ENRIC AINSA i PUIG.
Ateneu Sobiranista Català
És curiós que per als dos grans partits parlamentaris a Catalunya, el discurs enfront de l'independentisme sigui el mateix, oi?
El PSC acusa els independentistes de fracturar la societat perquè aquests tenen una voluntat de govern polític diferent a ells: afirmació d'una insostenibilitat argumentativa tant ridícula com dir que les diferències entre dretes i esquerres també fracturen la societat. Potser sí que això és cert en un règim de pensament únic, però en democràcia és un valor indispensable.
CiU, per la seva banda, diu als independentistes que aquests són massa pocs i que per encetar el procés d'independència sense fracturar la societat s'ha de fer a partir d'uns percentatges increïblement alts, superiors al 70%. Aquests exorbitants percentatges com a regles del joc democràtic, CiU no els demana per a cap altre país que per a Catalunya, (el seu propi país?).
Que hi han dos comunitats polaritzades a Catalunya? És clar que sí! Això no ho pot negar ningú: tan sols cal haver vist aquest estiu els balcons del país amb la guerra de banderes. Que hi ha conflicte entre ambdues comunitats perquè són nacionalment diferents? És clar que també! És infantil, irresponsable i il·legítim d'amagar-ho.
A voltes sembla que s'hagin perdut els referents mínims d'honestedat intel·lectual a l'hora de parlar de democràcia: si avui dia una comunitat -l'espanyola- governa sobre l'altra -la catalana-, és perquè ho aconseguiren militarment, no perquè fossin majoria. En democràcia, la comunitat majoritària -la catalana- ha de governar el conjunt de la societat, cercant el seu bé així com el bé de la resta de comunitats minoritàries -entre elles, principalment l'espanyola-. Trobar-se en una altra situació política o justificar-la i defensar-la amb el discurs de la por, no és res més que certificar no pas que Catalunya estigui fracturada, si no que Catalunya està ocupada.
Nació Digital, 10/9/10
