PERE PUGÉS I DORCA
Arquitecte i gerent de Projectae
A Europa, ben entrat el segle XXI i immersos en una crisi que està posant en evidència tot un sistema, ja no ens hauríem de conformar amb creure que la nostra democràcia és la garantia suficient per superar-ho tot. Perquè el que està en perill és la mateixa democràcia, la llibertat i els drets dels ciutadans.
Els Estats més febles d'aquesta vella Europa, més febles econòmicament i moltes vegades també democràticament, són els que estan mostrant les febleses del sistema, els draps bruts i les vergonyes. I els catalans tenim la mala fortuna de pertànyer a un dels més febles d'aquests Estats. Les misèries del sistema es posen de manifest quan s'arriba a taxes d'atur del 20% i les perspectives futures no són gens positives. Les vergonyes del sistema es mostren quan els governs han de córrer a salvar bancs sense cap tipus de contraprestació i amb la perspectiva que tocarà seguir per aquest camí. Les mesures que toca prendre venen dictades des de l'Europa sòlida i són mesures fonamentalment financeres i d'ajustos que recauen sobre els segments més dèbils i tocats de la nostra societat. I aquí no passa res!
La pólvora està escampada arreu i cada cop es veu més clar per on pot començar a encendre's. De les manifestacions ordenades i controlades passarem a les accions cada cop més desesperades, primer escadusseres i petites, i ja veurem després. Alarmista? Catastrofista? Negatiu? Qui? Jo, que pretenc fer de missatger, o aquells que podrien fer-hi alguna cosa i es mostren entre incapaços i impotents? Hem d'acabar de tocar fons, deixant-nos engolir per un Estat regit per autèntics inútils als qui succeiran una altra colla d'inútils, servidors dels mateixos interessos? I això és el que ha anat quedant molt clar aquests darrers temps. Uns i altres obeeixen els dictats dels mateixos amos i, per a fer-ho, necessiten de les mateixes estructures d'Estat.
Saben per què m'expresso amb aquesta virulència més pròpia d'altres èpoques? Doncs perquè n'estic fart de fer de bon minyó i ser políticament correcte. Fer-ho així ha estat una altra manera de servir-los. I algú ha de començar a dir que n'hi ha prou, que per aquest camí ens enfonsem per sempre més. Com a nació i com a ciutadans... cada cop menys lliures. Però tenim remei, no ho dubtin. I la recepta és: més democràcia! Però que arribi a tot arreu, que puguem decidir realment sobre tot el que ens afecta de debò.
Ja no entro en formes de democràcia directa i constant, em conformo amb una democràcia participativa però oberta, que permeti opinar i, sobretot, actuar en relació a qualsevol tema que ens afecti. I avui en dia hi ha un tema que ha quedat palès que no és permès d'entrar-hi. No és només que els nostres recursos econòmics van a parar a un calaix sense fons que cada cop en necessitarà més i més (ho simplifiquem dient-li Madrid, però ja ens entenem oi?), sinó que ens han apartat clamorosament de qualsevol decisió econòmica. Doncs el remei es diu: més democràcia econòmica.
Jo vull decidir on van a parar els meus impostos, però també què fan els bancs amb els diners de tots que l'Estat els ha deixat. I amb els estalvis dels ciutadans que gestionen. I si no ens deixen, potser que comencem a pensar que el que estan fent els islandesos des de fa uns quants anys, també ho podem fer els catalans. Busquin, busquin, que ens ho tenen ben amagat!
Ja sé que Espanya no té remei, han fet les coses molt malament, els hem anat copiant cada cop més en els nostres comportaments econòmics –les empreses i els particulars-, però nosaltres encara tenim remei. O ens ha de dur fins a l'abisme aquesta solidaritat unidireccional que tant bé apliquen?
Disposar d'un Estat propi, cosa que només podrem aconseguir amb més democràcia, ens ha de permetre un veritable aprofundiment democràtic a l'hora de construir el nostre propi Estat. I, quan el tinguem, si volem sobreviure en aquest món on ens tocarà viure, en el que Europa anirà perdent progressivament el seu pes econòmic en l'àmbit internacional, només podrem fer-ho rearmant-nos democràticament, aprofundint en els valors de la democràcia, política i econòmica, en la cooperació, en la solidaritat, en la ètica. Si no reconstruïm una societat segura de sí mateixa, orgullosa i digne, deixarem d'existir. Hem estat capdavanters en molts aspectes, ara ho hem de ser en l'aprofundiment democràtic. Aquest és el nostre repte. Aixequem-nos!
Tribuna.cat, 16/5/11
