SAVADOR COT.
Director de Nació Digital
Aquesta manifestació és diferent. No es tracta de demanar respecte per a l'Estatut, ni que funcionin els trens de Rodalies. El dia 10 de juliol aquesta societat, aquest país, sortirà al carrer per interpel·lar la pròpia Catalunya, no pas l'Estat. I és que, per primera vegada, sabem, per escrit, que això que s'anomena Espanya no té cap intenció de respectar la voluntat del poble català, ni que sigui a través d'un referèndum institucional convocat des de la mateixa legalitat que prefigura la Constitució del 78. És a dir, queda constatat que, des del seu punt de vista, deu alts funcionaris de l'Estat tenen un criteri superior al dels centenars de milers de catalans que van anar -innocetment, ara està clar- a les urnes per votar en un referèndum que creien vinculant. I no. Des d'aquest dilluns és evident que, de forma legal, val més l'opinió d'un càrrec de confiança del PSOE o del PP que la voluntat del poble català. És així de cru, és així d'evident.
Per això la convocatòria no s'assembla gens a les anteriors. Perquè cap dels que hi vagin no hi serà per demanar res a l'Estat, sinó a qui el representa políticament des del catalanisme. És una manifestació Catalunya endins, que interpel·la la política d'aquest país per a què abandoni els peixos, els coves i la cursa, ridícula, per donar suport a la majoria de torn al Congrés dels Diputats. Els partits també hi aniran, però perquè encara no s''han adonat de la remor de fons, que els seus votants sí perceben.
Aquesta manifestació serà enrevessada, difícil. Però valdrà la pena. Especialment si és el punt zero per canalitzar una voluntat que es desprèn de les conviccions -ja molt sòlides- de la major part de la societat catalana, que busca una sortida democràtica al conflicte nacional. En definitiva, s'han acabat els temps de la indefinició estructural i del federalisme mític i comencen els de creure'ns la pancarta d'Òmnium: Dret a decidir.
Nacio Digital - 1/7/10
