La sentència, que no és vinculant, afecta de ple el dret d'autodeterminació i posa en qüestió l'argument unionista per excel·lència: la inviolabilitat de les fronteres
RACÓ CATALÀ-.
Baixeu el Document de la Sentència de la Cort Internacional de Justícia de la Haia (Anglès)
El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ-CIJ) ha fallat avui sobre la declaració unilateral d'independència respecte de Sèrbia, proclamada per Parlament de Kosovo a inicis de 2008. La màxima instància judicial de l'ONU considera que la declaració kosovar no viola la legalitat internacional, perquè aquesta no preveu prohibicions per a proclamacions unilateral d'independència. El president del Tribunal, Hisashi Owada, ha recordat que la sentència no és vinculant, i ha volgut insistir en l'excepcionalitat del cas kosovar. Fins avui 69 dels 192 estats membres de Nacions Unides (i 22 dels 27 de la UE) reconeixen oficialment la República de Kosovo. El Tribunal s'ha pronunciat avui després d'haver escoltat les argumentacions a favor i en contra de més d'una trentena de països, en el procés iniciat per la Cort Internacional a les acaballes de 2009. La sentència dóna la raó a la part kosovar, després de la reclamació presentada per Sèrbia.
La Cort Internacional cita també la resolució 1244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada el juny de 1999, que establia un ordre legal temporal per millorar l'estabilitat de la zona en aquell moment. Aquesta incloïa un apartat on s'hi afirma que l'ONU està autoritzada a facilitar un procés polític per determinar l'estatus futur de Kosovo. De fet el Tribunal conclou que aquesta tampoc no afecta la declaració, perquè no prohibeix cap declaració unilateral d'independència, i perquè estava només destinada a crear una administració interina a Kosovo. Per això la resolució 1244 "no impedeix" la declaració unilateral d'independència.
El Tribunal conclou a més que en casos d'autodeterminació i declaracions unilaterals d'independència, des del punt de vista jurídic internacional, la legalitat "constitucional" vigent a l'Estat afectat per la secessió d'una part del seu territori no és ni vinculant ni rellevant. En aquest punt, Owada ha recordat que més de la meitat dels actuals 192 estats membres de l'ONU no existien fa mig segle, i que la majoria d'aquestes independències no eren legals a nivell jurídic dels Estats afectat per la secessió, perquè per exemple no ho admetia l'ordre constitucional intern.
La decisió d'avui de l'alt tribunal de l'ONU podria introduir novetats en un tema sense gaire legislació ni jurisprudència internacional, com és el del dret a la independència. I és que la legitimació de la secessió unilateral de Kosovo podria tenir conseqüències en altres processos independentistes, ja que qüestiona el principal argument dels estats oficials per a oposar-hi: la inviolabilitat de les fronteres.
Així, malgrat que el pronunciament final del Tribunal no tindrà excessiu impacte real (perquè no obligarà ningú a reconèixer Kosovo o a deixar de fer-ho), si que és probable que nous estats se sumin al llistat dels 69 que fins ara ja reconeixen aquest estat balcànic com a oficial.
Kosovo va declarar la seva independència respecte de Sèrbia el 17 de febrer de 2008; ho va fer mitjançant una declaració unilateral del seu Parlament. Uns quatre mesos després, Kosovo va aprovar l'entrada en vigor de la seva Constitució. Amb aquest text el govern kosovar assumia la seva pròpia creació i nombroses competències de què només disposen els Estats.
69 països (entre els que hi ha 22 dels 27 estats membres de la UE) reconeixen oficialment la República de Kosovo, entre els que hi ha els Estats Units d'Amèrica, els Estats francès i italià, Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica, Holanda, Suïssa, Irlanda, Suècia, Holanda, Islàndia, Eslovènia, Croàcia, Costa Rica, Àustria, el Senegal, Estònia, Dinamarca, Letònia, Perú, Finlàndia, el Japó, Canadà, Hongria, Noruega, Lituània, Colòmbia, Portugal, Montenegro (independent des de fa poc), Austràlia, la República Txeca o Bulgària.
Dels 27 estats membres de la UE, només Grècia, Xipre, Romania, Espanya i Eslovàquia no l'han reconegut.
Racó Català, 22/7/10
