Articles i Notícies d'interès

En aquest bloc es publiquen articles i notícies considerades d'interès per a tots els membres del MxI-ANC


dijous, 14 d’abril del 2011

Jo hi vaig ser

MIQUEL STRUBELL i TRUETA.
Professor de la UOC. Cofundador de Sobirania i Progrés

És el títol d’un llibre que un diari català repartirà diumenge que ve dia 17 d’abril. No m’agrada fer propaganda d’un mitjà concret, i un altre dia compensaré, però aquest és el títol que volia posar en aquest article.

En efecte, culminat amb un èxit rotund a Barcelona, patèticament negat per alguns diaris espanyols, el llarg procés de les consultes per a la independència, cal marcar el proper pas. Molts diaris estrangers, entre ells Le Monde, dediquen espai a la notícia i es pregunten cap a on anirem els catalans.


Hi ha iniciatives dins del Parlament, i fora.

Aquesta setmana es vota una Proposició de llei per decidir quins passos caldrà fer abans de la declaració d'independència de Catalunya. Tal com diu Carles Boix, “per votar-hi favorablement, cal que l'objectiu de la llei, la constitució de Catalunya com a estat sobirà, satisfaci dos requisits: que sigui raonable, és a dir, que beneficiï els seus ciutadans, i que sigui possible, això és, jurídicament viable. A hores d'ara, totes dues condicions ja es compleixen.”

Aquest és un dels possibles camins cap al futur. Borja de Riquer en descriu tres, i diu que “sigui quin sigui el camí que es triï, serà llarg i complex i requerirà la combinació d'estratègies institucionals amb manifestacions de protagonisme de la societat civil i una amplíssima mobilització ciutadana.”

En canvi, per a Gemma Calvet, ens trobem en “una autopista cap al sobiranisme”. Segons ella, es tracta d’un camí “que sense el fracàs del procés estatutari i el 10-J segurament no estaria tan sòlidament construït”.

En el que crec que estem tots d’acord és cal garantir una sòlida majoria, i evitar elements de conflicte en la mesura del possible (tot i que els adversaris de la nostra independència no respectaran pas aquesta consideració: en paraules de Borja de Riquer, “si la causa catalana apareix només basada en plantejaments identitaris, hi ha perill d'escissió de la societat”.

Avui s’anuncia una Conferència Nacional per a l’Estat Propi, que se celebrarà el 30 d’abril al Palau de Congressos de Montjuïc. Els organitzadors, entre els quals hi ha gent activa de tots els moviments socials a favor de l’emancipació nacional (Plataforma pel Dret de Decidir, Ara o Mai, Deu Mil en Xarxa per l’Autodeterminació, Gent de la Terra, Sobirania i Progrés, Som Deu Milions, moltíssima gent de les Consultes, i encara me’n deixo per falta d’espai), comencen a buscar espais annexos per encabir l’esperable over booking. Si tot va bé, la Conferència, precedida per la feina de més de 200 persones, moltes d’elles força destacades, de la societat civil, serà l’inici de la constitució d’una Assemblea Nacional Catalana, la missió de la qual serà reforçar la majoria social –que diferents enquestes revelen que ja existeix- a favor de la nostra sobirania nacional.

I demà comença el debat sobre la proposició de llei. Jo faria un comentari i una petició. El comentari és que malgrat el títol, la Proposició de llei no és la declaració d’independència. És de caràcter procedimental. Per tant, votar-hi a favor no equival a votar per la independència, només per a definir el full de ruta per arribar-hi el dia que la majoria parlamentària ho vulgui. Votar-hi en contra retardaria innecessàriament un pas aclaridor del procés, i mantindria en una indefinició frustrant els passos futurs.

La petició és que, davant d’un projecte tan transcendental –el de marcar el full de ruta- tots els partits que es diuen catalanistes deixin llibertat de vot als seus diputats, i que aquest sigui secret. Més que mai, la consciència i no la disciplina hauria de presidir aquest debat.

Tot plegat, entre les consultes, les manifestacions a Brussel·les i Ginebra, la històrica manifestació de Barcelona del 10 de juliol passat, la concentració al Parc de la Ciutadella que s’anuncia per demà dimecres, ila imminent Conferència Nacional, espero que molts lectors podran dir, a molts d’aquests esdeveniments, que “jo hi vaig ser”.

Miquel Strubell i Trueta.
Junta de Sobirania i Progrés
Secretaria provisional del Moviment per la Independència