L'Assemblea Nacional Catalana, que naixerà al març, estén les arrels al territori amb la creació d'entitats locals
Fixa el 2014 com l'any de la independència i abans preveu manifestacions i consultes als municipis
La consulta d'Arenys de Munt va fer brotar un sentiment sobiranista que estava latent, però que no acabava d'explotar. Joan Puigcercós sempre ho compara amb un volcà. Aquest volcà va estendre la seva lava per bona part de Catalunya fins que el 10 d'abril de l'any passat va arribar a Barcelona. Aquest va ser el punt final del procés. O, més ben dit, el punt i seguit, perquè un grup de persones van agafar-ne el relleu per intentar anar més enllà. Des del 2010 estaven treballant en silenci i es van presentar en societat poc després del 10-A. Prenent com a referència l'Assemblea Nacional de Catalunya, del 1971, volien crear una plataforma per tal de fer el pas de l'autonomisme a la independència. Un moviment ciutadà que empenyi els polítics.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Democràcia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Democràcia. Mostrar tots els missatges
divendres, 3 de febrer del 2012
dissabte, 15 d’octubre del 2011
7 de novembre de 1971
MIQUEL SELLARÈS i PERELLÓ
President de l’Opinió Catalana
Vénen temps difícils i caldrà molta fermesa, decisió, complicitat i una classe política que se la jugui.
El 7 de novembre de 1971, ara fa 40 anys, es varen trobar a l'església de Sant Agustí totes les forces antifranquistes, amb la voluntat d'acabar amb la dictadura i obrir un camí de transició amb un programa de mínims, que va cristal·litzar en la consigna “Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia”. Aquest és el començament d'un seriós i ben documentat article de Toni Batista a la revista Sàpiens d'aquest mes. Batista és també l'autor del llibre La gran conspiració. Crònica de l'Assemblea de Catalunya, editat l'any 1991 per l'editorial Empúries i amb pròleg del mestre de patriotes Josep Benet. El llibre és considerat la Bíblia dels lluitadors antifranquistes, pel seu rigor.
President de l’Opinió Catalana
Vénen temps difícils i caldrà molta fermesa, decisió, complicitat i una classe política que se la jugui.
El 7 de novembre de 1971, ara fa 40 anys, es varen trobar a l'església de Sant Agustí totes les forces antifranquistes, amb la voluntat d'acabar amb la dictadura i obrir un camí de transició amb un programa de mínims, que va cristal·litzar en la consigna “Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia”. Aquest és el començament d'un seriós i ben documentat article de Toni Batista a la revista Sàpiens d'aquest mes. Batista és també l'autor del llibre La gran conspiració. Crònica de l'Assemblea de Catalunya, editat l'any 1991 per l'editorial Empúries i amb pròleg del mestre de patriotes Josep Benet. El llibre és considerat la Bíblia dels lluitadors antifranquistes, pel seu rigor.
dimarts, 2 d’agost del 2011
A (re)voltes amb l'autodeterminació
FRANCESC DE DALMASES
Director de la revista ONGC
"Els processos d'autodeterminació de què hem estat testimonis no són fruit de lideratges personals sinó que són el resultat d'un desig massivament compartit de llibertat i democràcia."
Aquest hivern ens ha sorprès amb les revoltes al Sàhara, Tunísia, Egipte, Líbia, el Iemen, l'Iran, el Marroc o Bahrain. Règims considerats sòlids fins fa quatre dies, on aparentment només s'hi havia consolidat un tipus d'oposició, han trontollat i en alguns casos caigut per la força i la determinació d'una societat valenta, majoritàriament jove, formada i informada que rebutja interlocutors i reivindica una forma nova de fer política i guanyar el futur.
Director de la revista ONGC
"Els processos d'autodeterminació de què hem estat testimonis no són fruit de lideratges personals sinó que són el resultat d'un desig massivament compartit de llibertat i democràcia."
