L'Assemblea Nacional Catalana, que naixerà al març, estén les arrels al territori amb la creació d'entitats locals
Fixa el 2014 com l'any de la independència i abans preveu manifestacions i consultes als municipis
La consulta d'Arenys de Munt va fer brotar un sentiment sobiranista que estava latent, però que no acabava d'explotar. Joan Puigcercós sempre ho compara amb un volcà. Aquest volcà va estendre la seva lava per bona part de Catalunya fins que el 10 d'abril de l'any passat va arribar a Barcelona. Aquest va ser el punt final del procés. O, més ben dit, el punt i seguit, perquè un grup de persones van agafar-ne el relleu per intentar anar més enllà. Des del 2010 estaven treballant en silenci i es van presentar en societat poc després del 10-A. Prenent com a referència l'Assemblea Nacional de Catalunya, del 1971, volien crear una plataforma per tal de fer el pas de l'autonomisme a la independència. Un moviment ciutadà que empenyi els polítics.
El primer pas va ser la celebració de la conferència nacional per l'estat propi, el mes d'abril passat, en què es van posar les bases per al naixement de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). L'entitat es constituirà el 10 de març i, a partir d'aquí, es posarà en marxa un full de ruta per arribar fins al 2014, l'any que han marcat com a horitzó final per aconseguir la sobirania plena. Aquests últims mesos l'ANC s'està estenent pels territoris amb la creació d'associacions locals i comarcals per tal d'enfortir el front independentista de baix a dalt, dels pobles fins al Parlament. La intenció dels promotors de l'ANC és que cada població de més de 3.000 habitants tingui la seva pròpia assemblea i de moment ja n'hi ha 134.
Mentrestant s'està treballant en l'organització i fins al 31 de gener hi ha temps per presentar esmenes a la proposta d'estatuts, al reglament intern i al full de ruta que han de regir l'associació. La majoria es refereixen a aspectes organitzatius
i no afecten les accions que l'ANC preveu des d'ara fins al 2014.
Durant els dos anys següents es pretén difondre les tesis del sobiranisme arreu del país. El primer gran acte serà el 23 de juny d'aquest any quan comenci la marxa per la independència. Els participants sortiran de deu punts diferents en una caminada a peu i aniran passant municipi per municipi per explicar les raons que han d'impulsar Catalunya a tenir un estat propi. Aquesta reivindicació, segurament, coincidirà amb la negociació entre els governs català i espanyol pel pacte fiscal, i l'ANC troba “molt convenient” la celebració d'una consulta pel concert que serviria per posar en pràctica la fórmula legal sobre la qual s'hauria de fer el referèndum sobiranista. La marxa ha de culminar l'11 de setembre amb una massiva manifestació a Barcelona.
Aquesta és la primera fase. La segona s'emmarca el 2013, quan el nombre més elevat possible d'ajuntaments haurien d'organitzar el mateix dia una consulta sobiranista, seguint l'exemple d'Arenys. Aquí jugaria un paper destacat l'Associació de Municipis per la Independència. La fita és moure almenys 2,4 milions de persones, la meitat del cens català.
El 2014 seria l'any clau. Seguint el full de ruta, el president de la Generalitat hauria de donar sortida a la veu independentista del poble i, si l'Estat es fa l'orni, convocar eleccions per tal que els partits portin al seu programa la celebració d'un plebiscit d'autodeterminació. La data de la consulta seria l'11 de setembre del 2014. Si Madrid s'hi continua oposant es podria fer una declaració unilateral des del Parlament o amb l'empara internacional.
El Punt/Avui+, 30/01/12
