En el temps de llegir aquesta columna han volat cap a Madrid 628.000 euros.
MARIA MERCÈ ROCA.
Escriptora
Últim cap de setmana de Fires a Girona. La crisi és tan greu i tan gran que se m'escapa i només l'entenc en les coses petites. Els preus de Fires s'han moderat. Les castanyes, que sempre comprem al senyor Paco, el de la màquina de tren Kin Fum Fa de la plaça de la Independència, costen el mateix que l'any passat i són tan o més bones. Les atraccions també em sembla que no s'han apujat, però no us ho puc assegurar perquè fa anys que no hi pujo: pagar per passar por? No gràcies! Fa calor i hi ha tanta gent com en els anys de bonança econòmica. Però jo he vist que les coses han canviat en els aparcaments buits. Tota la vida (tota la meva vida, vull dir) aparcar per Fires a prop del centre, pagant o de franc, era una missió senzillament impossible. I enguany ja no tant: molts dies podies aparcar tranquil·lament en qualsevol dels pàrquings de pagament, perquè la gent deixava el cotxe lluny, on podia, i s'acostava a les Fires caminant.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Economia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Economia. Mostrar tots els missatges
divendres, 4 de novembre del 2011
dilluns, 10 d’octubre del 2011
Catalanisme minimalista
JORDI GRAUPERA
Analista polític i filosòfic
Ja imagino que vostès van pensar el mateix que jo quan el dijous al matí el conseller d’Economia, el dr. Mas-Colell, va insinuar la reducció del sou dels funcionaris catalans: aquest home és un geni, un líder contracultural. Ja ho va dir l’Steve Jobs: think different. Els pot semblar que el més raonable hauria estat negociar primer la idea, o, com a mínim, fer-la pública quan se sap segur que es posarà sobre la taula de negociació. Però no. l’Andreu Mas-Colell, que en sap un tou de teoria de jocs, que és la forma sofisticada de dir que és un gran estrateg i que si volgués et plomaria al pòquer, creu que és millor mig insinuar-ho el mateix matí que el president i el seu Govern gaudeixen de la popularitat d’haver-se abaixat el sou; mig matisar-ho hores després als passadissos del Parlament; i que al vespre al programa del Cuní a 8tv el portaveu del Govern, Quico Homs, ho hagi de desmentir davant la vergonyosa actuació propagandística de Josep Maria Álvarez, el secretari general de la UGT a Catalunya, que es llançava sobre la proposta com un vampir amb síndrome d’abstinència. Ja ho va dir l’Steve Jobs: “Apple és un vaixell amb un forat al buc, i la meva missió és… posar-lo en la direcció correcta”.
Analista polític i filosòfic
Ja imagino que vostès van pensar el mateix que jo quan el dijous al matí el conseller d’Economia, el dr. Mas-Colell, va insinuar la reducció del sou dels funcionaris catalans: aquest home és un geni, un líder contracultural. Ja ho va dir l’Steve Jobs: think different. Els pot semblar que el més raonable hauria estat negociar primer la idea, o, com a mínim, fer-la pública quan se sap segur que es posarà sobre la taula de negociació. Però no. l’Andreu Mas-Colell, que en sap un tou de teoria de jocs, que és la forma sofisticada de dir que és un gran estrateg i que si volgués et plomaria al pòquer, creu que és millor mig insinuar-ho el mateix matí que el president i el seu Govern gaudeixen de la popularitat d’haver-se abaixat el sou; mig matisar-ho hores després als passadissos del Parlament; i que al vespre al programa del Cuní a 8tv el portaveu del Govern, Quico Homs, ho hagi de desmentir davant la vergonyosa actuació propagandística de Josep Maria Álvarez, el secretari general de la UGT a Catalunya, que es llançava sobre la proposta com un vampir amb síndrome d’abstinència. Ja ho va dir l’Steve Jobs: “Apple és un vaixell amb un forat al buc, i la meva missió és… posar-lo en la direcció correcta”.
dimecres, 5 d’octubre del 2011
La retallada espanyola: 22.000 milions
VÍCTOR ALEXANDRE
Escriptor
"La Generalitat no roba els nostres recursos, només administra les engrunes que ens queden després del robatori espanyol"
Les imatges que hem vist aquests dies protagonitzades per personal de la sanitat, intentant agredir gerents públics, colpejant portes, caminant per damunt de les taules de les sales de reunions i trepitjant els papers de les negociacions entre Govern i sindicats a la seu de l’Institut Català de la Salut són patètiques. Ja sabem que no tothom és igual i que els incívics són una minoria, però és obvi que per culpa seva queda tacada la imatge global del col·lectiu. Són aquest col·lectiu i els sindicats, per tant, els primers que haurien de reprovar d’immediat aquesta mena de comportaments en lloc de justificar-los, com feia UGT adduint que “la gent està molt crispada”. Què hauria de fer, aleshores, la societat catalana amb les seus del Partit Popular i Ciudadanos després dels atacs catalanofòbics d’aquestes formacions contra la nostra llengua? No és precisament això, crispar-nos i violentar-nos, el que cerquen amb la intenció de desacreditar-nos?
