QUIM TORRA i PLA.
Advocat i editor
Data: 10 de març. Hora: matí i migdia. Lloc: Palau Sant Jordi. El repte és formidable; l’audàcia, portada al límit; l’èxit, arriscat. Però s’imaginen el Palau ple d’independentistes? No els sedueix la idea? No seria una altra fita col•lectiva?
El dia 10 de març es constitueix l’Assemblea Nacional Catalana. Un dels petits miracles que arriben a bon port en el nostre país, difícil de preveure quan, fa gairebé un any, uns quants temeraris van llançar la idea. Cuinat a foc lent, amb paciència i coratge, tot l’equip de col•laboradors que ha impulsat aquest projecte ha anat avançant amb el timó ferm, enmig de la mar brava del moviment independentista, buscant cales profundes i serenes, sobrevolant amb elegància tempestes i evitant xocar amb els esculls habituals dels personalismes on han naufragat molts altres. I vet aquí que el dia 10 el tenim a tocar, el dia que se’ns crida a tots els independentistes a omplir el palau Sant Jordi.
dijous, 1 de març del 2012
dilluns, 27 de febrer del 2012
Les dues fases de la independència
FERRAN REQUEJO i COLL.
Catedràtic de Ciència Política UPF
La política catalana està entrant en una dinàmica nova que fins ara era minoritària en la història del catalanisme. L’experiència negativa dels darrers anys (reforma estatutària i del sistema de finançament) ha fet que bona part de la població vagi arribant a la conclusió de que el futur del país passa per la desvinculació d’un estat en el que va ser inclòs coactivament ara farà tres segles. Es tracta d’una conclusió que remet a la hostilitat política i jurídica mostrada per les institucions de l’estat (govern central, tribunals suprem i constitucional, defensor del poble, etc) i pels posicionaments dels dos partits nacionalistes espanyols (PP i PSOE). És fàcil que es produeixi una altra onada en favor de la independència quan previsiblement fracassi el “pacte fiscal amb efectes de concert econòmic” impulsat per l’actual govern de la Generalitat.
Catedràtic de Ciència Política UPF
La política catalana està entrant en una dinàmica nova que fins ara era minoritària en la història del catalanisme. L’experiència negativa dels darrers anys (reforma estatutària i del sistema de finançament) ha fet que bona part de la població vagi arribant a la conclusió de que el futur del país passa per la desvinculació d’un estat en el que va ser inclòs coactivament ara farà tres segles. Es tracta d’una conclusió que remet a la hostilitat política i jurídica mostrada per les institucions de l’estat (govern central, tribunals suprem i constitucional, defensor del poble, etc) i pels posicionaments dels dos partits nacionalistes espanyols (PP i PSOE). És fàcil que es produeixi una altra onada en favor de la independència quan previsiblement fracassi el “pacte fiscal amb efectes de concert econòmic” impulsat per l’actual govern de la Generalitat.
dijous, 16 de febrer del 2012
Ara toca fer Estat
MIQUEL SELLARÈS i PERELLÓ
President de l’Opinió Catalana
El proper dia 10 de març pot ésser una fita històrica per al nostre país. La constitució de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha d'ésser el començament d'un canvi de xip de la societat catalana. Ha d'ésser també la fi del catalanisme, de l'autonomisme, del federalisme, del confederalisme. S'ha intentat tot, han estat més de 40 anys picant pedra i estimbant-nos, una i una altra vegada, contra la paret d'Espanya. Ara, no podem dubtar si toca o no toca. Els catalans no podem tornar a caure en el parany de sempre: intentar fer país, fer política, fer institucions i al capdavall acabar en el coitus interruptus, la decepció o organitzant un gran orgasme polític amb manifestacions, actes i molta reivindicació i que, en acabat, tots tornem a casa, sense més, a esperar una altra ocasió.
