QUIM TORRA i PLA.
Advocat i editor
Data: 10 de març. Hora: matí i migdia. Lloc: Palau Sant Jordi. El repte és formidable; l’audàcia, portada al límit; l’èxit, arriscat. Però s’imaginen el Palau ple d’independentistes? No els sedueix la idea? No seria una altra fita col•lectiva?
El dia 10 de març es constitueix l’Assemblea Nacional Catalana. Un dels petits miracles que arriben a bon port en el nostre país, difícil de preveure quan, fa gairebé un any, uns quants temeraris van llançar la idea. Cuinat a foc lent, amb paciència i coratge, tot l’equip de col•laboradors que ha impulsat aquest projecte ha anat avançant amb el timó ferm, enmig de la mar brava del moviment independentista, buscant cales profundes i serenes, sobrevolant amb elegància tempestes i evitant xocar amb els esculls habituals dels personalismes on han naufragat molts altres. I vet aquí que el dia 10 el tenim a tocar, el dia que se’ns crida a tots els independentistes a omplir el palau Sant Jordi.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estratègia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estratègia. Mostrar tots els missatges
dijous, 1 de març del 2012
dilluns, 27 de febrer del 2012
Les dues fases de la independència
FERRAN REQUEJO i COLL.
Catedràtic de Ciència Política UPF
La política catalana està entrant en una dinàmica nova que fins ara era minoritària en la història del catalanisme. L’experiència negativa dels darrers anys (reforma estatutària i del sistema de finançament) ha fet que bona part de la població vagi arribant a la conclusió de que el futur del país passa per la desvinculació d’un estat en el que va ser inclòs coactivament ara farà tres segles. Es tracta d’una conclusió que remet a la hostilitat política i jurídica mostrada per les institucions de l’estat (govern central, tribunals suprem i constitucional, defensor del poble, etc) i pels posicionaments dels dos partits nacionalistes espanyols (PP i PSOE). És fàcil que es produeixi una altra onada en favor de la independència quan previsiblement fracassi el “pacte fiscal amb efectes de concert econòmic” impulsat per l’actual govern de la Generalitat.
Catedràtic de Ciència Política UPF
La política catalana està entrant en una dinàmica nova que fins ara era minoritària en la història del catalanisme. L’experiència negativa dels darrers anys (reforma estatutària i del sistema de finançament) ha fet que bona part de la població vagi arribant a la conclusió de que el futur del país passa per la desvinculació d’un estat en el que va ser inclòs coactivament ara farà tres segles. Es tracta d’una conclusió que remet a la hostilitat política i jurídica mostrada per les institucions de l’estat (govern central, tribunals suprem i constitucional, defensor del poble, etc) i pels posicionaments dels dos partits nacionalistes espanyols (PP i PSOE). És fàcil que es produeixi una altra onada en favor de la independència quan previsiblement fracassi el “pacte fiscal amb efectes de concert econòmic” impulsat per l’actual govern de la Generalitat.
dijous, 16 de febrer del 2012
Ara toca fer Estat
MIQUEL SELLARÈS i PERELLÓ
President de l’Opinió Catalana
El proper dia 10 de març pot ésser una fita històrica per al nostre país. La constitució de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha d'ésser el començament d'un canvi de xip de la societat catalana. Ha d'ésser també la fi del catalanisme, de l'autonomisme, del federalisme, del confederalisme. S'ha intentat tot, han estat més de 40 anys picant pedra i estimbant-nos, una i una altra vegada, contra la paret d'Espanya. Ara, no podem dubtar si toca o no toca. Els catalans no podem tornar a caure en el parany de sempre: intentar fer país, fer política, fer institucions i al capdavall acabar en el coitus interruptus, la decepció o organitzant un gran orgasme polític amb manifestacions, actes i molta reivindicació i que, en acabat, tots tornem a casa, sense més, a esperar una altra ocasió.
