ISIDRE PALMADA i BADIA
CAL ANAR A MADRID? (I)
Alfred Bosch, en un petit article (“Cal anar a Madrid?” Nació Digital 13-8-11) ha exposat els motius que responen a la pregunta avui, capital: Cal anar a Madrid?
MOTIUS: Bosch sosté que els catalans hem de raonar fins l’últim moment. Si Madrid no ens escolta, no importa. Perquè el discurs és bo per ell mateix. És bo pels espanyols, perquè han d’assumir que som part interpel·lant, subjecte de Raó. És bo pel món i els mitjans han d’enfocar la realitat espanyola. Finalment, és bo per a nosaltres mateixos. No podem fer aquest discurs nacional, amb la indiferència de la meitat dels catalans (que miren TV5 o A3).
MADRID: El PSOE ha fet per Catalunya, el que sabia. De res serveix que tinguin més receptes. Si les tenen, les haurien d’haver aplicat. Ara ja es tard. El PP veu l’Estat en anarquia. Les Autonomies han portat l’Estat al precipici: massa interessos, massa feus, massa indisciplina, massa despesa, massa malversació. Cal una nova autoritat.
El discurs jacobí, recentralitzador del PP i el PSOE fa temps que guanya els combats de carrer, la crisi els ho aplana i no tenen cap altre aturador que Duran. Planer, no?
POLTRONA: Si els espanyols no ens han de fer cas i tenen les batalles guanyades, són bons els motius de Bosch? És evident que anar a Madrid sense un pla o amb un discurs retòric, és de perdedors. Bosch es preguntava si, com sempre, tornarem a quedar abduïts. I es responia que s’abdueix qui vol i es deixa (mirava a Ridao?).
Potser ningú va a Madrid per quedar abduït. Però és de bon abduir presentar un staff de polítics tècnics, apoltronats i “constitucionalistes” (Ridao o Duran). Segonament, sense la Raó, la voluntat perd tots els plans B. Si no es tenen unes raons que valguin, ens convertirem sense fe, també abduïts per la institució.
A MADRID?: L’Alfred Bosch ha de guanyar, primer, el discurs d’ERC. La cosa no és tan fàcil com sembla. Però imaginem i donem-ho per a descomptat. Bosch està decidit a presentar-se. Queden algunes preguntes a fer-nos: Per què anar-hi? Servirà? Des de les passades autonòmiques’10, l’independentisme viu en hores baixes. Bé, aclarimnos.
Les hores baixes, no són les de la gent independentista, que són molts. Allò que no funciona són els partits. Cap partit no ha sabut “traduir” en proposta electoral les conviccions de la gent. No n’hi ha prou amb una bandera i unes cares. Necessitem una avantguarda resolta, forta i bona comunicadora.
RUPTURA: En Lluís-Maria Xirinacs va mostrar als catalans al 1970, que valia la pena rompre amb el franquisme. Sense ell molts no se’n haurien adonat. La lògica del moment va posar en Xirinacs al costat de Gandhi, Luter King i els moviments cristians que també educaven testimoniant. La insubmissió contra la legislació. Avui tenim contextos semblants. Si el Constitucional ho ha trinxat tot, Què hi fem encara, dins el Constitucional? Rompre el marc legal, és la primera demanda social. Però cal una avantguarda que il·lumini. Per què anar a Madrid? Un primer motiu per anar a Madrid és per a difondre, amb resolució i sobretot a Catalunya, la “bona nova” de la Ruptura.
Anar a Madrid de tràmit, perquè el manual diu que la parròquia necessita “farro”, o bé per a cridar fort, o per a fer-nos simpàtics o de pedagogia és un gravíssim error.
Estem cansats de casposos i venedors de peix. Rompre amb l’Estat reconcilia la gent amb la avantguarda. Perquè no és un simple combat d’esgrima. Sinó el començament d’un moviment d’insubmissió que ha de seguir a les Europees del 13 i culminar l’any següent.
Banyoles, 15/08/2011
CAL ANAR A MADRID? (i II)
En l’anterior article comentava que necessitem una avantguarda resolta, forta i bona comunicadora. Resolta a estimular la Ruptura, fins i tot la insubmissió o l’objecció.
Què fer-hi sinó, a Madrid? Pactes? Posar draps calents o peixos al cove? No hem de ser mal educats, però sí, ferms i resolts. Si ens fixem, Madrid és un dels escenaris principals de la independència. Allí s’hi ha de debatre els principis i els drets universals del pobles. Per això una dels característiques de la nova avantguarda ha de ser la noblesa de caràcter, la valentia i la resolució. Segurament Ridao no aprovaria aquesta política a-Constitucional. Per això millor refundar ERC.
FORTA: Ridao ens titllaria de contradictoris. Voler predicar la insubmissió i la ruptura a les Cortes, no és un contrasentit? Efectivament, és esbojarrat per un espanyol. Però, no pels catalans. Estem en allò de sempre. Són les lleis qui ens neguen la nostra raó de ser. Tanmateix, no seria sobrer pactar un referèndum vinculant, abans de la declaració unilateral i impulsar totes les fórmules que girin al voltant dret de decidir i el reconeixement de la nació. Una avantguarda s’enforteix explicant sempre, fins i tot en l’adversitat. Les seves consideracions, propostes i reflexions han d’arrelar, sobretot entre la militància, per tal que la Ruptura fructifiqui i s’expandeixi. Segonament la fortalesa de l’avantguarda la dóna un pla de treball minuciós, que consideri totes les circumstàncies.
COMUNICACIÓ: La tribuna de les Cortes no és pel mixt. Convindria arribar a tenir un grup parlamentari. Això suposa un mínim de 5 diputats i el 15% dels vots. És una utopia? Potser, però la condició del triomf depèn del tancament dels partits a Montserrat per elaborar els eixos del programa electoral. La generositat tindrà un efecte multiplicador. Aquest programa ha de ser lògic i evident. Tant evident, que fins i tot les altres formacions el comentin amb simpatia. Ha d’absorbir el pacte fiscal, contextualitzant-lo en el camp dels principis i en el de les possibilitats.
Comprometent-lo a un front nacional, obert a totes les formacions catalanes que obtinguin representació. Ha d’obrir una nova fase a Catalunya, en la relacions entre els partits. De manera que tots es vagin posicionant sobre la Ruptura i el Dret a decidir. Perquè independentment de l’èxit electoral, aquests diputats tindran micròfon a TV3 i als mitjans catalans.
Una avantguarda resolta, forta i bona comunicadora resum totes les preguntes. El què, el perquè, el com, de quina manera, etc. de la qüestió “Cal anar a Madrid?”.
Diguem-ho clar, Hi Hem d’anar perquè necessitem d’una avantguarda. Només tenim uns 1000 dies per a construir-la. Si ho aconseguim, serem independents.
Banyoles, 18/08/2011
