ANNA FIGUERA.
Periodista
"El que està clar és que la via autonomista s’ha acabat. No ens surt a compte. Ni políticament ni econòmicament parlant. Espanya no ens accepta com som i l’alternativa només sembla ser la constitució d’un Estat propi."
I, d’Independència; “Després de molts anys de mirar de dissuadir els qui optaven per l’independentisme, ara em trobo que no tinc arguments per rebatre’ls. (…) Si Espanya segueix en la seva línia de menysteniment polític i econòmic de Catalunya podria molt ben ser que la taca d’oli independentista s’anés estenent. Ja s’està estenent, probablement més sociològicament i mentalment que políticament, com a plaques tectòniques que es mouen”. (Jordi Pujol, Residuals o independents? O alguna altra solució?)
Aquestes darreres setmanes m’han parat pel carrer els voluntaris de la consulta per la independència que se celebrarà a Barcelona aquest diumenge. “Vols votar?”, et pregunten. “No, encara no. Diumenge!”. En tinc ganes. A la meva vila natal, Agramunt, la participació va ser molt alta: un 21,08%, i el si va arrasar amb un notable 92,95%. Sembla difícil obtenir uns resultats semblants a Barcelona, però no deixaré perdre la oportunitat per afegir-hi el meu granet de sorra. Com es diu en l’espot promocional, votaré perquè aquesta consulta sí que és vinculant, “ens vincula amb la nostra societat, el nostre futur i el nostre passat, ens vincula entre nosaltres”. I, què carai! perquè ja és hora de decidir el nostre futur, que ja som grans! L’important és fer sentir la nostra veu. Ho dic jo, ho diuen amb força tots els qui durant mesos i mesos s’estan trencant les banyes per organitzar aquesta consulta, i ho diuen els centenars de catalans de diferents ideologies polítiques que s’hi han adherit. Era impensable, per exemple, fa uns anys que persones com Josep Ramoneda o Ferran Requejo donessin suport a una iniciativa com aquesta. Benvinguts siguin. També m’alegra saber que un sector de l’església catalana hagi decidit col•laborar amb la consulta. Avui mateix, Justícia i Pau, entitat adherida a Barcelona Decideix, ha convocat un acte a les set de la tarda per convèncer els incrèduls que “la consulta també uneix els cristians”.
I després del 10A, què? Una vegada passat aquest diumenge imagino que hi haurà molta feina a fer. Quin és el full de ruta? Què s’ha de fer perquè tot aquest moviment nascut de la societat catalana tingui continuïtat? D’idees n’hi ha moltes. Per començar, hi ha qui està començant a preparar una Conferència Nacional per la Independència per finals de mes d’abril. Serà el primer pas per continuar el camí, que de ben segur que no es cosa de dos dies. El que està clar és que la via autonomista s’ha acabat. No ens surt a compte. Ni políticament ni econòmicament parlant. Espanya no ens accepta com som i l’alternativa només sembla ser la constitució d’un Estat propi. Ja ho deia la setmana passada l’expresident Jordi Pujol: “Ja no tinc arguments per oposar-me a la independència”, en la conferència «Residuals o independents? O alguna altra solució?». Pujol ha votat sí a la consulta. El president Mas també. A què esperem, doncs?
El Singular Digital.cat, 5/4/11