Aquest hivern ens ha sorprès amb les revoltes al Sàhara, Tunísia, Egipte, Líbia, el Iemen, l'Iran, el Marroc o Bahrain. Règims considerats sòlids fins fa quatre dies, on aparentment només s'hi havia consolidat un tipus d'oposició, han trontollat i en alguns casos caigut per la força i la determinació d'una societat valenta, majoritàriament jove, formada i informada que rebutja interlocutors i reivindica una forma nova de fer política i guanyar el futur.
dijous, 19 de maig del 2011
Democràcia al segle XXI
PERE PUGÉS I DORCA
Arquitecte i gerent de Projectae
A Europa, ben entrat el segle XXI i immersos en una crisi que està posant en evidència tot un sistema, ja no ens hauríem de conformar amb creure que la nostra democràcia és la garantia suficient per superar-ho tot. Perquè el que està en perill és la mateixa democràcia, la llibertat i els drets dels ciutadans.
Els Estats més febles d'aquesta vella Europa, més febles econòmicament i moltes vegades també democràticament, són els que estan mostrant les febleses del sistema, els draps bruts i les vergonyes. I els catalans tenim la mala fortuna de pertànyer a un dels més febles d'aquests Estats. Les misèries del sistema es posen de manifest quan s'arriba a taxes d'atur del 20% i les perspectives futures no són gens positives. Les vergonyes del sistema es mostren quan els governs han de córrer a salvar bancs sense cap tipus de contraprestació i amb la perspectiva que tocarà seguir per aquest camí. Les mesures que toca prendre venen dictades des de l'Europa sòlida i són mesures fonamentalment financeres i d'ajustos que recauen sobre els segments més dèbils i tocats de la nostra societat. I aquí no passa res!
Arquitecte i gerent de Projectae
A Europa, ben entrat el segle XXI i immersos en una crisi que està posant en evidència tot un sistema, ja no ens hauríem de conformar amb creure que la nostra democràcia és la garantia suficient per superar-ho tot. Perquè el que està en perill és la mateixa democràcia, la llibertat i els drets dels ciutadans.
Els Estats més febles d'aquesta vella Europa, més febles econòmicament i moltes vegades també democràticament, són els que estan mostrant les febleses del sistema, els draps bruts i les vergonyes. I els catalans tenim la mala fortuna de pertànyer a un dels més febles d'aquests Estats. Les misèries del sistema es posen de manifest quan s'arriba a taxes d'atur del 20% i les perspectives futures no són gens positives. Les vergonyes del sistema es mostren quan els governs han de córrer a salvar bancs sense cap tipus de contraprestació i amb la perspectiva que tocarà seguir per aquest camí. Les mesures que toca prendre venen dictades des de l'Europa sòlida i són mesures fonamentalment financeres i d'ajustos que recauen sobre els segments més dèbils i tocats de la nostra societat. I aquí no passa res!
dimecres, 27 d’abril del 2011
Què tenen en comú?
MIQUEL STRUBELL i TRUETA-.
Professor de la UOC. Cofundador de Sobirania i Progrés
A part de ser del món dels escenaris, què tenen en comú Lluís Llach, Àlex Casanovas i Joel Joan?
Doncs la seva catalanitat a prova de bombes... metafòriques, és clar. I la seva valentia de dir-ho en veu ben alta, davant de la premsa. Això és el que van fer, davant de reporters de Crònica, Vilaweb, Ara, Agència Catalana de Notícies, El Punt, e-Notícies, Nació Digital i 3cat24, entre d’altres, el 26 d’abril, en un acte en què tots tres van signar el manifest de suport a la Conferència Nacional per l'Estat Propi de dissabte 30 d'abril, Conferència que se celebrarà al Palau de Congressos de Montjuïc. No podríem esperar menys d’un Joel Joan, per exemple, que s’ha demanat: 'Quina persona que estima la seva nació la vol subjugada a una altra?'. Ni tampoc d’un Llach, per a qui treballar per a un país millor per als nostres fills és el que ja feia el protagonista de la seva immortal cançó “Cop de destral”:
Professor de la UOC. Cofundador de Sobirania i Progrés
A part de ser del món dels escenaris, què tenen en comú Lluís Llach, Àlex Casanovas i Joel Joan?
