MIQUEL STRUBELL i TRUETA.
Professor de la UOC. Cofundador de Sobirania i Progrés
El meu avi (i potser el del lector!) deia que més que separatistes els catalans, són separadors els espanyols. Ja ho van demostrar (i encara en paguem les terribles conseqüències) el govern espanyol, que l’any 1844, en base a l’informe de Juan Subercase –que ja reconeixia que a molts llocs l’amplada triada era una altra- va establir per Reial Ordre l’amplada de les vies del ferrocarril en sis peus castellans.
Avui que l’Espanya “mercantil” (que la Vanguardia, el 10 de maig de 2010, defineix com la suma de valencians, catalans, murcians i andalusos, que generen més del 60% de les exportacions de l’Estat) reclama com a prioritari el corredor de la Mediterrània, són especialment preocupants les notícies sobre la trobada informal dels ministres de Transports que la Presidència espanyola del Consell de la UE ha organitzat el 8 i el 9 de juny, i que es farà a Saragossa. Segons explica Oriol Junqueres, sembla que en aquesta reunió es debatran els eixos ferroviaris que la Unió considera prioritaris (i, doncs, els eixos que rebran finançament europeu).
¿Hi serà l’eix mediterrani, el corredor respecte del qual, segons l’Avui del 4 de juny, “el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, va advertir que els retards en l'execució d'obres com l'eix ferroviari del Mediterrani frenen el desenvolupament econòmic”?.
Sembla que, a partir d’una decisió del PP presa entre el 2001 i el 2003, pot quedar marginat el corredor ferroviari de mercaderies mediterrani, en favor d’una opció la de l'Eix central pels Pirineus passant per Saragossa i Canfranc, segons Junqueres “totalment irracional”: “perquè és més cara, perquè caldria construir un túnel caríssim d'uns 40 kilòmetres, perquè el desnivell seria molt difícil de salvar, perquè quedaria allunyat dels grans ports (els de Barcelona i València), i perquè l'activitat econòmica és molt més important a la costa mediterrània”. A més (i aquesta seria el detall definitiu), els f rancesos no sembla que els interessi.
Segons l’Avui (3 de juny del 2010), Convergència i Unió (en les veus de Jordi Pujol i Ramon Tremosa) reclama a la Comissió Europea que prengui partit en l’afer, “per assegurar-se que les grans obres es fan seguint ‘criteris d'eficiència i eficàcia econòmica’ i no ‘per marginar Catalunya’.
La bondat del corredor mediterrani ha estat entesa pels industrials valencians, i és defensada amb fermesa per l'associació Ferrmed i l'Institut Ignasi Villalonga.
Tot això augmenta el sentiment de greuge entre els catalans. Ho deien de forma contundent molts veïns de Ca n'Oriach, en un excel·lent vídeo (7 min 41 seg) fet arran de la consulta popular de Sabadell del passat 30 de maig. Aquests catalans d'origen espanyol que destrossen qualsevol pretensió de continuar defensant que aquests sectors ens impediran aconseguir la majoria el dia que farem el referèndum.
L’experiència de Sabadell repeteix un cop més l’enorme èxit de els consultes, i deixa encara en més ridícul la consulta de l’ajuntament de Barcelona sobre la Diagional.
Em deia una amiga sabadellenca: “En el cas de les consultes populars, és més important el camí que el resultat. Hem fet molta feina (a vegades més bé, a vegades no tant), hem generat debat a la ciutat, hem tret el tema al carrer, hem fet que la independència fos tema de conversa al forn, a l'ascensor, a la perruqueria o al bar. Hem fet xarxa, ens hem conegut, hem treballat junts pel mateix objectiu molta gent que no ens coneixíem de res, hem compartit il·lusió i hem generat esperança. Tot això és molt positiu!”
Els governs espanyols continuen llançant quantitats “estratosfèriques” en els trens d’alta velocitat, fent el ridícul (segons l’Avui del 23 de maig de 2010, “Les últimes dades oficials il·lustren la diferència entre els models d'Espanya i França. Mentre la ràtio de passatgers per quilòmetre és de 2,8, a França arriba a 41,5... “Perquè una línia d'AVE financi com a mínim els costos de manteniment ha de passar dels sis milions de passatgers. Madrid-Barcelona en suma cinc i Madrid-Sevilla amb prou feines passa dels tres.” No ens ha d’estranyar que en veure les xifres, el secretari de Transports nord-americà, Ray LaHood digués al ministre espanyol: "Vostès són rics, nosaltres això no ens ho p odem permetre".
Total, només ens faltava l’excel·lent reportatge de Dolors Genovés, emès el dijous 3 de juny, per aixecar encara més els ànims. Cada cop més catalans veuen que no ens podem permetre continuar a Espanya. El treball compara la realitat de Groenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya, i demana si la independència/secessió és democràtica, si serien econòmicament viables aquests nous estats, i com reaccionaria la Unió Europea. Us el recomano.
Crònica.cat - 7/6/10
