Quatre personalitats europees coincideixen que l'Estat propi ens donaria 'més democràcia i més benestar'
DIRECTE.CAT
Diversos experts internacionals com els catedràtics de ciència política Carles Boix i Montserrat Gibernau, l'assagista eslovena Simona Škrabec i el macroeconomista gal·lès Edward Hugh, han defensat aquest dijous que sí és possible dir adéu a Espanya sempre i quan hi hagi una majoria de catalans que ho vulguin. En el marc de la sessió de debat entorn al documental 'Adéu, Espanya?', de la periodista Dolors Genovès, algunes de les raons que s'han expressat per dir sí a la independència han estat la 'identitat nacional, més democràcia i més benestar' per a Catalunya. Respecte a la manifestació del 10-J, tots han coincidit en què 'és un primer pas'. 'Vivim un moment d'il·lusió, d'empenta', ha reblat Gibernau.
Durant el debat 'És possible dir adéu a Espanya', organitzat per l'Àrea d'estudis Nacionals i Identitaris de la UOC, els experts han debatut sobre la viabilitat d'una Catalunya independent des del punt de vista polític, jurídic i econòmic. Hi ha hagut consens entre els ponents en afirmar que és possible dir adéu a Espanya però que la clau resideix en 'quan i com'.
Respecte els motius pels quals Catalunya hauria de ser independent, Gibernau ha explicat que en el documental 'Adéu Espanya' sortia un home groenlandès al qual li preguntaven per què volia la independència, i ell responia: 'Per ser com els altres'. Amb aquest argument, la politòloga experta en nacions sense estat ha afirmat que el poble català 'se sent menystingut i cerca el reconeixement'.
Un reconeixement que segons Gibernau es manifesta en diversos àmbits, com els símbols, la manera de fer, la cultura, la llengua, i fins i tot el treball de les persones i les contribucions del poble català a l'Estat.
Per la seva banda, el també politòleg Carles Boix ha defensat que sí és possible dir adéu a Espanya sempre i quan hi hagi una majoria de catalans que ho vulguin i ha assegurat que la independència de Catalunya 'incrementaria el benestar col·lectiu'. Però, 'sense promoure un sentiment de col·lectivitat, aquests procediments [d'independència] no es poden fer', ha afegit Gibernau.
En la mateixa línia, l'economista gal·lès Edward Hugh ha afirmat que 'és factible des del punt de vista econòmic' una Catalunya independent i més 'en la situació actual, en què si Espanya no ha de fer els canvis que ha de fer seguirà el camí d'Argentina', ha afegit.
D'altra banda, la traductora i assagista Škrabec ha fet un paral·lelisme amb el seu país, Eslovènia, que va viure un procés d'independència el 1991 amb també moments d''incertesa' al principi, ha dit. 'Si ens haguessin preguntat al 1985 si en dos o tres anys el país hagués estat independent i reconegut per la resta de països del món, la resposta hauria estat un no rotund'. Però Eslovènia 'va construir un somni en el qual volia viure' fins aconseguir la secessió els anys 90. 'Vint anys després no sembla el mateix país en qüestions de democràcia, de progrés econòmic i d'integració', ha manifestat.
Moment d'il·lusió
Tots els experts han assegurat que el país viu un moment únic en què la població catalana ha pres la iniciativa. 'Les elits van anar a remolc del poble' durant el 10-J i el desig de la majoria de la població davant la sentència 'ha estat el d'avançar', ha destacat Boix, mentre que Gibernau ha animat a aprofitar el moment perquè 'sinó caurà'. Per això, també hi ha hagut unanimitat en destacar que darrere l'empenta de la gent 'cal un lideratge polític' amb 'programes clars' que dictin 'cap a on anar'.
Gibernau ha apostat per 'pensar el futur des de la llibertat i llavors nosaltres anar-la conquerint', i ha afegit que el pas de la manifestació del 10-J 'és un primer pas important en què tothom 'veu que les coses poden ser d'una altra manera'.
Directe.cat, 16/7/10