Doncs la seva catalanitat a prova de bombes... metafòriques, és clar. I la seva valentia de dir-ho en veu ben alta, davant de la premsa. Això és el que van fer, davant de reporters de Crònica, Vilaweb, Ara, Agència Catalana de Notícies, El Punt, e-Notícies, Nació Digital i 3cat24, entre d’altres, el 26 d’abril, en un acte en què tots tres van signar el manifest de suport a la Conferència Nacional per l'Estat Propi de dissabte 30 d'abril, Conferència que se celebrarà al Palau de Congressos de Montjuïc. No podríem esperar menys d’un Joel Joan, per exemple, que s’ha demanat: 'Quina persona que estima la seva nació la vol subjugada a una altra?'. Ni tampoc d’un Llach, per a qui treballar per a un país millor per als nostres fills és el que ja feia el protagonista de la seva immortal cançó “Cop de destral”:
dijous, 14 d’abril del 2011
Jo hi vaig ser
MIQUEL STRUBELL i TRUETA.
Professor de la UOC. Cofundador de Sobirania i Progrés
És el títol d’un llibre que un diari català repartirà diumenge que ve dia 17 d’abril. No m’agrada fer propaganda d’un mitjà concret, i un altre dia compensaré, però aquest és el títol que volia posar en aquest article.
En efecte, culminat amb un èxit rotund a Barcelona, patèticament negat per alguns diaris espanyols, el llarg procés de les consultes per a la independència, cal marcar el proper pas. Molts diaris estrangers, entre ells Le Monde, dediquen espai a la notícia i es pregunten cap a on anirem els catalans.
Professor de la UOC. Cofundador de Sobirania i Progrés
És el títol d’un llibre que un diari català repartirà diumenge que ve dia 17 d’abril. No m’agrada fer propaganda d’un mitjà concret, i un altre dia compensaré, però aquest és el títol que volia posar en aquest article.
En efecte, culminat amb un èxit rotund a Barcelona, patèticament negat per alguns diaris espanyols, el llarg procés de les consultes per a la independència, cal marcar el proper pas. Molts diaris estrangers, entre ells Le Monde, dediquen espai a la notícia i es pregunten cap a on anirem els catalans.
dimecres, 6 d’abril del 2011
I DESPRÉS DEL 10A, QUÈ?
ANNA FIGUERA.
Periodista
"El que està clar és que la via autonomista s’ha acabat. No ens surt a compte. Ni políticament ni econòmicament parlant. Espanya no ens accepta com som i l’alternativa només sembla ser la constitució d’un Estat propi."
I, d’Independència; “Després de molts anys de mirar de dissuadir els qui optaven per l’independentisme, ara em trobo que no tinc arguments per rebatre’ls. (…) Si Espanya segueix en la seva línia de menysteniment polític i econòmic de Catalunya podria molt ben ser que la taca d’oli independentista s’anés estenent. Ja s’està estenent, probablement més sociològicament i mentalment que políticament, com a plaques tectòniques que es mouen”. (Jordi Pujol, Residuals o independents? O alguna altra solució?)
Aquestes darreres setmanes m’han parat pel carrer els voluntaris de la consulta per la independència que se celebrarà a Barcelona aquest diumenge. “Vols votar?”, et pregunten. “No, encara no. Diumenge!”. En tinc ganes. A la meva vila natal, Agramunt, la participació va ser molt alta: un 21,08%, i el si va arrasar amb un notable 92,95%.
Periodista
"El que està clar és que la via autonomista s’ha acabat. No ens surt a compte. Ni políticament ni econòmicament parlant. Espanya no ens accepta com som i l’alternativa només sembla ser la constitució d’un Estat propi."
I, d’Independència; “Després de molts anys de mirar de dissuadir els qui optaven per l’independentisme, ara em trobo que no tinc arguments per rebatre’ls. (…) Si Espanya segueix en la seva línia de menysteniment polític i econòmic de Catalunya podria molt ben ser que la taca d’oli independentista s’anés estenent. Ja s’està estenent, probablement més sociològicament i mentalment que políticament, com a plaques tectòniques que es mouen”. (Jordi Pujol, Residuals o independents? O alguna altra solució?)
Aquestes darreres setmanes m’han parat pel carrer els voluntaris de la consulta per la independència que se celebrarà a Barcelona aquest diumenge. “Vols votar?”, et pregunten. “No, encara no. Diumenge!”. En tinc ganes. A la meva vila natal, Agramunt, la participació va ser molt alta: un 21,08%, i el si va arrasar amb un notable 92,95%.
dimecres, 30 de març del 2011
“Som en una transició històrica del vell al nou”
JULIÀ DE JÒDAR
Escriptor
“La capacitat d'articular la consciència alliberadora desvetllada per les consultes és el repte del moviment”.