President de l’Opinió Catalana
El proper dia 10 de març pot ésser una fita històrica per al nostre país. La constitució de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha d'ésser el començament d'un canvi de xip de la societat catalana. Ha d'ésser també la fi del catalanisme, de l'autonomisme, del federalisme, del confederalisme. S'ha intentat tot, han estat més de 40 anys picant pedra i estimbant-nos, una i una altra vegada, contra la paret d'Espanya. Ara, no podem dubtar si toca o no toca. Els catalans no podem tornar a caure en el parany de sempre: intentar fer país, fer política, fer institucions i al capdavall acabar en el coitus interruptus, la decepció o organitzant un gran orgasme polític amb manifestacions, actes i molta reivindicació i que, en acabat, tots tornem a casa, sense més, a esperar una altra ocasió.
dissabte, 11 de febrer del 2012
L'endemà
L'ANC és l'eina més esmolada, útil, honesta i seriosa que tenim per a la independència
MARIA MERCÈ ROCA.
Escriptora
L'sky-line de Girona ha canviat: ara hi ha una estelada al capdamunt del Museu d'Història, al cor del barri vell, generosa de mides perquè es vegi des de tot arreu. Aquests dies fa vent i la bandera oneja orgullosa: emociona. La hissada va ser el tret de sortida d'una setmana per a la independència, que culminarà diumenge que ve, dia 12, amb un acte festiu que, organitzat per totes les assemblees de la demarcació de Girona de l'Assemblea Nacional Catalana i amb el lema Compte enrere per a la independència, es farà a la plaça del Vi i al Palau de Congressos.
MARIA MERCÈ ROCA.
Escriptora
L'sky-line de Girona ha canviat: ara hi ha una estelada al capdamunt del Museu d'Història, al cor del barri vell, generosa de mides perquè es vegi des de tot arreu. Aquests dies fa vent i la bandera oneja orgullosa: emociona. La hissada va ser el tret de sortida d'una setmana per a la independència, que culminarà diumenge que ve, dia 12, amb un acte festiu que, organitzat per totes les assemblees de la demarcació de Girona de l'Assemblea Nacional Catalana i amb el lema Compte enrere per a la independència, es farà a la plaça del Vi i al Palau de Congressos.
divendres, 3 de febrer del 2012
Ull de peix: ANC
ISABEL-CLARA SIMÓ I MONLLOR.
Escriptora
Estic atònita de la capacitat del poble català per estructurar-se, a una velocitat i amb un rigor que, als de la nostra generació, ens semblava una utopia. Divendres passat vaig assistir a la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana de l'Alt Empordà, comarca amb la qual em sento estretament vinculada. Va ser literalment perfecte. I la participació, enorme i entusiasta.
Què és l'Assemblea Nacional Catalana? Doncs un moviment ciutadà, fill de les consultes per la independència, obert, democràtic i transversal, que té com a objectiu empènyer els gran partits catalans perquè al Parlament hi hagi la majoria suficient per convocar un referèndum i, com a resultat d'aquest, proclamar la independència. Si no és la gent qui empeny, els gran partits no ho faran, i els partits petits, que tant hi treballen, no poden ells sols aconseguir aquesta majoria. Doncs bé, cada comarca, cada poble, i amb un creixement exponencial, està constituint el seu propi Consell Nacional. Els adherits i simpatitzants són una multitud.
Escriptora
Estic atònita de la capacitat del poble català per estructurar-se, a una velocitat i amb un rigor que, als de la nostra generació, ens semblava una utopia. Divendres passat vaig assistir a la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana de l'Alt Empordà, comarca amb la qual em sento estretament vinculada. Va ser literalment perfecte. I la participació, enorme i entusiasta.
Què és l'Assemblea Nacional Catalana? Doncs un moviment ciutadà, fill de les consultes per la independència, obert, democràtic i transversal, que té com a objectiu empènyer els gran partits catalans perquè al Parlament hi hagi la majoria suficient per convocar un referèndum i, com a resultat d'aquest, proclamar la independència. Si no és la gent qui empeny, els gran partits no ho faran, i els partits petits, que tant hi treballen, no poden ells sols aconseguir aquesta majoria. Doncs bé, cada comarca, cada poble, i amb un creixement exponencial, està constituint el seu propi Consell Nacional. Els adherits i simpatitzants són una multitud.
