VICENT PARTAL i MONTESINOS.
Director de Vilaweb
Avui fa un any que el tribunal constitucional espanyol va terminar el model autonòmic i ahir en va fer vint que Eslovènia va reaccionar a un fet semblant declarant-se independent. Vint anys després ningú no gosa discutir que els eslovens la van encertar tirant pel dret, malgrat els costos d'aquella decisió. I ningú no discuteix tampoc que els seus ciutadans ara viuen molt millor.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mort estatutària. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mort estatutària. Mostrar tots els missatges
dimecres, 29 de juny del 2011
dissabte, 26 de febrer del 2011
CiU: força fonamental per a la Independència
MIQUEL SELLARÈS I PERELLÓ.
Director del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya
De les dues forces fonamentals per a la construcció nacional de Catalunya, CiU i ERC, avui volem aprofundir en la federació nacionalista i els clarobscurs d'aquesta força bàsica del catalanisme polític, de la qual, avui, gran part de les bases, conegudes com “la bona gent”, caminen cap al sobiranisme. CiU i el pujolisme han estat importantíssims per a la primera etapa de la nostra construcció nacional, “fent país” i, després, més tímidament, en la definició de Catalunya com a nació a través de la consolidació de quatre grans eixos: l'escola, els mitjans audiovisuals, la policia i el més rellevant de tots, que Catalunya fos un sol poble. Cal dir, però, la veritat.
Director del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya
De les dues forces fonamentals per a la construcció nacional de Catalunya, CiU i ERC, avui volem aprofundir en la federació nacionalista i els clarobscurs d'aquesta força bàsica del catalanisme polític, de la qual, avui, gran part de les bases, conegudes com “la bona gent”, caminen cap al sobiranisme. CiU i el pujolisme han estat importantíssims per a la primera etapa de la nostra construcció nacional, “fent país” i, després, més tímidament, en la definició de Catalunya com a nació a través de la consolidació de quatre grans eixos: l'escola, els mitjans audiovisuals, la policia i el més rellevant de tots, que Catalunya fos un sol poble. Cal dir, però, la veritat.
dilluns, 24 de gener del 2011
Ara no toca?
CARLES CASTELLANOS i LLORENÇ.
Professor de la UAB i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez Alba
El nou govern d'Artur Mas, en la seva aparent incoherència, té un aire d'ara no toca davant les expectatives creades a l'entorn de la gran manifestació del 10 de juliol passat.
S'ha volgut anomenar el govern dels millors i, des d'un cert punt de vista, més d'un pot dir que ho és. Si tenim en compte quins interessos expressa la seva composició, és la millor fórmula per tranquil·litzar les forces vives del nostre país i evitar la confrontació amb Espanya. Són segurament els millors per aplicar les retallades antisocials que permetran de fer pagar a les classes populars els plats trencats de la banca. I són probablement els millors per intentar frenar l'avanç de la consciència independentista per mitjà d'una política tranquil·litzadora, dins les línies catalanistes espanyoles pròpies dels governs convergents. Un altre govern, doncs, de l'ara no toca i d'anar aguantant dins la resignació, segons apareix.
Professor de la UAB i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez Alba
El nou govern d'Artur Mas, en la seva aparent incoherència, té un aire d'ara no toca davant les expectatives creades a l'entorn de la gran manifestació del 10 de juliol passat.
S'ha volgut anomenar el govern dels millors i, des d'un cert punt de vista, més d'un pot dir que ho és. Si tenim en compte quins interessos expressa la seva composició, és la millor fórmula per tranquil·litzar les forces vives del nostre país i evitar la confrontació amb Espanya. Són segurament els millors per aplicar les retallades antisocials que permetran de fer pagar a les classes populars els plats trencats de la banca. I són probablement els millors per intentar frenar l'avanç de la consciència independentista per mitjà d'una política tranquil·litzadora, dins les línies catalanistes espanyoles pròpies dels governs convergents. Un altre govern, doncs, de l'ara no toca i d'anar aguantant dins la resignació, segons apareix.
divendres, 17 de setembre del 2010
Fulls de ruta o carrerons sense sortida?
