L'ANC és l'eina més esmolada, útil, honesta i seriosa que tenim per a la independència
MARIA MERCÈ ROCA.
Escriptora
L'sky-line de Girona ha canviat: ara hi ha una estelada al capdamunt del Museu d'Història, al cor del barri vell, generosa de mides perquè es vegi des de tot arreu. Aquests dies fa vent i la bandera oneja orgullosa: emociona. La hissada va ser el tret de sortida d'una setmana per a la independència, que culminarà diumenge que ve, dia 12, amb un acte festiu que, organitzat per totes les assemblees de la demarcació de Girona de l'Assemblea Nacional Catalana i amb el lema Compte enrere per a la independència, es farà a la plaça del Vi i al Palau de Congressos.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ma Mercè Roca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ma Mercè Roca. Mostrar tots els missatges
dissabte, 11 de febrer del 2012
divendres, 4 de novembre del 2011
Fuetades
En el temps de llegir aquesta columna han volat cap a Madrid 628.000 euros.
MARIA MERCÈ ROCA.
Escriptora
Últim cap de setmana de Fires a Girona. La crisi és tan greu i tan gran que se m'escapa i només l'entenc en les coses petites. Els preus de Fires s'han moderat. Les castanyes, que sempre comprem al senyor Paco, el de la màquina de tren Kin Fum Fa de la plaça de la Independència, costen el mateix que l'any passat i són tan o més bones. Les atraccions també em sembla que no s'han apujat, però no us ho puc assegurar perquè fa anys que no hi pujo: pagar per passar por? No gràcies! Fa calor i hi ha tanta gent com en els anys de bonança econòmica. Però jo he vist que les coses han canviat en els aparcaments buits. Tota la vida (tota la meva vida, vull dir) aparcar per Fires a prop del centre, pagant o de franc, era una missió senzillament impossible. I enguany ja no tant: molts dies podies aparcar tranquil·lament en qualsevol dels pàrquings de pagament, perquè la gent deixava el cotxe lluny, on podia, i s'acostava a les Fires caminant.
MARIA MERCÈ ROCA.
Escriptora
Últim cap de setmana de Fires a Girona. La crisi és tan greu i tan gran que se m'escapa i només l'entenc en les coses petites. Els preus de Fires s'han moderat. Les castanyes, que sempre comprem al senyor Paco, el de la màquina de tren Kin Fum Fa de la plaça de la Independència, costen el mateix que l'any passat i són tan o més bones. Les atraccions també em sembla que no s'han apujat, però no us ho puc assegurar perquè fa anys que no hi pujo: pagar per passar por? No gràcies! Fa calor i hi ha tanta gent com en els anys de bonança econòmica. Però jo he vist que les coses han canviat en els aparcaments buits. Tota la vida (tota la meva vida, vull dir) aparcar per Fires a prop del centre, pagant o de franc, era una missió senzillament impossible. I enguany ja no tant: molts dies podies aparcar tranquil·lament en qualsevol dels pàrquings de pagament, perquè la gent deixava el cotxe lluny, on podia, i s'acostava a les Fires caminant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)