Articles i Notícies d'interès

En aquest bloc es publiquen articles i notícies considerades d'interès per a tots els membres del MxI-ANC


dilluns, 8 de novembre del 2010

La força del moviment independentista

CARLES CASTELLANOS i LLORENÇ.
Professor de la UAB i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez Alba

La situació creada per la no compareixença de la CUP a les properes eleccions autonòmiques del Principat de Catalunya a finals de novembre, i la confusió que s'ha generat al voltant de les noves propostes de candidatures i coalicions, no sols pot deixar sense opció política clara sectors importants de l'independentisme, sinó que podria contribuir a desdibuixar la força de fons del conjunt del moviment i desviar així en bona part l'impuls polític que ha permès l'explosió independentista dels darrers cinc anys. El perill principal del moment actual és que tota la força acumulada tan costosament s'acabi esbravant en propostes immobilistes del tipus de l'“ara no toca” o que es vulgui traduir en un rebuig global de tot l'independentisme precedent.

Segurament seria difícil d'establir d'una manera precisa quines han estat les causes del creixement espectacular del moviment independentista, els darrers anys. Alguns remarquen la pressió ideològica i política creixent de l'Estat espanyol, d'altres magnifiquen els efectes de la institucionalització; però el que crec que cal considerar indiscutible és que sense la mobilització prèvia i constant al llarg de més de trenta anys de l'independentisme combatiu, mai el descontentament popular no s'hauria traduït d'una manera clara en el creixement del sentiment polític favorable a la independència que tenim avui.

No prendre en consideració que la força del moviment, el seu motor de fons, és la capacitat alternativa de generar esperança en una altra manera de fer les coses en el camp de la política, és no entendre res. Massa sovint alguns dels ideòlegs arribats recentment a l'independentisme redueixen la conquesta de la independència a una qüestió de tipus tècnic, a una simple aritmètica parlamentària, i no s'estan de denigrar, de manera tan arrogant com ignorant, les mobilitzacions i l'agitació promogudes al llarg de tants anys.

Les experiències conegudes de nombrosos moviments arreu del món ens mostren que només aconseguirem la independència si sabem combinar les diferents formes d'intervenció política, sense reduir-les a un parlamentarisme pla. El creixement de les darreres mobilitzacions i les formes que han anat prenent, com per exemple l'ascens de la mobilització popular a Girona aquest darrer Onze de Setembre, que ha mostrat un increment important de la participació en l'independentisme més mobilitzat, al costat del baix suport que han rebut els sectors institucionals, haurien de ser aspectes a considerar de manera seriosa.

Dins aquesta perspectiva general, les eleccions pròximes haurien de ser vistes com una ocasió de sacsejar l'statu quo, tot posant alhora les bases per a una continuïtat sòlida del conjunt del moviment independentista:

1) Cal, en primer lloc, com s'ha estat proposant de manera repetida, que ens organitzem en una mena d'Assemblea de Catalunya que sigui capaç d'unir tot l'independentisme d'arreu dels Països Catalans en un moviment arrelat territorialment i que no depengui de les convocatòries electorals.

2) Cal no abandonar mai l'independentisme de mobilització i la capacitat rupturista i de futur que posseeix, com a proposta portadora d'una nova societat democràtica, justa i igualitària.

Les eleccions d'aquest novembre no permetran segurament d'organitzar de manera adequada ni definitiva l'independentisme, però poden servir per sotragar el sistema immobilista actual si s'acompanyen d'altres treballs que preparin una unitat de fons partint del territori i més enllà de les conjuntures electorals.

Passos decisius

Per tal de valorar convenientment l'efecte de les pròximes eleccions autonòmiques caldrà, a més, que es prengui en consideració que, en la situació actual, moltes de les opcions independentistes que es presentaran obtindran un vot que no els serà atribuïble de manera directa i fidel. Serà sobretot l'emergència, després del període electoral, del moviment polític unitari que hem esbossat, allò que pot mostrar l'inici d'una nova manera de fer política. Units i organitzats per damunt de les opcions partidistes podrem fer passos decisius cap al nostre objectiu.

Avui+ElPunt, 4/11/10