MIQUEL STRUBELL i TRUETA.
Professor de la UOC. Cofundador de Sobirania i Progrés
Amb el crit valent d’en Josep Carreres encara a les orelles, aquesta setmana he assistit a un acte vibrant de la precampanya, amb la sala d’actes d’un dels col·legis professionals ple a vessar.
No cal dir (però perquè no en quedi cap dubte, ho dic!) que es tractava d’un partit que té com a objectiu la independència de la nostra nació, objectiu cada cop més compartit no només per raons identitàries o sentimentals, sinó també, tal com vaig dir fa poc en un acte organitzada per Òmnium a Premià de Mar, per raons econòmiques i de benestar personal i social.
Professor de la UOC. Cofundador de Sobirania i Progrés
Amb el crit valent d’en Josep Carreres encara a les orelles, aquesta setmana he assistit a un acte vibrant de la precampanya, amb la sala d’actes d’un dels col·legis professionals ple a vessar.
No cal dir (però perquè no en quedi cap dubte, ho dic!) que es tractava d’un partit que té com a objectiu la independència de la nostra nació, objectiu cada cop més compartit no només per raons identitàries o sentimentals, sinó també, tal com vaig dir fa poc en un acte organitzada per Òmnium a Premià de Mar, per raons econòmiques i de benestar personal i social.
Los catalanes y el Estado
FERRAN MASCARELL i CANALDA.
Historiador i Polític. Ex-conseller i ex-regidor de Barcelona, de cultura
Catalunya siempre ha tenido una relación difícil con el Estado; a menudo temerosa y acomplejada, siempre distante. Motivos han sobrado. Tras la derrota militar de 1714 la gran política pasó a ser patrimonio del nuevo Estado y sus instituciones, centralizadas y castellanizadas. Las siguientes generaciones interiorizaron el Estado - con algunas excepciones-como un poder opresor, contrario a sus derechos históricos, recaudador, politiquero, castellanizado, lejano y casi nunca eficiente. Los dirigentes burgueses del XIX aceptaron refugiarse en la producción económica y dejar que la política fuese cosa de Madrid. Se conformaron con que el Estado les garantizara proteccionismo industrial y el préstamo de las fuerzas del orden público cuando los obreros conseguían un jaque.
Historiador i Polític. Ex-conseller i ex-regidor de Barcelona, de cultura
Catalunya siempre ha tenido una relación difícil con el Estado; a menudo temerosa y acomplejada, siempre distante. Motivos han sobrado. Tras la derrota militar de 1714 la gran política pasó a ser patrimonio del nuevo Estado y sus instituciones, centralizadas y castellanizadas. Las siguientes generaciones interiorizaron el Estado - con algunas excepciones-como un poder opresor, contrario a sus derechos históricos, recaudador, politiquero, castellanizado, lejano y casi nunca eficiente. Los dirigentes burgueses del XIX aceptaron refugiarse en la producción económica y dejar que la política fuese cosa de Madrid. Se conformaron con que el Estado les garantizara proteccionismo industrial y el préstamo de las fuerzas del orden público cuando los obreros conseguían un jaque.
dilluns, 13 de setembre del 2010
Més poble, més democràcia
Cal un canvi urgent per assolir un Estat propi
CARLES MORA i TUXANS.
Alcalde d'Arenys de Munt
No paro de rebre missatges en pro de la unitat del sobiranisme. Cors reblerts d'esperança en la unió de tot l'independentisme, com una alternativa real i eficaç a la situació actual, immobilista i acomodatícia en què ens han situat alguns dels nostres representants polítics amb la nostra connivència, endormiscats com estàvem. I el nostre ensopiment i cofoisme ens han conduït a ser campions en fracàs escolar, a una gran inhibició social i laboral per part dels joves i a una manca de referents (érem un poble en què s'emmirallava tothom).
CARLES MORA i TUXANS.