Escriptor
"La Generalitat no roba els nostres recursos, només administra les engrunes que ens queden després del robatori espanyol"
Les imatges que hem vist aquests dies protagonitzades per personal de la sanitat, intentant agredir gerents públics, colpejant portes, caminant per damunt de les taules de les sales de reunions i trepitjant els papers de les negociacions entre Govern i sindicats a la seu de l’Institut Català de la Salut són patètiques. Ja sabem que no tothom és igual i que els incívics són una minoria, però és obvi que per culpa seva queda tacada la imatge global del col·lectiu. Són aquest col·lectiu i els sindicats, per tant, els primers que haurien de reprovar d’immediat aquesta mena de comportaments en lloc de justificar-los, com feia UGT adduint que “la gent està molt crispada”. Què hauria de fer, aleshores, la societat catalana amb les seus del Partit Popular i Ciudadanos després dels atacs catalanofòbics d’aquestes formacions contra la nostra llengua? No és precisament això, crispar-nos i violentar-nos, el que cerquen amb la intenció de desacreditar-nos?
dimarts, 28 de juny del 2011
dijous, 23 de juny del 2011
Un exdirigent de l'FMI diu que Catalunya podria ser un dels països més rics
Kenneth Rogoff afirma que si el Principat fos independent figuraria en els primers llocs del rànquing mundial.
Cita l'economia catalana com un puntal.
Espanya té regions com Catalunya que, aïllada, seria un dels països més rics del món
L'execonomista en cap del Fons Monetari Internacional i actual professor de la Universitat de Harvard, Kenneth Rogoff, considera que Catalunya seria un dels països més rics del món si fos independent. Rogoff ha fet les declaracions en una entrevista a la revista Capital, quan el periodista li pregunta per si el govern de Zapatero ha fet el suficient per combatre la crisi.
“Es necessiten mesures importants, particularment en el mercat laboral. Espanya, no obstant això, és un país amb nombroses fortaleses i no es pot comparar amb altres països. Té multinacionals que són excel·lents, té regions com Catalunya que, aïllada, seria un dels països més rics del món...”, assenyala l'economista entre els factors positius.
Cita l'economia catalana com un puntal.
Espanya té regions com Catalunya que, aïllada, seria un dels països més rics del món
L'execonomista en cap del Fons Monetari Internacional i actual professor de la Universitat de Harvard, Kenneth Rogoff, considera que Catalunya seria un dels països més rics del món si fos independent. Rogoff ha fet les declaracions en una entrevista a la revista Capital, quan el periodista li pregunta per si el govern de Zapatero ha fet el suficient per combatre la crisi.
“Es necessiten mesures importants, particularment en el mercat laboral. Espanya, no obstant això, és un país amb nombroses fortaleses i no es pot comparar amb altres països. Té multinacionals que són excel·lents, té regions com Catalunya que, aïllada, seria un dels països més rics del món...”, assenyala l'economista entre els factors positius.
dijous, 19 de maig del 2011
Democràcia al segle XXI
PERE PUGÉS I DORCA
Arquitecte i gerent de Projectae
A Europa, ben entrat el segle XXI i immersos en una crisi que està posant en evidència tot un sistema, ja no ens hauríem de conformar amb creure que la nostra democràcia és la garantia suficient per superar-ho tot. Perquè el que està en perill és la mateixa democràcia, la llibertat i els drets dels ciutadans.
Els Estats més febles d'aquesta vella Europa, més febles econòmicament i moltes vegades també democràticament, són els que estan mostrant les febleses del sistema, els draps bruts i les vergonyes. I els catalans tenim la mala fortuna de pertànyer a un dels més febles d'aquests Estats. Les misèries del sistema es posen de manifest quan s'arriba a taxes d'atur del 20% i les perspectives futures no són gens positives. Les vergonyes del sistema es mostren quan els governs han de córrer a salvar bancs sense cap tipus de contraprestació i amb la perspectiva que tocarà seguir per aquest camí. Les mesures que toca prendre venen dictades des de l'Europa sòlida i són mesures fonamentalment financeres i d'ajustos que recauen sobre els segments més dèbils i tocats de la nostra societat. I aquí no passa res!
Arquitecte i gerent de Projectae
A Europa, ben entrat el segle XXI i immersos en una crisi que està posant en evidència tot un sistema, ja no ens hauríem de conformar amb creure que la nostra democràcia és la garantia suficient per superar-ho tot. Perquè el que està en perill és la mateixa democràcia, la llibertat i els drets dels ciutadans.
