“A casa nostra, podrien continuar manant els mateixos de sempre”
CARLES CASTELLANOS i LLORENÇ.
Professor de la UAB i membre de l'Associació Manuel Gonzàlez i Alba
Havia de passar. En la literatura entorn de la independència havia de sortir la idea d'un estat català independent presidit per un monarca. Una cosa ben estrambòtica perquè no sembla tenir cap mena de possibilitat, però ja veureu que té més sentit del que sembla: en primer lloc, la monarquia ajuda a mantenir la desigualtat social, una característica que aplicada de manera directa no queda bé. Però per mitjà de la monarquia recorda al poble baix que sempre cal posar un fre a la democràcia i a la representativitat. Els règims parlamentaris monàrquics ens vénen a dir que la democràcia és bona si es mantenen formes de desigualtat (fins i tot, hereditàries). Ser tolerants amb les desigualtats és l'objectiu. En segon lloc, la monarquia serveix per evitar el perill de canvis no desitjats pels sectors dominants. De manera concreta, la monarquia estableix i reforça els lligams entre els poderosos i acostuma a presidir i estimular les forces armades. Mantenir la paella pel mànec dels que sempre manen, és l'objectiu. En tercer lloc, la monarquia és, pel que fa a qualsevol aspiració de llibertat nacional, la garantia de la unitat per la força, per mitjà de l'exèrcit i els altres poders fàctics nacionales: jerarquies eclesiàstiques, polítiques, administratives i mediàtiques. Mantenir la unitat de l'Estat, és l'altre objectiu. De manera general, la monarquia és un monument a la vagància. Explica, amb claredat meridiana, al conjunt de les classes dominants, que no cal que s'esforcin ni tan sols a fer veure que treballen.
Tots aquests avantatges són els que agraden als manaies i és per això que els seus turiferaris –com algun egregi notari– mostren sense vergonya una adoració servil envers les corones. Tot té una explicació: els sobiranistes monàrquics no estan proclamant la necessitat d'un rei català sinó la conveniència d'una mena d'Estat frustrat relligat (subordinat) a les Espanyes per una mateixa monarquia borbònica. D'aquesta manera, a casa nostra, podrien continuar manant els mateixos de sempre. A aquesta gent se'ls ha de recordar que una altra enganyifa ja no és possible. L'error que va ser la transició postfranquista ens ha vacunat contra aquesta mena de jocs de mans de mal gust. Si lluitem per la llibertat és per aconseguir una democràcia plena. I això vol dir un sistema republicà. Segur que, per a una minoria privilegiada, la monarquia té avantatges. Però la lluita actual és la lluita de tot un poble per la democràcia. Independència és democràcia. Independència és república. Així de senzill.
EL PUNT 22/06/10