Alcalde d'Arenys de Munt
No paro de rebre missatges en pro de la unitat del sobiranisme. Cors reblerts d'esperança en la unió de tot l'independentisme, com una alternativa real i eficaç a la situació actual, immobilista i acomodatícia en què ens han situat alguns dels nostres representants polítics amb la nostra connivència, endormiscats com estàvem. I el nostre ensopiment i cofoisme ens han conduït a ser campions en fracàs escolar, a una gran inhibició social i laboral per part dels joves i a una manca de referents (érem un poble en què s'emmirallava tothom).
dilluns, 30 d’agost del 2010
Carta breu al conseller Nadal
Una nació sense un Estat eficient no pot tirar endavant.
FERRAN MASCARELL i CANALDA.
Historiador i Polític. Ex-conseller i ex-regidor de Barcelona, de cultura
Vas fer un bon article, admirat conseller Nadal, dimarts passat a El País: “Dinamitar 32 años”. Raonaves amb finesa el que pensen molts catalans. Et dirigies a tot l'Estat. Hi posaves la finor, brega vindicativa i voluntat pedagògica que et caracteritza. Tot l'article respira el sentit comú propi de la millor tradició del socialisme català. No tinc espai per sintetitzar-lo. Vull centrar-me només en una de les teves afirmacions: ni se'ns tem, ni se'ns respecta; es neguen els fets bàsics de la identitat catalana, es combat la idea d'una Espanya plural i s'intenta desmentir el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de la societat espanyola.
FERRAN MASCARELL i CANALDA.
Historiador i Polític. Ex-conseller i ex-regidor de Barcelona, de cultura
Vas fer un bon article, admirat conseller Nadal, dimarts passat a El País: “Dinamitar 32 años”. Raonaves amb finesa el que pensen molts catalans. Et dirigies a tot l'Estat. Hi posaves la finor, brega vindicativa i voluntat pedagògica que et caracteritza. Tot l'article respira el sentit comú propi de la millor tradició del socialisme català. No tinc espai per sintetitzar-lo. Vull centrar-me només en una de les teves afirmacions: ni se'ns tem, ni se'ns respecta; es neguen els fets bàsics de la identitat catalana, es combat la idea d'una Espanya plural i s'intenta desmentir el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de la societat espanyola.
divendres, 23 de juliol del 2010
Abril de 1932 – juliol de 2010; caparruda història!
BARTOMEU MESTRE I SUREDA-.
Just després del 14 d'abril de 1931, dia de la proclamació de la república catalana i (hores més tard) de la segona república espanyola, els diputats catalans varen enllestir, a Núria, un projecte d'estatut d'autonomia que es va sotmetre a referèndum dia 2 d'agost de 1931, amb un 99% de vots a favor sobre una participació del 75% del cens. Tot i que el vot femení no era legal, s'instal·laren urnes simbòliques i 400.000 dones varen poder votar. L'Estatut aprovat definia Catalunya com un estat dins la república espanyola i reclamava el control de l'Educació, la Sanitat i la Justícia.
Just després del 14 d'abril de 1931, dia de la proclamació de la república catalana i (hores més tard) de la segona república espanyola, els diputats catalans varen enllestir, a Núria, un projecte d'estatut d'autonomia que es va sotmetre a referèndum dia 2 d'agost de 1931, amb un 99% de vots a favor sobre una participació del 75% del cens. Tot i que el vot femení no era legal, s'instal·laren urnes simbòliques i 400.000 dones varen poder votar. L'Estatut aprovat definia Catalunya com un estat dins la república espanyola i reclamava el control de l'Educació, la Sanitat i la Justícia.
dimarts, 20 de juliol del 2010
I ara què?
Catalunya i Euskadi no accepten l'Espanya universal i unida.
MIQUEL SELLARÈS I PERELLÓ.
Director del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya
Hi ha un consens generalitzat en el món intel·lectual, econòmic i polític català que afirma que l'etapa autonomista s'ha exhaurit i no té més recorregut, més enllà del que marca la Constitució i certifica el Tribunal Constitucional. Un consens que arriba a tal punt que la pràctica totalitat dels intel·lectuals i juristes més rellevants, que durant 30 anys han defensat un futur marc federal, avui s'adonen que el seu intent només porta a la frustració.