“Les institucions hauran de prendre partit”
Julià de Jòdar no dubta en acceptar l'entrevista per la sèrie prèvia al 10-A de Barcelona Decideix. “Ja he votat anticipadament, al barri de Fort Pius”, em diu a la primera de canvi.
Ha votat que sí. Per què?
El meu sí és una constatació de la força del present i una inversió de futur sense reserves.
Escriptor
“La capacitat d'articular la consciència alliberadora desvetllada per les consultes és el repte del moviment”.
“Les institucions hauran de prendre partit”
Julià de Jòdar no dubta en acceptar l'entrevista per la sèrie prèvia al 10-A de Barcelona Decideix. “Ja he votat anticipadament, al barri de Fort Pius”, em diu a la primera de canvi.
Ha votat que sí. Per què?
El meu sí és una constatació de la força del present i una inversió de futur sense reserves.
dissabte, 26 de març del 2011
dimarts, 1 de març del 2011
Cap a una Assemblea d’unitat per la Independència
CARLES CASTELLANOS i LLORENÇ.
Professor de la UAB i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez Alba
La unitat més enllà dels partits
A principi del mes d’abril vinent tindrà lloc la darrera tongada de Consultes sobre la Independència, una experiència que no sols haurà servit per a sensibilitzar centenars de milers de persones sobre la possibilitat democràtica de l’opció independentista, sinó que també haurà mostrat la possibilitat de trobar un terreny de treball unitari on han participat milers de persones, independentment de la seva adscripció política. Més enllà dels diferents partits, plataformes, organitzacions i col·lectius, tot l’independentisme ha estat capaç de desenvolupar una activitat orientada a un objectiu definit i concret de sensibilització.
Professor de la UAB i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez Alba
La unitat més enllà dels partits
A principi del mes d’abril vinent tindrà lloc la darrera tongada de Consultes sobre la Independència, una experiència que no sols haurà servit per a sensibilitzar centenars de milers de persones sobre la possibilitat democràtica de l’opció independentista, sinó que també haurà mostrat la possibilitat de trobar un terreny de treball unitari on han participat milers de persones, independentment de la seva adscripció política. Més enllà dels diferents partits, plataformes, organitzacions i col·lectius, tot l’independentisme ha estat capaç de desenvolupar una activitat orientada a un objectiu definit i concret de sensibilització.
dilluns, 21 de febrer del 2011
Legitimitat moral de l'independentisme
FEDERACIÓ DE CRISTIANS DE CATALUNYA
Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació
Els Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació de la Federació de Cristians de Catalunya confegim aquest document per valorar, des de la Doctrina Social de l'Església (DSE), els plantejaments, les accions i les respostes que darrerament s'estan produint a Catalunya sobre la conveniència d'assolir un Estat propi. Ho fem des del doble vessant dels drets i dels deures dels pobles i de la diferència entre legalitat i moralitat.
Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació
Els Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació de la Federació de Cristians de Catalunya confegim aquest document per valorar, des de la Doctrina Social de l'Església (DSE), els plantejaments, les accions i les respostes que darrerament s'estan produint a Catalunya sobre la conveniència d'assolir un Estat propi. Ho fem des del doble vessant dels drets i dels deures dels pobles i de la diferència entre legalitat i moralitat.
dilluns, 14 de febrer del 2011
Fer país, nació i, ara, estat
MIQUEL SELLARÈS I PERELLÓ.
Director del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya
Aquest any 2011 farà més de quaranta-cinc anys que em dedico, amb més o menys eficàcia, a l'acció política, en el camp, primer, del catalanisme, després del nacionalisme i, des de fa uns anys, de l'independentisme. He de dir, però, que sempre he tingut clar que una nació mai és lliure si no és plenament sobirana.