Com una taca d'oli
L'Assemblea Nacional Catalana, que naixerà al març, estén les arrels al territori amb la creació d'entitats locals
Fixa el 2014 com l'any de la independència i abans preveu manifestacions i consultes als municipis
La consulta d'Arenys de Munt va fer brotar un sentiment sobiranista que estava latent, però que no acabava d'explotar. Joan Puigcercós sempre ho compara amb un volcà. Aquest volcà va estendre la seva lava per bona part de Catalunya fins que el 10 d'abril de l'any passat va arribar a Barcelona. Aquest va ser el punt final del procés. O, més ben dit, el punt i seguit, perquè un grup de persones van agafar-ne el relleu per intentar anar més enllà. Des del 2010 estaven treballant en silenci i es van presentar en societat poc després del 10-A. Prenent com a referència l'Assemblea Nacional de Catalunya, del 1971, volien crear una plataforma per tal de fer el pas de l'autonomisme a la independència. Un moviment ciutadà que empenyi els polítics.
Fixa el 2014 com l'any de la independència i abans preveu manifestacions i consultes als municipis
La consulta d'Arenys de Munt va fer brotar un sentiment sobiranista que estava latent, però que no acabava d'explotar. Joan Puigcercós sempre ho compara amb un volcà. Aquest volcà va estendre la seva lava per bona part de Catalunya fins que el 10 d'abril de l'any passat va arribar a Barcelona. Aquest va ser el punt final del procés. O, més ben dit, el punt i seguit, perquè un grup de persones van agafar-ne el relleu per intentar anar més enllà. Des del 2010 estaven treballant en silenci i es van presentar en societat poc després del 10-A. Prenent com a referència l'Assemblea Nacional de Catalunya, del 1971, volien crear una plataforma per tal de fer el pas de l'autonomisme a la independència. Un moviment ciutadà que empenyi els polítics.
dimarts, 27 de desembre del 2011
dimecres, 21 de desembre del 2011
dijous, 15 de desembre del 2011
dilluns, 12 de desembre del 2011
L'assemblea nacional catalana
XAVIER GARCIA I PUJADES
Escriptor i Periodista
Silenciosament, però sembla que amb més eficàcia que altres vegades, una part important del país (i no només els convençuts) s'està organitzant en xarxa d'aportacions individuals i sense la tutela directa dels partits per constituir, el març del 2012, l'anomenada assemblea nacional catalana, amb el propòsit, certament històric, d'arribar un dia (si pot ser no massa llunyà) a disposar d'un estat per a Catalunya, segons un full de ruta que s'està establint i que inclouria la convocatòria de referèndums municipals, a fi que al Parlament tingui majories suficients per reclamar a la Generalitat la celebració d'un plebiscit nacional per a l'autodeterminació, les conseqüències del qual haurien de ser –si l'Estat espanyol no accepta l'exercici d'aquest dret– la proclamació unilateral d'independència.
Escriptor i Periodista
Silenciosament, però sembla que amb més eficàcia que altres vegades, una part important del país (i no només els convençuts) s'està organitzant en xarxa d'aportacions individuals i sense la tutela directa dels partits per constituir, el març del 2012, l'anomenada assemblea nacional catalana, amb el propòsit, certament històric, d'arribar un dia (si pot ser no massa llunyà) a disposar d'un estat per a Catalunya, segons un full de ruta que s'està establint i que inclouria la convocatòria de referèndums municipals, a fi que al Parlament tingui majories suficients per reclamar a la Generalitat la celebració d'un plebiscit nacional per a l'autodeterminació, les conseqüències del qual haurien de ser –si l'Estat espanyol no accepta l'exercici d'aquest dret– la proclamació unilateral d'independència.
dimarts, 29 de novembre del 2011
Cap a la topada
VICENT PARTAL i MONTESINOS.
Director de Vilaweb
El portaveu del govern català, Francesc Homs, va anunciar ahir que, si el PP dificultava o impedia un nou pacte fiscal, la Generalitat el sotmetria a referèndum. Això és posar data pública, encara més o menys difusa, a la primera topada. Bones notícies, doncs.
Bones notícies en el sentit que la situació actual és del tot insostenible i cal obrir nous horitzons, amb noves formes. Hom pot argumentar que, posats a fer consultes, valdria més fer la de la independència. I és cert. Però no oblidem que el govern espanyol no la permetrà, la consulta. Aquesta ni cap. I tinc dubtes, molt més que seriosos, que vulga ni tan solament parlar d'un canvi de finançament. La temptació del 'tant per tant, fem-la grossa' és notòria, però no podem passar per alt que el govern ens proposa ara una consulta sobre el pacte fiscal. I feta la proposta, crec que faríem mal fet de rebaixar-ne el valor.