MIQUEL SELLARÈS I PERELLÓ.
Director del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya
Hi ha un consens generalitzat en el món intel·lectual, econòmic i polític català que afirma que l'etapa autonomista s'ha exhaurit i no té més recorregut, més enllà del que marca la Constitució i certifica el Tribunal Constitucional. Un consens que arriba a tal punt que la pràctica totalitat dels intel·lectuals i juristes més rellevants, que durant 30 anys han defensat un futur marc federal, avui s'adonen que el seu intent només porta a la frustració.
divendres, 16 de juliol del 2010
Escac: Independentistes juguen
"Ara toca jugar i moure peça. I si no som capaços d'entendre'ns, en aquests moments, ens mereixem Espanya"
QUIM TORRA i PLA.
Advocat i editor
“Si som, siguem i, si no som, deixem-nos de somnis, de records i de follies”. Sempre m’han agradat aquests versos de Climent Forner, del seu Plany per Catalunya, i em semblen avui més vigents que mai.
Mirin, jo havia escrit un article teoritzant sobre el canvi d’hegemonies en el moviment catalanista, la consolidació per l’independentisme de l’espai central que ambicionava i que no acabava d’arribar mai. Cent anys li ha costat ser majoritari.
QUIM TORRA i PLA.
Advocat i editor
“Si som, siguem i, si no som, deixem-nos de somnis, de records i de follies”. Sempre m’han agradat aquests versos de Climent Forner, del seu Plany per Catalunya, i em semblen avui més vigents que mai.
Mirin, jo havia escrit un article teoritzant sobre el canvi d’hegemonies en el moviment catalanista, la consolidació per l’independentisme de l’espai central que ambicionava i que no acabava d’arribar mai. Cent anys li ha costat ser majoritari.
La independència s'imposa amb força a les enquestes
Un 53% dels catalans desitja més autonomia o la independència per a Catalunya, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques.
NACIÓ DIGITAL.
Enèsima enquesta que converteix el vell mite de la independència en una realitat més que factible. Un 52,9% dels catalans desitjarien que Catalunya gaudís de més autogovern o bé que fos un estat independent, segons es desprèn del Baròmetre Autonòmic de gener a març que va difondre aquest dijous el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS).
NACIÓ DIGITAL.
Enèsima enquesta que converteix el vell mite de la independència en una realitat més que factible. Un 52,9% dels catalans desitjarien que Catalunya gaudís de més autogovern o bé que fos un estat independent, segons es desprèn del Baròmetre Autonòmic de gener a març que va difondre aquest dijous el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS).
dijous, 15 de juliol del 2010
Els nostres polítics ho comencen a entendre?
Diverses accions i declaracions de significats polítics:
- Esquerra vol forçar una votació sobre la independència al Parlament que reculli el sentiment del 10J
- La Mesa encarrega un informe jurídic sobre el recurs d'ERC al veto de la IP pel referèndum
Directe.cat, 15/7/10
- Joan Rigol: «Com més independentistes hi hagi més preservarem la dignitat»
Nació Digital, 15/7/10
- Joan Rigol aposta per l'Estat propi: 'Així preservarem la dignitat de Catalunya'
Crònica.cat
- Esquerra vol forçar una votació sobre la independència al Parlament que reculli el sentiment del 10J
- La Mesa encarrega un informe jurídic sobre el recurs d'ERC al veto de la IP pel referèndum
Directe.cat, 15/7/10
- Joan Rigol: «Com més independentistes hi hagi més preservarem la dignitat»
Nació Digital, 15/7/10
- Joan Rigol aposta per l'Estat propi: 'Així preservarem la dignitat de Catalunya'
Crònica.cat
dimecres, 14 de juliol del 2010
Muriel Casals: 'El TC ha posat la política catalana en un dilema'
Entrevista amb la presidenta d'Òmnium Cultural.