Director del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya
Aquest any 2011 farà més de quaranta-cinc anys que em dedico, amb més o menys eficàcia, a l'acció política, en el camp, primer, del catalanisme, després del nacionalisme i, des de fa uns anys, de l'independentisme. He de dir, però, que sempre he tingut clar que una nació mai és lliure si no és plenament sobirana.
dijous, 10 de febrer del 2011
Declaració de l'Institut d'Estudis Catalans sobre els drets del poble català
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
L'Institut d'Estudis Catalans
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), acadèmia de les ciències i les humanitats, fundada el 1907, és la primera corporació acadèmica de les terres de llengua i cultura catalanes, membre de ple dret de la Unió Acadèmica Internacional des del 1922.
L’IEC és integrat per 186 membres numeraris o emèrits procedents de tot el territori lingüístic i 70 membres corresponents representatius de les relacions de la nostra institució amb la comunitat científica internacional, i compta amb 28 societats filials de tots els camps de coneixement, amb uns 10.000 associats en el conjunt del territori. Així mateix, té adherits 111 centres d’estudi locals, que mostren l’arrelament de la comunitat investigadora en tots els indrets del nostre àmbit cultural.
L'Institut d'Estudis Catalans
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), acadèmia de les ciències i les humanitats, fundada el 1907, és la primera corporació acadèmica de les terres de llengua i cultura catalanes, membre de ple dret de la Unió Acadèmica Internacional des del 1922.
L’IEC és integrat per 186 membres numeraris o emèrits procedents de tot el territori lingüístic i 70 membres corresponents representatius de les relacions de la nostra institució amb la comunitat científica internacional, i compta amb 28 societats filials de tots els camps de coneixement, amb uns 10.000 associats en el conjunt del territori. Així mateix, té adherits 111 centres d’estudi locals, que mostren l’arrelament de la comunitat investigadora en tots els indrets del nostre àmbit cultural.
dijous, 3 de febrer del 2011
Projectes nacionals
PERE PUGÉS I DORCA
Arquitecte i gerent de Projectae
De les diverses definicions de nació que s’han fet en la història recent, potser em quedaria amb la que trobem a la Viquipèdia: Avui dia es pensa que per tal que un grup humà pugui ser considerat nacional cal que compleixi tres condicions bàsiques formades al llarg del temps:
- Que aquesta comunitat de persones habiti en un espai geogràfic concret i ben delimitat.
- Que hi tingui unes diferències o senyals d'identitat (com ara la llengua), algunes tradicions i lleis, algun element físic (una muntanya o un paisatge determinats, per exemple) que es puguin considerar emblemàtics, i fins i tot, certes maneres de ser col·lectives marcades per una cultura comuna.
- Que hi hagi una consciència de grup, també anomenada consciència nacional, en el sentit de posseir de manera permanent el sentiment i la voluntat de pertànyer a un grup de persones, a una col·lectivitat concreta.
Arquitecte i gerent de Projectae
De les diverses definicions de nació que s’han fet en la història recent, potser em quedaria amb la que trobem a la Viquipèdia: Avui dia es pensa que per tal que un grup humà pugui ser considerat nacional cal que compleixi tres condicions bàsiques formades al llarg del temps:
- Que aquesta comunitat de persones habiti en un espai geogràfic concret i ben delimitat.
- Que hi tingui unes diferències o senyals d'identitat (com ara la llengua), algunes tradicions i lleis, algun element físic (una muntanya o un paisatge determinats, per exemple) que es puguin considerar emblemàtics, i fins i tot, certes maneres de ser col·lectives marcades per una cultura comuna.
- Que hi hagi una consciència de grup, també anomenada consciència nacional, en el sentit de posseir de manera permanent el sentiment i la voluntat de pertànyer a un grup de persones, a una col·lectivitat concreta.
dilluns, 24 de gener del 2011
Ara no toca?
CARLES CASTELLANOS i LLORENÇ.
Professor de la UAB i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez Alba
El nou govern d'Artur Mas, en la seva aparent incoherència, té un aire d'ara no toca davant les expectatives creades a l'entorn de la gran manifestació del 10 de juliol passat.
S'ha volgut anomenar el govern dels millors i, des d'un cert punt de vista, més d'un pot dir que ho és. Si tenim en compte quins interessos expressa la seva composició, és la millor fórmula per tranquil·litzar les forces vives del nostre país i evitar la confrontació amb Espanya. Són segurament els millors per aplicar les retallades antisocials que permetran de fer pagar a les classes populars els plats trencats de la banca. I són probablement els millors per intentar frenar l'avanç de la consciència independentista per mitjà d'una política tranquil·litzadora, dins les línies catalanistes espanyoles pròpies dels governs convergents. Un altre govern, doncs, de l'ara no toca i d'anar aguantant dins la resignació, segons apareix.
