CARLES CASTELLANOS i LLORENÇ.
Professor de la UAB i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez Alba
La unitat més enllà dels partits
A principi del mes d’abril vinent tindrà lloc la darrera tongada de Consultes sobre la Independència, una experiència que no sols haurà servit per a sensibilitzar centenars de milers de persones sobre la possibilitat democràtica de l’opció independentista, sinó que també haurà mostrat la possibilitat de trobar un terreny de treball unitari on han participat milers de persones, independentment de la seva adscripció política. Més enllà dels diferents partits, plataformes, organitzacions i col·lectius, tot l’independentisme ha estat capaç de desenvolupar una activitat orientada a un objectiu definit i concret de sensibilització.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carles Castellanos i Llorenç. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carles Castellanos i Llorenç. Mostrar tots els missatges
dimarts, 1 de març del 2011
dilluns, 24 de gener del 2011
Ara no toca?
CARLES CASTELLANOS i LLORENÇ.
Professor de la UAB i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez Alba
El nou govern d'Artur Mas, en la seva aparent incoherència, té un aire d'ara no toca davant les expectatives creades a l'entorn de la gran manifestació del 10 de juliol passat.
S'ha volgut anomenar el govern dels millors i, des d'un cert punt de vista, més d'un pot dir que ho és. Si tenim en compte quins interessos expressa la seva composició, és la millor fórmula per tranquil·litzar les forces vives del nostre país i evitar la confrontació amb Espanya. Són segurament els millors per aplicar les retallades antisocials que permetran de fer pagar a les classes populars els plats trencats de la banca. I són probablement els millors per intentar frenar l'avanç de la consciència independentista per mitjà d'una política tranquil·litzadora, dins les línies catalanistes espanyoles pròpies dels governs convergents. Un altre govern, doncs, de l'ara no toca i d'anar aguantant dins la resignació, segons apareix.
Professor de la UAB i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez Alba
El nou govern d'Artur Mas, en la seva aparent incoherència, té un aire d'ara no toca davant les expectatives creades a l'entorn de la gran manifestació del 10 de juliol passat.
S'ha volgut anomenar el govern dels millors i, des d'un cert punt de vista, més d'un pot dir que ho és. Si tenim en compte quins interessos expressa la seva composició, és la millor fórmula per tranquil·litzar les forces vives del nostre país i evitar la confrontació amb Espanya. Són segurament els millors per aplicar les retallades antisocials que permetran de fer pagar a les classes populars els plats trencats de la banca. I són probablement els millors per intentar frenar l'avanç de la consciència independentista per mitjà d'una política tranquil·litzadora, dins les línies catalanistes espanyoles pròpies dels governs convergents. Un altre govern, doncs, de l'ara no toca i d'anar aguantant dins la resignació, segons apareix.
dilluns, 8 de novembre del 2010
La força del moviment independentista
CARLES CASTELLANOS i LLORENÇ.
Professor de la UAB i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez Alba
La situació creada per la no compareixença de la CUP a les properes eleccions autonòmiques del Principat de Catalunya a finals de novembre, i la confusió que s'ha generat al voltant de les noves propostes de candidatures i coalicions, no sols pot deixar sense opció política clara sectors importants de l'independentisme, sinó que podria contribuir a desdibuixar la força de fons del conjunt del moviment i desviar així en bona part l'impuls polític que ha permès l'explosió independentista dels darrers cinc anys. El perill principal del moment actual és que tota la força acumulada tan costosament s'acabi esbravant en propostes immobilistes del tipus de l'“ara no toca” o que es vulgui traduir en un rebuig global de tot l'independentisme precedent.
Professor de la UAB i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez Alba
La situació creada per la no compareixença de la CUP a les properes eleccions autonòmiques del Principat de Catalunya a finals de novembre, i la confusió que s'ha generat al voltant de les noves propostes de candidatures i coalicions, no sols pot deixar sense opció política clara sectors importants de l'independentisme, sinó que podria contribuir a desdibuixar la força de fons del conjunt del moviment i desviar així en bona part l'impuls polític que ha permès l'explosió independentista dels darrers cinc anys. El perill principal del moment actual és que tota la força acumulada tan costosament s'acabi esbravant en propostes immobilistes del tipus de l'“ara no toca” o que es vulgui traduir en un rebuig global de tot l'independentisme precedent.
dimecres, 30 de juny del 2010
Viure i deixar viure
CARLES CASTELLANOS i LLORENÇ.