President de l’Opinió Catalana
El proper dia 10 de març pot ésser una fita històrica per al nostre país. La constitució de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha d'ésser el començament d'un canvi de xip de la societat catalana. Ha d'ésser també la fi del catalanisme, de l'autonomisme, del federalisme, del confederalisme. S'ha intentat tot, han estat més de 40 anys picant pedra i estimbant-nos, una i una altra vegada, contra la paret d'Espanya. Ara, no podem dubtar si toca o no toca. Els catalans no podem tornar a caure en el parany de sempre: intentar fer país, fer política, fer institucions i al capdavall acabar en el coitus interruptus, la decepció o organitzant un gran orgasme polític amb manifestacions, actes i molta reivindicació i que, en acabat, tots tornem a casa, sense més, a esperar una altra ocasió.
dissabte, 11 de febrer del 2012
L'endemà
L'ANC és l'eina més esmolada, útil, honesta i seriosa que tenim per a la independència
MARIA MERCÈ ROCA.
Escriptora
L'sky-line de Girona ha canviat: ara hi ha una estelada al capdamunt del Museu d'Història, al cor del barri vell, generosa de mides perquè es vegi des de tot arreu. Aquests dies fa vent i la bandera oneja orgullosa: emociona. La hissada va ser el tret de sortida d'una setmana per a la independència, que culminarà diumenge que ve, dia 12, amb un acte festiu que, organitzat per totes les assemblees de la demarcació de Girona de l'Assemblea Nacional Catalana i amb el lema Compte enrere per a la independència, es farà a la plaça del Vi i al Palau de Congressos.
MARIA MERCÈ ROCA.
Escriptora
L'sky-line de Girona ha canviat: ara hi ha una estelada al capdamunt del Museu d'Història, al cor del barri vell, generosa de mides perquè es vegi des de tot arreu. Aquests dies fa vent i la bandera oneja orgullosa: emociona. La hissada va ser el tret de sortida d'una setmana per a la independència, que culminarà diumenge que ve, dia 12, amb un acte festiu que, organitzat per totes les assemblees de la demarcació de Girona de l'Assemblea Nacional Catalana i amb el lema Compte enrere per a la independència, es farà a la plaça del Vi i al Palau de Congressos.
divendres, 3 de febrer del 2012
Ull de peix: ANC
ISABEL-CLARA SIMÓ I MONLLOR.
Escriptora
Estic atònita de la capacitat del poble català per estructurar-se, a una velocitat i amb un rigor que, als de la nostra generació, ens semblava una utopia. Divendres passat vaig assistir a la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana de l'Alt Empordà, comarca amb la qual em sento estretament vinculada. Va ser literalment perfecte. I la participació, enorme i entusiasta.
Què és l'Assemblea Nacional Catalana? Doncs un moviment ciutadà, fill de les consultes per la independència, obert, democràtic i transversal, que té com a objectiu empènyer els gran partits catalans perquè al Parlament hi hagi la majoria suficient per convocar un referèndum i, com a resultat d'aquest, proclamar la independència. Si no és la gent qui empeny, els gran partits no ho faran, i els partits petits, que tant hi treballen, no poden ells sols aconseguir aquesta majoria. Doncs bé, cada comarca, cada poble, i amb un creixement exponencial, està constituint el seu propi Consell Nacional. Els adherits i simpatitzants són una multitud.
Escriptora
Estic atònita de la capacitat del poble català per estructurar-se, a una velocitat i amb un rigor que, als de la nostra generació, ens semblava una utopia. Divendres passat vaig assistir a la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana de l'Alt Empordà, comarca amb la qual em sento estretament vinculada. Va ser literalment perfecte. I la participació, enorme i entusiasta.
Què és l'Assemblea Nacional Catalana? Doncs un moviment ciutadà, fill de les consultes per la independència, obert, democràtic i transversal, que té com a objectiu empènyer els gran partits catalans perquè al Parlament hi hagi la majoria suficient per convocar un referèndum i, com a resultat d'aquest, proclamar la independència. Si no és la gent qui empeny, els gran partits no ho faran, i els partits petits, que tant hi treballen, no poden ells sols aconseguir aquesta majoria. Doncs bé, cada comarca, cada poble, i amb un creixement exponencial, està constituint el seu propi Consell Nacional. Els adherits i simpatitzants són una multitud.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)