Articles i Notícies d'interès

En aquest bloc es publiquen articles i notícies considerades d'interès per a tots els membres del MxI-ANC


dijous, 1 de juliol de 2010

Cal aprofitar la repercussió de les consultes

Cal capitalitzar la celebració de les consultes. Després de l'escrutini s'inicia un període tan important com la votació pròpiament dita, i requereix eficàcia. Les consultes també obren aquest període.

NARCÍS OLIVERES i TERRADES.
Ex-senador i Advocat

El 14 d'abril de 1945, abans que la Conferència sobre Organització Internacional es reunís a San Francisco el 25 del mateix mes i s'iniciés el procés de creació de les Nacions Unides amb l'elaboració de la Carta, que va ser signada el 26 de juny per 50 estats, els membres de la Delegació als Estats Units del Consell Nacional de Catalunya van presentar una apel·lació a les Nacions Unides en nom de Catalunya, la qual tenia com a objectiu el reconeixement de Catalunya en el si de les Nacions Unides. Malauradament els vencedors de la guerra no tenien ni van tenir la menor intenció de reconèixer les institucions representatives de Catalunya, però a l'empara de la repercussió internacional que la celebració de les consultes pot tenir, s'hauria de reassumir l'esperit que va impulsar els membres de la delegació a formular l'apel·lació, la qual conté unes consideracions bàsiques, d'absoluta actualitat 65 anys després, com ara: «Hi ha massa gent que erròniament creu que el plet català és merament un problema espanyol. No ho és. Hi ha una tendència a classificar la qüestió catalana entre els problemes interns d'Espanya. El conflicte entre Catalunya i Espanya, com qualsevol altre problema entre una nacionalitat oprimida i el seu opressor, sempre ha estat un problema de natura internacional. El de Catalunya no és un problema espanyol, sinó un problema europeu. Classificar la qüestió catalana entre els problemes interns de l'Estat espanyol és nomenar l'opressor de Catalunya únic jutge i jurat en una causa en què el jutge és part. Ni Catalunya ni cap altra nació oprimida no pot esperar justícia del seu propi opressor.»

Sense cobertura mediàtica-.
Les consultes no són un referèndum convencional. No en tenen la cobertura mediàtica, ni propaganda televisiva, ni propaganda institucional, ni pressupostos milionaris per incentivar la participació. Ni tan sols disposem de cens electoral. No obstant això, ens esforcem perquè tinguin les característiques de tota consulta electoral democràticament efectuada. L'efecte de qualsevol votació, sigui referendària, sigui electiva, no es pot aturar a l'escrutini, no és un fi. Després de l'escrutini s'inicia un període tan important com la votació pròpiament dita. És un període que requereix eficàcia. Les consultes també obren aquest període. Ara cal capitalitzar-ne la celebració. I s'ha de fer amb eficàcia.

En la ponència 1 aprovada per Convergència Democràtica de Catalunya en el seu darrer congrés, es fa referència als intents de transformació i modernització de l'Estat espanyol des de Catalunya i s'hi diu que «aquesta via resta esgotada», i en referència a Europa, que «Catalunya ha d'aspirar al reconeixement dels seus drets nacionals en el marc de la Unió Europea». Segons aquest criteri, no és a l'Estat espanyol on s'haurà de capitalitzar la celebració de les consultes. Qualsevol lligam que la Catalunya sobirana pugui tenir amb l'Estat espanyol després de la independència, podrà tenir el marc adequat en el si de la Unió Europea i, pel sol fet de no estar basat en l'opressió, seria el propi de dues nacions sobiranes, respectuoses l'una amb l'altra.

Caldrà renovar l'apel·lació, a les Nacions Unides, és clar, 192 membres en l'actualitat, i fer-la també a la Unió Europea, l'acord d'integrar-nos a la qual és un dels objectes de la pregunta que es fa a les consultes. L'actual dinàmica de la política internacional, en la qual incideix l'aparició de nous estats independents, determina la importància de les relacions diplomàtiques contemporànies i ha propiciat l'aparició de dos termes nous: la paradiplomàcia i la protodiplomàcia. El primer, fa referència a les gestions, processos i xarxes a través de les quals els governs subnacionals busquen establir contactes amb governs centrals estrangers o amb altres governs subnacionals. El terme protodiplomàcia s'utilitza, i cada vegada més, per descriure gestions que contenen un missatge separatista. Les gestions paradiplomàtiques són les que amb més mediocritat que eficàcia està fent el govern de la Generalitat, amb un desdenyós i vigilant consentiment del govern central. Són les gestions protodiplomàtiques les que caldrà emprar. Els 10.000 de Brussel·les va ser una acció protodiplomàtica. Amb la celebració de les consultes no ha calgut anar a Brussel·les. Nombrosos observadors internacionals han estat presents a totes les consultes. Hem marcat un camí que pot ser el punt d'arrancada d'un procés irreversible, que servirà per fer efectiu no només a Catalunya un principi universal que se'ns nega. El dret dels pobles a disposar d'ells mateixos. Aquesta repercussió s'ha d'aprofitar.

Diari El Punt - 5/3/10