Visualitzeu el video directament a Vilaweb
Vilaweb, 14/7/10
Visualitzeu el video directament a Vilaweb
Vilaweb, 14/7/10
És aquesta la unitat que demanàrem el 10-J?
ERC + PP + PSC + IC + CIU han acordat avui la primera resposta unitària després de la manifestació independentista de dissabte d'un milio i mig de catalans: VOTAR EN CONTRA DE LA ILP PER CONVOCAR UNA CONSULTA POPULAR SOBRE LA INDEPENDÈNCIA.
La primera resposta unitària a la massiva manifestació del dissabte 10 de juliol ja ha estat presa per unanimitat per part dels partits polítics: aquest matí la Mesa del Parlament, amb els vots d’ERC (Ernest Benach), el PP (Rafael Luna), el PSC (Higini Clotas i Lídia Santos), IC (Jordi Miralles) i CiU (Toni Castellà), ha votat en contra de l’admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular perquè la Generalitat convoqui una Consulta Popular sobre la Independència.
La primera resposta unitària a la massiva manifestació del dissabte 10 de juliol ja ha estat presa per unanimitat per part dels partits polítics: aquest matí la Mesa del Parlament, amb els vots d’ERC (Ernest Benach), el PP (Rafael Luna), el PSC (Higini Clotas i Lídia Santos), IC (Jordi Miralles) i CiU (Toni Castellà), ha votat en contra de l’admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular perquè la Generalitat convoqui una Consulta Popular sobre la Independència.
dimarts, 13 de juliol del 2010
Les Catalans sont "une nation"
Ils étaient un million à le proclamer à Barcelone samedi. Un défi à la sentence de la Cour constitutionnelle, d’un avis contraire.
FRANCISCO AUDIJE-.
Avant de partir en vacances, le Premier ministre Zapatero doit faire face à un autre défi que la crise économique. Une foule immense a occupé samedi soir les rues de Barcelone, sous le calicot "Nous sommes une nation, nous décidons". Les manifestants refusent l’arrêt de la Cour constitutionnelle qui vient de déclarer que le terme "nation", appliqué à la Catalogne, peut continuer à être écrit dans le préambule de son statut d’autonomie, mais est "juridiquement" sans valeur. Le parlement espagnol l’avait ratifié en 2006, après le vote favorable des citoyens catalans lors d’un référendum.
FRANCISCO AUDIJE-.
Avant de partir en vacances, le Premier ministre Zapatero doit faire face à un autre défi que la crise économique. Une foule immense a occupé samedi soir les rues de Barcelone, sous le calicot "Nous sommes une nation, nous décidons". Les manifestants refusent l’arrêt de la Cour constitutionnelle qui vient de déclarer que le terme "nation", appliqué à la Catalogne, peut continuer à être écrit dans le préambule de son statut d’autonomie, mais est "juridiquement" sans valeur. Le parlement espagnol l’avait ratifié en 2006, après le vote favorable des citoyens catalans lors d’un référendum.
diumenge, 11 de juliol del 2010
Declaration of the North American Federation of Catalan Associations
In response to the ruling of the Spanish Constitutional Court (CC) on the Statute of Autonomy of Catalonia, approved by the Spanish Parliament and ratified by the people of Catalonia by referendum in 2006, we, the undersigned, support the following Declaration:
FEDERACIÓ NORD-AMERICANA D'ASSOCIACIONS CATALANES.
1. We DENOUNCE the anomalies surrounding the Constitutional Court during the process of issuing its ruling for two reasons:
a. Regarding Procedure: the mandates of three of the twelve members of the CC expired nearly two years ago and have not been renewed, and another judge died during his term and has still not been replaced.
FEDERACIÓ NORD-AMERICANA D'ASSOCIACIONS CATALANES.
1. We DENOUNCE the anomalies surrounding the Constitutional Court during the process of issuing its ruling for two reasons:
a. Regarding Procedure: the mandates of three of the twelve members of the CC expired nearly two years ago and have not been renewed, and another judge died during his term and has still not been replaced.