Director de Vilaweb
El portaveu del govern català, Francesc Homs, va anunciar ahir que, si el PP dificultava o impedia un nou pacte fiscal, la Generalitat el sotmetria a referèndum. Això és posar data pública, encara més o menys difusa, a la primera topada. Bones notícies, doncs.
Bones notícies en el sentit que la situació actual és del tot insostenible i cal obrir nous horitzons, amb noves formes. Hom pot argumentar que, posats a fer consultes, valdria més fer la de la independència. I és cert. Però no oblidem que el govern espanyol no la permetrà, la consulta. Aquesta ni cap. I tinc dubtes, molt més que seriosos, que vulga ni tan solament parlar d'un canvi de finançament. La temptació del 'tant per tant, fem-la grossa' és notòria, però no podem passar per alt que el govern ens proposa ara una consulta sobre el pacte fiscal. I feta la proposta, crec que faríem mal fet de rebaixar-ne el valor.
dimarts, 22 de novembre del 2011
Independentisme: paciència i coratge
QUIM TORRA i PLA.
Advocat i editor
No hi camí per a la independència, la independència és el camí
Fa gairebé un any i mig, l’enyorat Miquel Pairolí escrivia un “Escaire” al Punt . Hi parlava de les recomanacions que l’expresident nord-americà, Jimmy Carter, va fer al poble català al recollir el premi Internacional Catalunya –pocs dies després de la sentència del TC sobre l’Estatut- . Carter va aconsellar paciència i mirar cap al futur amb coratge, la qual cosa va servir-li a Pairolí per afirmar: “Qui té paciència, aguanta, resisteix, confia arribar a l'objectiu i no li importa el temps. És fonamental prescindir del temps. Alguns objectius reclamen invertir-hi generacions senceres” , per acabar concloent: “Se'ns acabarà, la paciència, als catalans en el tracte amb Espanya? És una possibilitat, però encara seria més perillós que se'ns acabés el coratge i que, bé sigui per una mancança o per l'altra, acabem abaixant els braços”.
Advocat i editor
No hi camí per a la independència, la independència és el camí
Fa gairebé un any i mig, l’enyorat Miquel Pairolí escrivia un “Escaire” al Punt . Hi parlava de les recomanacions que l’expresident nord-americà, Jimmy Carter, va fer al poble català al recollir el premi Internacional Catalunya –pocs dies després de la sentència del TC sobre l’Estatut- . Carter va aconsellar paciència i mirar cap al futur amb coratge, la qual cosa va servir-li a Pairolí per afirmar: “Qui té paciència, aguanta, resisteix, confia arribar a l'objectiu i no li importa el temps. És fonamental prescindir del temps. Alguns objectius reclamen invertir-hi generacions senceres” , per acabar concloent: “Se'ns acabarà, la paciència, als catalans en el tracte amb Espanya? És una possibilitat, però encara seria més perillós que se'ns acabés el coratge i que, bé sigui per una mancança o per l'altra, acabem abaixant els braços”.
dimecres, 26 d’octubre del 2011
dilluns, 26 de setembre del 2011
Article: Osona per la Independència
ANTONI PLADEVALL i ARUMÍ
Escriptor
Hi ha dates que s’incrusten a la memòria col•lectiva amb un alt valor històric i simbòlic: 11 de setembre de 1714, per exemple, o 14 d’abril de 1931, o 15 d’octubre de 1940, o 23 d’octubre de 1977. En la història sociopolítica més recent de Catalunya s’han succeït uns episodis de reivindicació nacionalista d’intensitat desigual, però difícilment oblidables: 13 de setembre de 2009 (primer referèndum per la independència a Arenys de Munt), 13 de desembre de 2009 (primera onada de consultes sobiranistes a 167 pobles i ciutats de Catalunya), 10 de juliol de 2010 (multitudinària manifestació a Barcelona clamant a favor de la independència), 10 d’abril de 2011 (consulta de Barcelona, la darrera de totes) i 30 d’abril de 2011 (Conferència Nacional per l’Estat propi, embrió de la futura constitució –probablement la primavera de 2012– de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), “una organització popular, unitària, plural i democràtica creada amb la intenció d’assolir de forma pacífica la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d’un Estat de dret, democràtic i social, dins el marc de la Unió Europea”).
