Article: Osona per la Independència

ANTONI PLADEVALL i ARUMÍ
Escriptor

Hi ha dates que s’incrusten a la memòria col•lectiva amb un alt valor històric i simbòlic: 11 de setembre de 1714, per exemple, o 14 d’abril de 1931, o 15 d’octubre de 1940, o 23 d’octubre de 1977. En la història sociopolítica més recent de Catalunya s’han succeït uns episodis de reivindicació nacionalista d’intensitat desigual, però difícilment oblidables: 13 de setembre de 2009 (primer referèndum per la independència a Arenys de Munt), 13 de desembre de 2009 (primera onada de consultes sobiranistes a 167 pobles i ciutats de Catalunya), 10 de juliol de 2010 (multitudinària manifestació a Barcelona clamant a favor de la independència), 10 d’abril de 2011 (consulta de Barcelona, la darrera de totes) i 30 d’abril de 2011 (Conferència Nacional per l’Estat propi, embrió de la futura constitució –probablement la primavera de 2012– de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), “una organització popular, unitària, plural i democràtica creada amb la intenció d’assolir de forma pacífica la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d’un Estat de dret, democràtic i social, dins el marc de la Unió Europea”).