ISIDRE PALMADA I BADIA
La història no es repeteix, ho sap tothom. És singular i a diferència de l’aigua, mai torna a bullir a cent graus. La mani bis, del 9jul’11, té poc de bis. O bé, no? Alguns diuen que tot és igual: La Sentència, la crisi, l’espoli, la (no) bilateralitat, etc. També ho és, d’igual, la indignació dels independentistes. Per tant, el carrer es tornarà a omplir, a vessar. O bé, no?
UN ANY DESPRÈS: Si ahir i avui les “causes” objectives que sostenen la independència són el mateix cel plúmbic. Si la indignació i la consciència és encara alta (les enquestes ho indiquen). Per què la desorientació dels electors independentistes? Per què la debilitat del moviment?
DEBILITAT: La manifestació’10 ja mostrava la debilitat de l’independentisme. Un any desprès, repeteix. Debilitat? Quina? La qüestió de la desunió. La bulliciosa “desunió” no s’ha comprès, ni ahir ni avui: No va ser la causa del defenestrament electoral, sinó la conseqüència. L’autèntica font és un problema previ, de concepte.
RUPTURA: La font de la debilitat es pot formular des d’angles diferents, però sempre és la mateixa idea. El catedràtic Ferran Requejo en una entrevista a Vilaweb 6/7/11 ho analitza així: “L'expressió dels ciutadans en una manifestació o en les enquestes no es pot traslladar directament en intenció de vot en unes eleccions”. I afegeix: “Per tant, caldrà que els partits catalanistes emprenguin una estratègia més rupturista amb el sistema polític espanyol. Caldrà que els partits assumeixin una posició pacífica, però contundent i al marge de la llei espanyola” (els subratllats són meus). No hi poc estar més d’acord, repasseu escrits anteriors.
GENERALITAT: El debat essencial és i gira al voltant de la construcció de la Ruptura.
Sobre el discurs, les organitzacions i les estratègies. Afecta tots els partits independentistes, però fonamentalment ERC. L’independentisme ha de resoldre com tradueix l’acció social, a política i a resultats electorals: Què hi fem a la Generalitat? Quins són els plans A,B,C...? Etapes? Poltrones? Declaració Unilateral? El discurs de la Ruptura, de l’Adéu, s’ha d’inserir a la Generalitat. Aquesta és la “conditio sine qua non” per enfortir-nos.
CENTRALITAT: Sense una majoria social no hi ha cap alternativa possible. Ni per a governar, ni per a rompre amb l’Estat espanyol. L’Assemblea Nacional Catalana pretén la difusió organitzada de la Ruptura. És una altra fórmula (penso que millor) que les manifestacions esporàdiques. Comprendrem l’èxit de l’Assemblea quan sigui capaç de descentrar al Parlament i fer girar la vida nacional al voltant de les seves propostes.
TAULA DE PARTITS: Evidentment l’Assemblea, que no vol constituir-se en plataforma electoral, té un àmbit definit i un full de ruta meditat. Però no viu al cel. Li caldrà cada dia més, i mesura que tingui més acolliment, l’ajuda política. Topem aquí altre cop amb l’independentisme i la seva debilitat: Què hi fem a la Generalitat? La Política ha de tenir clar l’Adéu polític. No per una qüestió electoral, de partits de majories i minories. Sinó per a crear el gran consens on també CiU hi haurà de participar. D’aquí la necessitat de bastir una plataforma política rupturista que proposi accions, mocions etc. i des dels Ajuntaments, etc. vagi acollit militants de base en una Taula de Partits unitària.
El 9jul’11 no serà la manifestació del milió, però els independentistes han d’aconseguir fer-la multitudinària. Mantenir la tensió, sobretot contra l’Espanya, és imprescindible.
Banyoles, 6/7/11