Els Estats més febles d'aquesta vella Europa, més febles econòmicament i moltes vegades també democràticament, són els que estan mostrant les febleses del sistema, els draps bruts i les vergonyes. I els catalans tenim la mala fortuna de pertànyer a un dels més febles d'aquests Estats. Les misèries del sistema es posen de manifest quan s'arriba a taxes d'atur del 20% i les perspectives futures no són gens positives. Les vergonyes del sistema es mostren quan els governs han de córrer a salvar bancs sense cap tipus de contraprestació i amb la perspectiva que tocarà seguir per aquest camí. Les mesures que toca prendre venen dictades des de l'Europa sòlida i són mesures fonamentalment financeres i d'ajustos que recauen sobre els segments més dèbils i tocats de la nostra societat. I aquí no passa res!
divendres, 11 de març del 2011
Pànic a una entesa dels Països Catalans
TOMEU MARTÍ i FLORIT
Vicepresident de l’Obra Cultural Balear i de la Federació Llull
"El nostre repte és crear un espai econòmic de l'Arc de la Mediterrània que realment ens faci competitius en la nova economia globalitzada. No podem partir del fet que som espais econòmics independents, que Catalunya i la Comunitat Valenciana han d'anar cada una pel seu compte, sinó del fet que som espais econòmics comuns, i sobre aquesta idea hem de treballar. El tren és una eina perquè aquesta competitivitat davant els mercats exteriors sigui possible".
Vicepresident de l’Obra Cultural Balear i de la Federació Llull
"El nostre repte és crear un espai econòmic de l'Arc de la Mediterrània que realment ens faci competitius en la nova economia globalitzada. No podem partir del fet que som espais econòmics independents, que Catalunya i la Comunitat Valenciana han d'anar cada una pel seu compte, sinó del fet que som espais econòmics comuns, i sobre aquesta idea hem de treballar. El tren és una eina perquè aquesta competitivitat davant els mercats exteriors sigui possible".
diumenge, 27 de febrer del 2011
Els empresaris catalans no tenim por
RAMON CARNER I ALIVÉS
President del Cercle Català de Negocis
El president de la Generalitat, el senyor Artur Mas i Gavarró, assegurava en una entrevista que publicaven els diaris Avui i El Punt que una part dels catalans tenen por que Catalunya esdevingui un Estat propi, i manifestava que les empreses catalanes mantenen “importantíssims interessos econòmics i comercials amb Espanya” que els fan reticents i àdhuc contraris a la independència. D'una banda, constato que el President desconeix els darrers informes publicats a l'entorn de les relacions comercials entre Catalunya i Espanya. Segons un recent estudi del catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB Josep Oliver, “les exportacions catalanes a Espanya continuen reduint el seu pes sobre el total venut a l'exterior”. D'altra banda, descobreixo que Artur Mas no està en contacte real amb el món de la petita i mitjana empresa de Catalunya. Si el conegués, sabria que els empresaris catalans no tenim por de deixar de dependre d'Espanya, perquè el nostre mercat és ja, de totes totes, el món.
President del Cercle Català de Negocis
El president de la Generalitat, el senyor Artur Mas i Gavarró, assegurava en una entrevista que publicaven els diaris Avui i El Punt que una part dels catalans tenen por que Catalunya esdevingui un Estat propi, i manifestava que les empreses catalanes mantenen “importantíssims interessos econòmics i comercials amb Espanya” que els fan reticents i àdhuc contraris a la independència. D'una banda, constato que el President desconeix els darrers informes publicats a l'entorn de les relacions comercials entre Catalunya i Espanya. Segons un recent estudi del catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB Josep Oliver, “les exportacions catalanes a Espanya continuen reduint el seu pes sobre el total venut a l'exterior”. D'altra banda, descobreixo que Artur Mas no està en contacte real amb el món de la petita i mitjana empresa de Catalunya. Si el conegués, sabria que els empresaris catalans no tenim por de deixar de dependre d'Espanya, perquè el nostre mercat és ja, de totes totes, el món.
dijous, 9 de desembre del 2010
Battle Lines Drawn in Catalonia
RAPHAEL MINDER
Periodista al The International Herald Tribune and The New York Times
When voters in Catalonia go the polls on Sunday, they will not just be writing another chapter in the long and complex saga of whether and how Spain holds together.
The most recent opinion polls suggest that the current Socialist-led coalition government in Spain’s northeastern region will fall, a slap in the face for Spain’s prime minister, José Luis Rodríguez Zapatero, a Socialist whose own popularity has plummeted along with the country’s economic fortunes in the financial crisis.
Periodista al The International Herald Tribune and The New York Times
When voters in Catalonia go the polls on Sunday, they will not just be writing another chapter in the long and complex saga of whether and how Spain holds together.