Mais de um milhão de pessoas pedem «independência» em Barcelona
Tribunal Constitucional decidiu não reconhecer Catalunha como nação nem a precedência do catalão em relação ao castelhano enquanto língua
REDACCIÓ DEL DIARI PORTUGUÈS 'IOL DIÁRIO'.
Exigiu-se «independência» este sábado na capital catalã, Barcelona, numa das maiores manifestações realizadas em Espanha, desde a instauração do período democrático. De acordo com a Guardia Urbana (equivalente à polícia municipal) estiveram nas ruas da cidade 1,1 milhões de pessoas. Os organizadores subiram este número para um milhão e meio de manifestantes.
REDACCIÓ DEL DIARI PORTUGUÈS 'IOL DIÁRIO'.
Exigiu-se «independência» este sábado na capital catalã, Barcelona, numa das maiores manifestações realizadas em Espanha, desde a instauração do período democrático. De acordo com a Guardia Urbana (equivalente à polícia municipal) estiveram nas ruas da cidade 1,1 milhões de pessoas. Os organizadores subiram este número para um milhão e meio de manifestantes.
Barcellona e la Catalogna sul piede di guerra contro la Spagna
Prove tecniche di autodeterminazione del popolo catalano, dopo la bocciatura da parte del Tribunale Costituzionale spagnolo di 14 articoli dello Statuto della regione.
DANIELE GERMANI - PERIODISTA DEL DIARI ITALIÀ 'GIORNALETTISMO'.
Barcellona in fermento, e certamente non per la finale mondiale, anzi, tutto il contrario: alle ore 18 più di 1400 associazioni, sportive, sociali e politiche, provenienti da tutta la regione e la quasi totalità dei partiti politici catalani manifesteranno nel centro della capitale catalana contro la decisione del Tribunale Costituzionale che nei giorni passati aveva bocciato ben 14 articoli, e ne aveva rivisti altri 28, dello Statuto della Catalogna.
DANIELE GERMANI - PERIODISTA DEL DIARI ITALIÀ 'GIORNALETTISMO'.
Barcellona in fermento, e certamente non per la finale mondiale, anzi, tutto il contrario: alle ore 18 più di 1400 associazioni, sportive, sociali e politiche, provenienti da tutta la regione e la quasi totalità dei partiti politici catalani manifesteranno nel centro della capitale catalana contro la decisione del Tribunale Costituzionale che nei giorni passati aveva bocciato ben 14 articoli, e ne aveva rivisti altri 28, dello Statuto della Catalogna.
dimecres, 7 de juliol del 2010
dimarts, 6 de juliol del 2010
La sentència
Fabulacions per entendre l'abast de la decisió del Constitucional sobre l'Estatut
TONI SALA i ISERN.
Escriptor
Amb les nacions passa com amb les llengües, que no poden existir en un mateix territori sense que amb més o menys pressa l'una es vagi menjant l'altra. Pot ser un procés interminable, perquè hi ha refluxos i alts i baixos, però són animals vius i, per tant, no s'estan quiets.
Fa poc, en una entrevista a TV3, Jordi Pujol va avisar que Europa no ens ajudaria en un procés d'independència. El discurs de l'independentisme català sol ser el contrari: sent a Europa, diuen, Espanya no ens podria enviar els tancs. Però un estat capaç de negar el resultat d'un referèndum seria incapaç d'enviar els tancs? Em pregunto, llavors, d'on surt la seva força.
TONI SALA i ISERN.
Escriptor
Amb les nacions passa com amb les llengües, que no poden existir en un mateix territori sense que amb més o menys pressa l'una es vagi menjant l'altra. Pot ser un procés interminable, perquè hi ha refluxos i alts i baixos, però són animals vius i, per tant, no s'estan quiets.
Fa poc, en una entrevista a TV3, Jordi Pujol va avisar que Europa no ens ajudaria en un procés d'independència. El discurs de l'independentisme català sol ser el contrari: sent a Europa, diuen, Espanya no ens podria enviar els tancs. Però un estat capaç de negar el resultat d'un referèndum seria incapaç d'enviar els tancs? Em pregunto, llavors, d'on surt la seva força.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)