Escriptor
Hi ha dates que s’incrusten a la memòria col•lectiva amb un alt valor històric i simbòlic: 11 de setembre de 1714, per exemple, o 14 d’abril de 1931, o 15 d’octubre de 1940, o 23 d’octubre de 1977. En la història sociopolítica més recent de Catalunya s’han succeït uns episodis de reivindicació nacionalista d’intensitat desigual, però difícilment oblidables: 13 de setembre de 2009 (primer referèndum per la independència a Arenys de Munt), 13 de desembre de 2009 (primera onada de consultes sobiranistes a 167 pobles i ciutats de Catalunya), 10 de juliol de 2010 (multitudinària manifestació a Barcelona clamant a favor de la independència), 10 d’abril de 2011 (consulta de Barcelona, la darrera de totes) i 30 d’abril de 2011 (Conferència Nacional per l’Estat propi, embrió de la futura constitució –probablement la primavera de 2012– de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), “una organització popular, unitària, plural i democràtica creada amb la intenció d’assolir de forma pacífica la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d’un Estat de dret, democràtic i social, dins el marc de la Unió Europea”).
diumenge, 25 de setembre del 2011
dilluns, 8 d’agost del 2011
Guia Conceptual
ISIDRE PALMADA i BADIA
Avui, vigília d’eleccions estatals, percebo una gran desorientació en el món independentista. El mot serveix per a tot. Per anar a la independència, per a defensar-nos del jacobinisme, per a reivindicar i testimoniar, etc. Per això, per tal d’aclarir-me, faig pilons amb els conceptes i miro d’analitzar amb rigor.
PILONS: Quantes estratègies hi ha? Jo en veig només dues. Una política i l’altra social. La primera gira al voltant de les maquinàries dels partits. La segona, ja ho indica el mot, depassa als partits per a centrar l’acció en l’organització i les campanyes de la gent. No sempre estan confrontades, aquestes estratègies. Per això, fàcilment els partidaris d’una es confonen i prediquen o militen en l’altra i de manera inconscient, mantenen tots els plantejaments alhora.
Avui, vigília d’eleccions estatals, percebo una gran desorientació en el món independentista. El mot serveix per a tot. Per anar a la independència, per a defensar-nos del jacobinisme, per a reivindicar i testimoniar, etc. Per això, per tal d’aclarir-me, faig pilons amb els conceptes i miro d’analitzar amb rigor.
PILONS: Quantes estratègies hi ha? Jo en veig només dues. Una política i l’altra social. La primera gira al voltant de les maquinàries dels partits. La segona, ja ho indica el mot, depassa als partits per a centrar l’acció en l’organització i les campanyes de la gent. No sempre estan confrontades, aquestes estratègies. Per això, fàcilment els partidaris d’una es confonen i prediquen o militen en l’altra i de manera inconscient, mantenen tots els plantejaments alhora.
dimarts, 2 d’agost del 2011
A (re)voltes amb l'autodeterminació
FRANCESC DE DALMASES
Director de la revista ONGC
"Els processos d'autodeterminació de què hem estat testimonis no són fruit de lideratges personals sinó que són el resultat d'un desig massivament compartit de llibertat i democràcia."
Aquest hivern ens ha sorprès amb les revoltes al Sàhara, Tunísia, Egipte, Líbia, el Iemen, l'Iran, el Marroc o Bahrain. Règims considerats sòlids fins fa quatre dies, on aparentment només s'hi havia consolidat un tipus d'oposició, han trontollat i en alguns casos caigut per la força i la determinació d'una societat valenta, majoritàriament jove, formada i informada que rebutja interlocutors i reivindica una forma nova de fer política i guanyar el futur.
Director de la revista ONGC
"Els processos d'autodeterminació de què hem estat testimonis no són fruit de lideratges personals sinó que són el resultat d'un desig massivament compartit de llibertat i democràcia."