The most recent opinion polls suggest that the current Socialist-led coalition government in Spain’s northeastern region will fall, a slap in the face for Spain’s prime minister, José Luis Rodríguez Zapatero, a Socialist whose own popularity has plummeted along with the country’s economic fortunes in the financial crisis.
dilluns, 25 d’octubre del 2010
Si els mercats perceben la independència com la solució a un problema etern, podrien reaccionar a l'alça
JOAN COSTA i FONT.
Professor d'Economia Política de la London School of Economics
Tot i la gran contribució de Catalunya a les arques de l'Estat espanyol, una de les pors més utilitzades per l'espanyolisme per frenar les ànsies independentistes de Catalunya és la viabilitat econòmica de l'Estat català. En la penúltima entrevista de la sèrie L'endemà de la independència, el professor d'Economia Política de la London School of Economics Joan Costa i Font desmunta aquest argument assegurant que la independència pot ser beneficiosa econòmicament per al país. Costa i Font defensa que el trencament del sistema de pensions no seria problemàtic 'si es fes al més aviat possible, abans que hi hagi dèficit'. Quant al temor a un boicot espanyol raona que l'anticatalanisme i els boicots que ja hi ha hagut han provocat que l'empresari català ja hagi orientat en bona mesura el seu mercat cap a Europa i afirma que 'si els mercats perceben la independència com la solució a un problema etern, podrien reaccionar a l'alça'.
Professor d'Economia Política de la London School of Economics
Tot i la gran contribució de Catalunya a les arques de l'Estat espanyol, una de les pors més utilitzades per l'espanyolisme per frenar les ànsies independentistes de Catalunya és la viabilitat econòmica de l'Estat català. En la penúltima entrevista de la sèrie L'endemà de la independència, el professor d'Economia Política de la London School of Economics Joan Costa i Font desmunta aquest argument assegurant que la independència pot ser beneficiosa econòmicament per al país. Costa i Font defensa que el trencament del sistema de pensions no seria problemàtic 'si es fes al més aviat possible, abans que hi hagi dèficit'. Quant al temor a un boicot espanyol raona que l'anticatalanisme i els boicots que ja hi ha hagut han provocat que l'empresari català ja hagi orientat en bona mesura el seu mercat cap a Europa i afirma que 'si els mercats perceben la independència com la solució a un problema etern, podrien reaccionar a l'alça'.
dissabte, 23 d’octubre del 2010
No quiero que mi nieto emigre de Catalunya
ENRIC AINSA i PUIG.
Ateneu Sobiranista Català
Potser és la primera vegada que faig servir una frase en espanyol per titular un article, però així m'ha semblat ser més fidel a l'expressió colpidora que l'altre dia vaig sentir d'un bon home.
Ateneu Sobiranista Català
Potser és la primera vegada que faig servir una frase en espanyol per titular un article, però així m'ha semblat ser més fidel a l'expressió colpidora que l'altre dia vaig sentir d'un bon home.
dimarts, 17 d’agost del 2010
Spain's economic troubles spur Catalonia separatists to take new tack
Separatist sentiment has simmered for decades, fueled by belief the region's needs are given short shrift by Madrid. As austerity looms, Catalonia's independentistas are turning to economic arguments.
LOS ANGELES TIMES.
Reporting from Barcelona, Spain —
The economy is flailing, unemployment is sky-high and painful government cutbacks lie ahead. Now is the time, it would seem, for the people of Spain to pull together.
LOS ANGELES TIMES.
Reporting from Barcelona, Spain —
The economy is flailing, unemployment is sky-high and painful government cutbacks lie ahead. Now is the time, it would seem, for the people of Spain to pull together.
dilluns, 19 de juliol del 2010
L'Estat ja no serà el principal mercat de Catalunya el 2015
El ritme de creixement de les exportacions fora de l'Estat duplica el de les que es vehiculen cap al consum estatal.
Un estudi recull canvis estructurals rellevants en el comerç exterior de mercaderies.
MARGA MORENO - DIARI AVUI+ELPUNT.
L'Estat deixarà de ser el mercat primordial de les vendes de productes catalans “al llarg dels pròxims cinc anys”. Així ho certifica el professor de la UAB Josep Oliver, autor de l'estudi Canvis estructurals del comerç exterior de mercaderies de Catalunya 1995-2006, publicat pel Departament d'Economia i Finances de la Generalitat.
Un estudi recull canvis estructurals rellevants en el comerç exterior de mercaderies.
MARGA MORENO - DIARI AVUI+ELPUNT.
L'Estat deixarà de ser el mercat primordial de les vendes de productes catalans “al llarg dels pròxims cinc anys”. Així ho certifica el professor de la UAB Josep Oliver, autor de l'estudi Canvis estructurals del comerç exterior de mercaderies de Catalunya 1995-2006, publicat pel Departament d'Economia i Finances de la Generalitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)