CARLES CASTELLANOS i LLORENÇ.
Professor de la UAB
A final d'abril, un cop hauran tingut lloc ja diferents consultes sobre la independència, més d'un milió de persones hauran reivindicat el dret d'autodeterminació i mostrat una voluntat majoritària d'una part important de la societat catalana, d'assolir la independència. Sembla, doncs, que la pregunta més pertinent, davant aquesta considerable activitat de mobilització i de politització, és què cal fer perquè l'experiència de les consultes deixi un fruit important en el camí de la independència i no es perdi tot aquest potencial acumulat.
Avançar cap a la independència demana partir de la màxima unitat possible de tots els sectors disposats a afrontar les tasques àrdues d'aquest camí. Els partits, col·lectius i persones favorables a la independència (existents i que s'hi ha d'anar sumant) haurien d'agrupar forces i aprofitar per a impulsar una Assemblea per la Independència d'abast dels Països Catalans que ens permeti mantenir les energies acumulades, per damunt de les diferents opcions electorals. Cal organitzar la multitud independentista creixent en estructures àmplies i permanents, com poden ser unes assemblees democràtiques unitàries per l'autodeterminació, que, amb aquest nom o un altre, es poden desenvolupar al costat de les consultes passades i futures. Una de les causes dels conflictes actuals al si de l'independentisme és que no hi ha un arrelament organitzatiu prou profund i representatiu.
Cap de les forces en presència (plataformes i partits parlamentaris) pot exhibir un arrelament social suficient; i sense un referent democràtic ampli els debats i els possibles conflictes no tindran una sortida fàcil. La independència s'aconseguirà si es mobilitzen en la via de l'autodeterminació els dos eixos fonamentals per la ruptura democràtica: l'eix territorial (assemblees democràtiques) i l'eix institucional (assemblees de representants electes). Més enllà de pensar en una simple alternativa electoral dins uns parlaments periclitats i amb uns partits ja desbordats, el més important és organitzar el moviment existent.
És l'organització política de la nació catalana sobre unes noves bases unitàries i participatives el que ens ha de permetre de superar del marc polític actual. Ens cal dinamitzar un procés participatiu que, anant més enllà de les organitzacions actuals, permeti un ampli enquadrament en estructures obertes (seguint l'esquema de l'Assemblea de Catalunya, per posar un referent conegut). Totes les persones descontentes amb el marc polític actual, espoliador i cau de corrupció, haurien de reaccionar. Les persones que aspiren a una veritable democràcia del poble català, alliberat de les servituds d'un passat i d'un present despòtics, s'hi han de sentir identificades.
El Punt 25-2-2010