Professor de la UAB i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez Alba
El nou govern d'Artur Mas, en la seva aparent incoherència, té un aire d'ara no toca davant les expectatives creades a l'entorn de la gran manifestació del 10 de juliol passat.
S'ha volgut anomenar el govern dels millors i, des d'un cert punt de vista, més d'un pot dir que ho és. Si tenim en compte quins interessos expressa la seva composició, és la millor fórmula per tranquil·litzar les forces vives del nostre país i evitar la confrontació amb Espanya. Són segurament els millors per aplicar les retallades antisocials que permetran de fer pagar a les classes populars els plats trencats de la banca. I són probablement els millors per intentar frenar l'avanç de la consciència independentista per mitjà d'una política tranquil·litzadora, dins les línies catalanistes espanyoles pròpies dels governs convergents. Un altre govern, doncs, de l'ara no toca i d'anar aguantant dins la resignació, segons apareix.
dilluns, 8 de novembre del 2010
La força del moviment independentista
CARLES CASTELLANOS i LLORENÇ.
Professor de la UAB i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez Alba
La situació creada per la no compareixença de la CUP a les properes eleccions autonòmiques del Principat de Catalunya a finals de novembre, i la confusió que s'ha generat al voltant de les noves propostes de candidatures i coalicions, no sols pot deixar sense opció política clara sectors importants de l'independentisme, sinó que podria contribuir a desdibuixar la força de fons del conjunt del moviment i desviar així en bona part l'impuls polític que ha permès l'explosió independentista dels darrers cinc anys. El perill principal del moment actual és que tota la força acumulada tan costosament s'acabi esbravant en propostes immobilistes del tipus de l'“ara no toca” o que es vulgui traduir en un rebuig global de tot l'independentisme precedent.
Professor de la UAB i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez Alba
La situació creada per la no compareixença de la CUP a les properes eleccions autonòmiques del Principat de Catalunya a finals de novembre, i la confusió que s'ha generat al voltant de les noves propostes de candidatures i coalicions, no sols pot deixar sense opció política clara sectors importants de l'independentisme, sinó que podria contribuir a desdibuixar la força de fons del conjunt del moviment i desviar així en bona part l'impuls polític que ha permès l'explosió independentista dels darrers cinc anys. El perill principal del moment actual és que tota la força acumulada tan costosament s'acabi esbravant en propostes immobilistes del tipus de l'“ara no toca” o que es vulgui traduir en un rebuig global de tot l'independentisme precedent.
dissabte, 23 d’octubre del 2010
Dues Catalunyes?
JOSEP GIFREU.
Periodista i Comunicòleg
Abandonat l'argument economicista per negar la viabilitat de la separació, ara toca punxar la fibra íntima de la cohesió social i alertar contra l'escissió entre una Catalunya ‘catalana' i una d'‘espanyola'
La conjunció de diverses circumstàncies, algunes de gran recorregut històric, està fent possible un salt qualitatiu en la consciència dels catalans i catalanes sobre l'oportunitat actual de culminar el procés de reconstrucció nacional.
Periodista i Comunicòleg
Abandonat l'argument economicista per negar la viabilitat de la separació, ara toca punxar la fibra íntima de la cohesió social i alertar contra l'escissió entre una Catalunya ‘catalana' i una d'‘espanyola'
La conjunció de diverses circumstàncies, algunes de gran recorregut històric, està fent possible un salt qualitatiu en la consciència dels catalans i catalanes sobre l'oportunitat actual de culminar el procés de reconstrucció nacional.
divendres, 17 de setembre del 2010
Fulls de ruta o carrerons sense sortida?
MIQUEL STRUBELL i TRUETA.
Professor de la UOC. Cofundador de Sobirania i Progrés
Amb el crit valent d’en Josep Carreres encara a les orelles, aquesta setmana he assistit a un acte vibrant de la precampanya, amb la sala d’actes d’un dels col·legis professionals ple a vessar.