Aquest hivern ens ha sorprès amb les revoltes al Sàhara, Tunísia, Egipte, Líbia, el Iemen, l'Iran, el Marroc o Bahrain. Règims considerats sòlids fins fa quatre dies, on aparentment només s'hi havia consolidat un tipus d'oposició, han trontollat i en alguns casos caigut per la força i la determinació d'una societat valenta, majoritàriament jove, formada i informada que rebutja interlocutors i reivindica una forma nova de fer política i guanyar el futur.
divendres, 29 de juliol del 2011
Institucions, Òmnium i Assemblea
MIQUEL SELLARÈS i PERELLÓ
President de l’Opinió Catalana
"L'Assemblea Nacional Catalana ha de néixer sense conflictes, sense manipulacions. No ha de convertir-se en una sigla més de la sopa de sigles de l'independentisme català"
Hom es pregunta, moltes vegades, si tots aquells que volen assolir la independència de la nostra nació són conscients del que això significa i com es fa per aconseguir-ho i, per tant, construir i esdevenir estat. Per aquesta raó, intentaré en aquest article i en els propers d'aquesta secció reflexionar i establir estratègies al voltant d'aquest objectiu. La primera cosa que necessita una nació que vol alliberar-se i construir el seu propi estat és saber que, molts cops, el principal enemic no és exterior sinó que és interior. Per avançar cap a l'objectiu de l'estat propi és necessari que s'articuli un eix bàsic: que tots i cadascun dels actors que pretenen aquesta causa treballin amb coincidència i complicitat.
President de l’Opinió Catalana
"L'Assemblea Nacional Catalana ha de néixer sense conflictes, sense manipulacions. No ha de convertir-se en una sigla més de la sopa de sigles de l'independentisme català"
Hom es pregunta, moltes vegades, si tots aquells que volen assolir la independència de la nostra nació són conscients del que això significa i com es fa per aconseguir-ho i, per tant, construir i esdevenir estat. Per aquesta raó, intentaré en aquest article i en els propers d'aquesta secció reflexionar i establir estratègies al voltant d'aquest objectiu. La primera cosa que necessita una nació que vol alliberar-se i construir el seu propi estat és saber que, molts cops, el principal enemic no és exterior sinó que és interior. Per avançar cap a l'objectiu de l'estat propi és necessari que s'articuli un eix bàsic: que tots i cadascun dels actors que pretenen aquesta causa treballin amb coincidència i complicitat.
dimecres, 20 de juliol del 2011
L’Opinió Catalana - Editorial
MIQUEL SELLARÈS i PERELLÓ
President de l’Opinió Catalana
La nostra associació, es vulgui o no, cavalca sobre les diferents situacions i conjuntures del país. I amb la nova situació política del país, l’Opinió Catalana necessita trobar de nou el seu lloc, que no és altre que crear complicitats i coincidències generacionals i intergeneracionals, i ja des del món del sobiranisme i l’independentisme, com hem acordat en les recents assemblees de la nostra associació, establir la transversalitat ara del sobiranisme, perquè és evident que la plena sobirania nacional del nostre país no vindrà d’una sola força política, sinó del conjunt de tots els sobiranistes que militen a pràcticament totes les forces polítiques catalanes.
President de l’Opinió Catalana
La nostra associació, es vulgui o no, cavalca sobre les diferents situacions i conjuntures del país. I amb la nova situació política del país, l’Opinió Catalana necessita trobar de nou el seu lloc, que no és altre que crear complicitats i coincidències generacionals i intergeneracionals, i ja des del món del sobiranisme i l’independentisme, com hem acordat en les recents assemblees de la nostra associació, establir la transversalitat ara del sobiranisme, perquè és evident que la plena sobirania nacional del nostre país no vindrà d’una sola força política, sinó del conjunt de tots els sobiranistes que militen a pràcticament totes les forces polítiques catalanes.
dijous, 14 de juliol del 2011
Independentisme, polítics i toros
ENRIC AINSA i PUIG.
Ateneu Sobiranista Català
En l'estat actual de coses, l'independentisme madur i estratègic ha de saber buscar les vies de relació amb el món institucional i polític com a eina democràtica en el procés.
Hi ha sectors que interpreten la transversalitat de l'independentisme com una actitud que porta a posar-se d'esquenes als partits polítics i fins i tot a enfrontar-se a ells al més pur estil àcrata, i intel·lectualment proper a les formulacions d'aquells qui s'han auto-anomenat “indignados”.
Ateneu Sobiranista Català
En l'estat actual de coses, l'independentisme madur i estratègic ha de saber buscar les vies de relació amb el món institucional i polític com a eina democràtica en el procés.
Hi ha sectors que interpreten la transversalitat de l'independentisme com una actitud que porta a posar-se d'esquenes als partits polítics i fins i tot a enfrontar-se a ells al més pur estil àcrata, i intel·lectualment proper a les formulacions d'aquells qui s'han auto-anomenat “indignados”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)