Articles i Notícies d'interès

En aquest bloc es publiquen articles i notícies considerades d'interès per a tots els membres del MxI-ANC


dijous, 16 de febrer de 2012

Ara toca fer Estat

MIQUEL SELLARÈS i PERELLÓ
President de l’Opinió Catalana

El proper dia 10 de març pot ésser una fita històrica per al nostre país. La constitució de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha d'ésser el començament d'un canvi de xip de la societat catalana. Ha d'ésser també la fi del catalanisme, de l'autonomisme, del federalisme, del confederalisme. S'ha intentat tot, han estat més de 40 anys picant pedra i estimbant-nos, una i una altra vegada, contra la paret d'Espanya. Ara, no podem dubtar si toca o no toca. Els catalans no podem tornar a caure en el parany de sempre: intentar fer país, fer política, fer institucions i al capdavall acabar en el coitus interruptus, la decepció o organitzant un gran orgasme polític amb manifestacions, actes i molta reivindicació i que, en acabat, tots tornem a casa, sense més, a esperar una altra ocasió.

Requereix, doncs, que reconeguem, com ja han fet importants líders de la transició democràtica, que els avenços democràtics que es van aconseguir en aquells anys han tocat sostre, i que la voluntat, potser equivocada, de reforçar l'Estat, sacrificant la nostra nació, potser ha estat una equivocació de dimensions siderals. L'Estat espanyol és fort, s'ho creu i té eines reals i a vegades subtils per intentar frenar les nostres aspiracions nacionals.

La creació, el dia 10 de març, de l'Assemblea Nacional Catalana no té com a objectiu l'articulació d'una alternativa a les nostres institucions nacionals, que tant ens han costat aconseguir, ni tampoc a les grans associacions del país, com per exemple Òmnium Cultural. L'ANC serà un gran organisme de mobilització i, a la vegada, un mitjà per estendre el full de ruta cap a la independència del nostre país. I això ho farà al costat de les altres institucions del país, tot empenyent-les. Que ningú tingui por. Com dèiem, no s'està creant cap alternativa a les nostres institucions polítiques democràtiques, però sí que l'ANC, amb la seva sensibilització i mobilització, intentarà ensenyar el camí, fer perdre la por i fer creure, també, com deia el poeta, que tot està per fer i tot és possible, si estem tots units.

L'Assemblea té una característica molt important i decisiva en un país que té

un ADN deteriorat per les divisions, els enfrontaments polítics, especialment els de l'òrbita sobiranista. A l'ANC, això serà absolutament difícil, perquè les persones que en formaran part, només i únicament es representaran elles mateixes i no se'ls preguntarà mai a quina associació, grup, partit o sindicat pertanyen, tan sols se'ls exigirà treballar per la llibertat de la nostra nació.

És molt important, doncs, que el dia 10 de març sigui un èxit l'acte de fundació de l'Assemblea Nacional Catalana, i que totes les dones i els homes que vàrem participar en l'Assemblea de Catalunya, en la Crida a la Solidaritat i en les consultes per la independència, entre d'altres, se sumin a aquesta assemblea unitària de dones i homes lliures, que cansats d'esperar no volen ni accepten veure com el nacionalisme espanyol i el seu estat van esquarterant la nostra nació. Intentant, primer, assimilar el País Valencià, més recentment les Illes Balears i ara el Principat, a través dels botxins del PP, repetint la tàctica que ja han dut a terme a la resta dels Països Catalans, tot sabent que aquí ho han de fer d'una altra manera per la correlació de forces existents.

Cal que tots els independentistes i sobiranistes de CDC, UDC, ERC, ICV, i també del PSC se sumin a aquesta ANC, que ha de ser el gran moviment de masses de totes i tots els sobiranistes. I d'aquesta manera evitaran possibles temptacions o estratègies de retornar a polítiques fracassades amb Espanya, de les seves organitzacions polítiques.

Però per aconseguir que l'independentisme agafi força i condicioni totes les nostres institucions i estratègies de futur, cal que els catalans entenguin que no podem seguir sent “innocents”. És hora de parlar clar, sense generar agressivitat ni violències de cap tipus. Però quan ens posem en marxa tindrem un estat amb tots els seus aparells a la nostra contra, que treballaran dia i nit, pagats amb els nostres diners, per destruir-nos, per enfrontar-nos, per dividir-nos, per desprestigiar-nos, per manipular-nos, per comprar-nos. I el que menys ens hauria de preocupar és l'article VIII de la Constitució Espanyola, el de les seves Forces Armades, perquè això ja no toca en el segle XXI, en el si de la Unió Europea. El que sí que em preocupa són les seves eines d'intel·ligència i manipulació, els seus poders fàctics i mediàtics, el seu aparell judicial i també, encara que sigui trist reconèixer-ho, alguns sectors poderosos del nostre país, que han viscut del “negoci d'Espanya”, la quinta columna incrustada en el nostre país, ben alimentada i dotada de recursos, així com protegida, que fa una tasca de clavegueres ben organitzada i dirigida.

Els catalans, doncs, hem de tenir consciència del que ens ve a sobre, i no hem de tenir por, perquè pitjor encara és veure com s'està esquilant el país, com s'està destruint el nostre teixit econòmic i financer, com ens és impossible construir les nostres infraestructures i com es fa tot el possible per destruir la nostra llengua, la nostra cultura i per menysprear els nostres representants i institucions nacionals. I finalment, la gran operació que s'està duent a terme per tal de fer la nació catalana invisible al món, des d'una òptica econòmica, esportiva i també política. Ha arribat l'hora, doncs, de dir prou, amb seny, amb responsabilitat. Cal, a més, no fer cap pas enrere, i això representa no sols marxar cap a la independència, sinó també no permetre que liquidin el que hem aconseguit fins ara. Tornem-ho a repetir: el nostre model educatiu amb la immersió lingüística en el centre, l'espai de comunicació català, amb la CCMA com a nau capitana, el nostre model de seguretat pública, el model sanitari d'excel·lència que hem desenvolupat i el poc que queda ja del projecte de projecció exterior de Catalunya.

Vindran, doncs, mesos difícils, que el nostre govern intentarà solucionar, en part, mitjançant el pacte fiscal o una mena de concert econòmic. Santa innocència... Deixem de ser innocents, doncs, sabent qui tenim al davant i com intenta destruir-nos. Reforcem les nostres institucions nacionals, els nostres partits, sindicats, associacions cíviques i construïm a tots els pobles, viles i ciutats del país, assemblees locals de l'ANC, que siguin els organismes de mobilització nacional a tot el país i que tinguin com a norma fonamental no fer ni un pas enrere, tot empenyent-nos cap a la independència.

Ingresseu a l'Assemblea Nacional Catalana, doneu-li suport i exigiu-li unitat, cohesió i que no sigui una organització més, sinó l'organització nacional de tots i totes.

El Punt/Avui, 16/2/12