MIQUEL STRUBELL i TRUETA-.
Professor de la UOC. Cofundador de Sobirania i Progrés
A part de ser del món dels escenaris, què tenen en comú Lluís Llach, Àlex Casanovas i Joel Joan?
Doncs la seva catalanitat a prova de bombes... metafòriques, és clar. I la seva valentia de dir-ho en veu ben alta, davant de la premsa. Això és el que van fer, davant de reporters de Crònica, Vilaweb, Ara, Agència Catalana de Notícies, El Punt, e-Notícies, Nació Digital i 3cat24, entre d’altres, el 26 d’abril, en un acte en què tots tres van signar el manifest de suport a la Conferència Nacional per l'Estat Propi de dissabte 30 d'abril, Conferència que se celebrarà al Palau de Congressos de Montjuïc. No podríem esperar menys d’un Joel Joan, per exemple, que s’ha demanat: 'Quina persona que estima la seva nació la vol subjugada a una altra?'. Ni tampoc d’un Llach, per a qui treballar per a un país millor per als nostres fills és el que ja feia el protagonista de la seva immortal cançó “Cop de destral”:
Van caient arbres i, quan és fosc / pensa en la seva mainada. / No vol que passi la vida al bosc / com l'ha passada el seu pare.
S’han afegit a una llista amb centenars de catalans de tots els sectors – econòmic, social, esportiu, etc. entre els quals molts del món de la cultura: Ferran Aïsa, Antoni Albà, Víctor Alexandre, Laura Almerich, Jaume Arnella, Jordi Bilbeny, Martí Boada, Alfred Bosch, Jaume Cabré, Assumpció Cantalozella, Jaume Comas, Armand de Fluvià, Ester Formosa, Feliu Formosa, Patrícia Gabancho, Lluís Gavaldà, Julià de Jòdar, Quim Masferrer, Jaume Pla i Pladevall, Pere Planella, Francesc Ribera 'Titot', Maria Mercè Roca, Isabel-Clara Simó, Andreu Solsona i Josep Tero.
No es tracta d’una iniciativa aïllada més: fa més de 17 mesos que hom treballa silenciosament per a aquest dia. Centenars de persones, moltes d’elles estretament vinculades amb totes les plataformes, tots els moviments, que volen l’emancipació nacional de Catalunya, i moltes més persones eminents en les seves professions.
El missatge de la Crida és molt clar: “Som una nació”; “Hem resistit i hem fet país”; i “Ara toca construir l’estat propi”. A la Conferència hom hi proposa “d’endegar un procés de mobilització cívica que treballi, per mitjà de la formació d’una Assemblea Nacional Catalana unitària i suprapartidista, per consolidar una majoria social favorable a l’obtenció d’un Estat català”.
Per fer un pas clar en aquesta direcció, es distribuirà a tots els assistents un opuscle amb “175 raons de pes per a l’Estat propi”, recollint raons referides a (a) Llengua i cultura; (b) Economia i benestar; (c) Justícia i dret; (d) Comunicació; (e) Relacions internacional i (f) Estructures d’Estat.
I una darrera consideració: “Des de l’endemà mateix de la proclamació de la independència, podrem emprar totes les energies que haurem gastat per aconseguir democràticament un Estat propi, per poder construir el nostre país amb tota l’empenta i la il·lusió que només pot derivar-se d’un procés d’aquestes característiques!”
Crònica.cat, 27/4/11