No cal dir (però perquè no en quedi cap dubte, ho dic!) que es tractava d’un partit que té com a objectiu la independència de la nostra nació, objectiu cada cop més compartit no només per raons identitàries o sentimentals, sinó també, tal com vaig dir fa poc en un acte organitzada per Òmnium a Premià de Mar, per raons econòmiques i de benestar personal i social.
Professor de la UOC. Cofundador de Sobirania i Progrés
Amb el crit valent d’en Josep Carreres encara a les orelles, aquesta setmana he assistit a un acte vibrant de la precampanya, amb la sala d’actes d’un dels col·legis professionals ple a vessar.
No cal dir (però perquè no en quedi cap dubte, ho dic!) que es tractava d’un partit que té com a objectiu la independència de la nostra nació, objectiu cada cop més compartit no només per raons identitàries o sentimentals, sinó també, tal com vaig dir fa poc en un acte organitzada per Òmnium a Premià de Mar, per raons econòmiques i de benestar personal i social.
dimecres, 15 de setembre del 2010
Siguem intel·ligents!
L'independentisme ha d'entrar al Parlament i enfocar les eleccions del 2014
PATRÍCIA GABANCHO.
Periodista i escriptora
Quan algú diu que tots els països són interdependents o que Catalunya haurà de mantenir sempre lligams específics amb Espanya és que no té clar de què parlem quan parlem d'independència. Miri, senyor Mas: d'interdependència, la mateixa que tenen Itàlia i França, posem per cas; i de lligams especials, els que conserva Portugal. La independència és un afer polític, que no hauria d'afectar els sentiments de la gent; si algú estima Espanya, la continuarà estimant i, com que la independència no estableix barreres físiques ni trasllada el país a mil km de distància, qui faci vacances al “pueblo” continuarà anant-hi. Una altra cosa és com el rebran, venint d'una Catalunya independent. Vull dir amb això que tirar aigua al vi no és altra cosa que ensenyar poca convicció en la independència com a objectiu nacional, per més dret a decidir que es proclami en campanya.
PATRÍCIA GABANCHO.
Periodista i escriptora
Quan algú diu que tots els països són interdependents o que Catalunya haurà de mantenir sempre lligams específics amb Espanya és que no té clar de què parlem quan parlem d'independència. Miri, senyor Mas: d'interdependència, la mateixa que tenen Itàlia i França, posem per cas; i de lligams especials, els que conserva Portugal. La independència és un afer polític, que no hauria d'afectar els sentiments de la gent; si algú estima Espanya, la continuarà estimant i, com que la independència no estableix barreres físiques ni trasllada el país a mil km de distància, qui faci vacances al “pueblo” continuarà anant-hi. Una altra cosa és com el rebran, venint d'una Catalunya independent. Vull dir amb això que tirar aigua al vi no és altra cosa que ensenyar poca convicció en la independència com a objectiu nacional, per més dret a decidir que es proclami en campanya.
dilluns, 13 de setembre del 2010
Més poble, més democràcia
Cal un canvi urgent per assolir un Estat propi
CARLES MORA i TUXANS.
Alcalde d'Arenys de Munt
No paro de rebre missatges en pro de la unitat del sobiranisme. Cors reblerts d'esperança en la unió de tot l'independentisme, com una alternativa real i eficaç a la situació actual, immobilista i acomodatícia en què ens han situat alguns dels nostres representants polítics amb la nostra connivència, endormiscats com estàvem. I el nostre ensopiment i cofoisme ens han conduït a ser campions en fracàs escolar, a una gran inhibició social i laboral per part dels joves i a una manca de referents (érem un poble en què s'emmirallava tothom).
CARLES MORA i TUXANS.
Alcalde d'Arenys de Munt
No paro de rebre missatges en pro de la unitat del sobiranisme. Cors reblerts d'esperança en la unió de tot l'independentisme, com una alternativa real i eficaç a la situació actual, immobilista i acomodatícia en què ens han situat alguns dels nostres representants polítics amb la nostra connivència, endormiscats com estàvem. I el nostre ensopiment i cofoisme ens han conduït a ser campions en fracàs escolar, a una gran inhibició social i laboral per part dels joves i a una manca de referents (érem un poble en què s'emmirallava tothom).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)