FRANCESC DE DALMASES
Director de la revista ONGC
"Els processos d'autodeterminació de què hem estat testimonis no són fruit de lideratges personals sinó que són el resultat d'un desig massivament compartit de llibertat i democràcia."
Aquest hivern ens ha sorprès amb les revoltes al Sàhara, Tunísia, Egipte, Líbia, el Iemen, l'Iran, el Marroc o Bahrain. Règims considerats sòlids fins fa quatre dies, on aparentment només s'hi havia consolidat un tipus d'oposició, han trontollat i en alguns casos caigut per la força i la determinació d'una societat valenta, majoritàriament jove, formada i informada que rebutja interlocutors i reivindica una forma nova de fer política i guanyar el futur.
Fa anys que des d'aquesta tribuna reivindiquem la dimensió col·lectiva dels drets humans com a eina principal de transformació social. Al Nord i al Sud. Una dimensió col·lectiva que tradicionalment hem construït a partir de les isòbares que marquen els límits de llengües, cultures i tradicions que dibuixen un món amagat pels encarcarats mapes dels estats, i que també té sentit a escala regional.
Però l'inici d'aquesta segona dècada del segle XXI ens proposa un concepte nou d'autodeterminació que dibuixa encara amb més precisió un futur on les comunitats humanes som protagonistes del present, decidim el propi futur i prenem inèrcia des d'un passat irrenunciable.
No valen els altermundistes il·lustrats ni les representacions verticals que només tenen sentit en funció d'uns enemics uniformats, del sàtrapa distingit, de la potència opressora o de la metròpoli extorquidora. Els processos d'autodeterminació de què hem estat testimonis i que hem esmentat a l'inici d'aquest “Davantal” no són fruit de lideratges personals sinó que són el resultat d'un desig massivament compartit de llibertat i democràcia. La suma de persones convençudes i decidides ha generat una força col·lectiva, abassegadora amb uns resultats immediats inimaginables fa només mig any.
Sabem que la realitat final serà inferior a les expectatives i sabem, també, que els oportunismes polítics i les ingerències exteriors faran difícil culminar plenament els respectius processos d'alliberament col·lectiu.
Però queda a la retina -no pas com un record sinó com un avís-, la necessària, tossuda i digna lluita dels sense nom per decidir el futur i, si cal, guanyar-lo.
Revista ONGC, núm. 44
