sinó que és interior. Per avançar cap a l'objectiu de l'estat propi és necessari que s'articuli un eix bàsic: que tots i cadascun dels actors que pretenen aquesta causa treballin amb coincidència i complicitat.
dimecres, 20 de juliol del 2011
L’Opinió Catalana - Editorial
MIQUEL SELLARÈS i PERELLÓ
President de l’Opinió Catalana
La nostra associació, es vulgui o no, cavalca sobre les diferents situacions i conjuntures del país. I amb la nova situació política del país, l’Opinió Catalana necessita trobar de nou el seu lloc, que no és altre que crear complicitats i coincidències generacionals i intergeneracionals, i ja des del món del sobiranisme i l’independentisme, com hem acordat en les recents assemblees de la nostra associació, establir la transversalitat ara del sobiranisme, perquè és evident que la plena sobirania nacional del nostre país no vindrà d’una sola força política, sinó del conjunt de tots els sobiranistes que militen a pràcticament totes les forces polítiques catalanes.
President de l’Opinió Catalana
La nostra associació, es vulgui o no, cavalca sobre les diferents situacions i conjuntures del país. I amb la nova situació política del país, l’Opinió Catalana necessita trobar de nou el seu lloc, que no és altre que crear complicitats i coincidències generacionals i intergeneracionals, i ja des del món del sobiranisme i l’independentisme, com hem acordat en les recents assemblees de la nostra associació, establir la transversalitat ara del sobiranisme, perquè és evident que la plena sobirania nacional del nostre país no vindrà d’una sola força política, sinó del conjunt de tots els sobiranistes que militen a pràcticament totes les forces polítiques catalanes.
dissabte, 26 de febrer del 2011
CiU: força fonamental per a la Independència
MIQUEL SELLARÈS I PERELLÓ.
Director del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya
De les dues forces fonamentals per a la construcció nacional de Catalunya, CiU i ERC, avui volem aprofundir en la federació nacionalista i els clarobscurs d'aquesta força bàsica del catalanisme polític, de la qual, avui, gran part de les bases, conegudes com “la bona gent”, caminen cap al sobiranisme. CiU i el pujolisme han estat importantíssims per a la primera etapa de la nostra construcció nacional, “fent país” i, després, més tímidament, en la definició de Catalunya com a nació a través de la consolidació de quatre grans eixos: l'escola, els mitjans audiovisuals, la policia i el més rellevant de tots, que Catalunya fos un sol poble. Cal dir, però, la veritat.
Director del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya
De les dues forces fonamentals per a la construcció nacional de Catalunya, CiU i ERC, avui volem aprofundir en la federació nacionalista i els clarobscurs d'aquesta força bàsica del catalanisme polític, de la qual, avui, gran part de les bases, conegudes com “la bona gent”, caminen cap al sobiranisme. CiU i el pujolisme han estat importantíssims per a la primera etapa de la nostra construcció nacional, “fent país” i, després, més tímidament, en la definició de Catalunya com a nació a través de la consolidació de quatre grans eixos: l'escola, els mitjans audiovisuals, la policia i el més rellevant de tots, que Catalunya fos un sol poble. Cal dir, però, la veritat.
dilluns, 14 de febrer del 2011
Fer país, nació i, ara, estat
MIQUEL SELLARÈS I PERELLÓ.
Director del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya
Aquest any 2011 farà més de quaranta-cinc anys que em dedico, amb més o menys eficàcia, a l'acció política, en el camp, primer, del catalanisme, després del nacionalisme i, des de fa uns anys, de l'independentisme. He de dir, però, que sempre he tingut clar que una nació mai és lliure si no és plenament sobirana.
Director del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya
Aquest any 2011 farà més de quaranta-cinc anys que em dedico, amb més o menys eficàcia, a l'acció política, en el camp, primer, del catalanisme, després del nacionalisme i, des de fa uns anys, de l'independentisme. He de dir, però, que sempre he tingut clar que una nació mai és lliure si no és plenament sobirana.
dimarts, 20 de juliol del 2010
I ara què?
Catalunya i Euskadi no accepten l'Espanya universal i unida.
MIQUEL SELLARÈS I PERELLÓ.
Director del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya
Hi ha un consens generalitzat en el món intel·lectual, econòmic i polític català que afirma que l'etapa autonomista s'ha exhaurit i no té més recorregut, més enllà del que marca la Constitució i certifica el Tribunal Constitucional. Un consens que arriba a tal punt que la pràctica totalitat dels intel·lectuals i juristes més rellevants, que durant 30 anys han defensat un futur marc federal, avui s'adonen que el seu intent només porta a la frustració.
MIQUEL SELLARÈS I PERELLÓ.
Director del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya
Hi ha un consens generalitzat en el món intel·lectual, econòmic i polític català que afirma que l'etapa autonomista s'ha exhaurit i no té més recorregut, més enllà del que marca la Constitució i certifica el Tribunal Constitucional. Un consens que arriba a tal punt que la pràctica totalitat dels intel·lectuals i juristes més rellevants, que durant 30 anys han defensat un futur marc federal, avui s'adonen que el seu intent només porta a la frustració.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)