Un exdirigent de l'FMI diu que Catalunya podria ser un dels països més rics

Kenneth Rogoff afirma que si el Principat fos independent figuraria en els primers llocs del rànquing mundial.
Cita l'economia catalana com un puntal.

Espanya té regions com Catalunya que, aïllada, seria un dels països més rics del món

L'execonomista en cap del Fons Monetari Internacional i actual professor de la Universitat de Harvard, Kenneth Rogoff, considera que Catalunya seria un dels països més rics del món si fos independent. Rogoff ha fet les declaracions en una entrevista a la revista Capital, quan el periodista li pregunta per si el govern de Zapatero ha fet el suficient per combatre la crisi.
“Es necessiten mesures importants, particularment en el mercat laboral. Espanya, no obstant això, és un país amb nombroses fortaleses i no es pot comparar amb altres països. Té multinacionals que són excel·lents, té regions com Catalunya que, aïllada, seria un dels països més rics del món...”, assenyala l'economista entre els factors positius.

Pànic a una entesa dels Països Catalans

TOMEU MARTÍ i FLORIT
Vicepresident de l’Obra Cultural Balear i de la Federació Llull

"El nostre repte és crear un espai econòmic de l'Arc de la Mediterrània que realment ens faci competitius en la nova economia globalitzada. No podem partir del fet que som espais econòmics independents, que Catalunya i la Comunitat Valenciana han d'anar cada una pel seu compte, sinó del fet que som espais econòmics comuns, i sobre aquesta idea hem de treballar. El tren és una eina perquè aquesta competitivitat davant els mercats exteriors sigui possible".

“En temps de crisi s’haurien d’estendre els peatges on no n’hi ha”

(Entrevista a 'El Signular Digital' feta per Maria Coll)

GERMÀ BEL i QUERALT.
Professor de Política Econòmica de la UB

El catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB i expert en infraestructures, Germà Bel, analitza en el seu nou llibre - Espanya, capital París (Pòrtic Edicions) – el sistema d’infraestructures radial de l’estat espanyol i la voluntat política que s’amaga darrera aquest. Bel també trenca vells mites, com la solidaritat entre territoris, i la manca d’un model planificat d’infraestructures de cara el futur.

Espanya, capital París. El títol és clar. Espanya intenta assemblar-se a França. Ho ha aconseguit?
Una de les paradoxes del cas espanyol és que per intentar que Madrid, capital política, tingui un paper similar al que té París a França han portat tota la política d’infraestructures al centre. Però Espanya no és França. Això vol dir que Madrid ha hagut d’agafar el control dels aeroports, posar en contacte amb TGV la capital i la resta de capitals de província, etc. És a dir, aquí per construir una capital com París s’ha hagut de fer una política que a França no ha estat necessària.

Adéu Catalunya?

MIQUEL STRUBELL i TRUETA.
Professor de la UOC. Cofundador de Sobirania i Progrés

El meu avi (i potser el del lector!) deia que més que separatistes els catalans, són separadors els espanyols. Ja ho van demostrar (i encara en paguem les terribles conseqüències) el govern espanyol, que l’any 1844, en base a l’informe de Juan Subercase –que ja reconeixia que a molts llocs l’amplada triada era una altra- va establir per Reial Ordre l’amplada de les vies del ferrocarril en sis peus castellans.

El corredor ferroviari europeu

GERMÀ BEL i QUERALT.
Professor de Política Econòmica de la UB