Professor de la UAB i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez Alba
Sovint l’espessor del bosc quotidià no ens deixa veure els arbres dels nostres comportaments més arrelats. El contacte recent i més intens amb persones vingudes d’altres àrees culturals i lingüístiques - i fins d’altres civilitzacions - ens mostra la diversitat existent, amb aspectes interessants i d’altres que no ens convé gaire imitar.
Professor de la UAB i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez Alba
Sovint l’espessor del bosc quotidià no ens deixa veure els arbres dels nostres comportaments més arrelats. El contacte recent i més intens amb persones vingudes d’altres àrees culturals i lingüístiques - i fins d’altres civilitzacions - ens mostra la diversitat existent, amb aspectes interessants i d’altres que no ens convé gaire imitar.
Els avantatges de la monarquia
“A casa nostra, podrien continuar manant els mateixos de sempre”
CARLES CASTELLANOS i LLORENÇ.
Professor de la UAB i membre de l'Associació Manuel Gonzàlez i Alba
Havia de passar. En la literatura entorn de la independència havia de sortir la idea d'un estat català independent presidit per un monarca. Una cosa ben estrambòtica perquè no sembla tenir cap mena de possibilitat, però ja veureu que té més sentit del que sembla: en primer lloc, la monarquia ajuda a mantenir la desigualtat social, una característica que aplicada de manera directa no queda bé.
CARLES CASTELLANOS i LLORENÇ.
Professor de la UAB i membre de l'Associació Manuel Gonzàlez i Alba
Havia de passar. En la literatura entorn de la independència havia de sortir la idea d'un estat català independent presidit per un monarca. Una cosa ben estrambòtica perquè no sembla tenir cap mena de possibilitat, però ja veureu que té més sentit del que sembla: en primer lloc, la monarquia ajuda a mantenir la desigualtat social, una característica que aplicada de manera directa no queda bé.
De les consultes a la independencia
CARLES CASTELLANOS i LLORENÇ.
Professor de la UAB
A final d'abril, un cop hauran tingut lloc ja diferents consultes sobre la independència, més d'un milió de persones hauran reivindicat el dret d'autodeterminació i mostrat una voluntat majoritària d'una part important de la societat catalana, d'assolir la independència. Sembla, doncs, que la pregunta més pertinent, davant aquesta considerable activitat de mobilització i de politització, és què cal fer perquè l'experiència de les consultes deixi un fruit important en el camí de la independència i no es perdi tot aquest potencial acumulat.
Professor de la UAB
A final d'abril, un cop hauran tingut lloc ja diferents consultes sobre la independència, més d'un milió de persones hauran reivindicat el dret d'autodeterminació i mostrat una voluntat majoritària d'una part important de la societat catalana, d'assolir la independència. Sembla, doncs, que la pregunta més pertinent, davant aquesta considerable activitat de mobilització i de politització, és què cal fer perquè l'experiència de les consultes deixi un fruit important en el camí de la independència i no es perdi tot aquest potencial acumulat.
Independència és democràcia
El sistema polític espanyol transfranquista està fonamentat en tres columnes que estableixen unes formes de poder inamovible que l'allunyen d'un funcionament democràtic: monarquia, estat de les autonomies i la aconfessionalitat
CARLES CASTELLANOS i LLORENÇ.
Professor de la UAB i membre del col·lectiu d'opinió Mata de Jonc / Països Catalans
La conquesta de la independència no és res més (ni res menys) que un plet democràtic que es produeix per una ruptura, que consisteix a traslladar una font de sobirania aliena i imposada, a una altra en funció –democràticament– de la comunitat nacional.
CARLES CASTELLANOS i LLORENÇ.
Professor de la UAB i membre del col·lectiu d'opinió Mata de Jonc / Països Catalans
La conquesta de la independència no és res més (ni res menys) que un plet democràtic que es produeix per una ruptura, que consisteix a traslladar una font de sobirania aliena i imposada, a una altra en funció –democràticament– de la comunitat nacional.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)