MIQUEL SELLARÈS i PERELLÓ
President de l’Opinió Catalana
La nostra associació, es vulgui o no, cavalca sobre les diferents situacions i conjuntures del país. I amb la nova situació política del país, l’Opinió Catalana necessita trobar de nou el seu lloc, que no és altre que crear complicitats i coincidències generacionals i intergeneracionals, i ja des del món del sobiranisme i l’independentisme, com hem acordat en les recents assemblees de la nostra associació, establir la transversalitat ara del sobiranisme, perquè és evident que la plena sobirania nacional del nostre país no vindrà d’una sola força política, sinó del conjunt de tots els sobiranistes que militen a pràcticament totes les forces polítiques catalanes.
L’Opinió també pensa donar algun que altre pas endavant. I és el de preparar diferents documents sobre problemàtiques cabdals per la nostra construcció nacional. En aquests moments hi ha equips de persones que treballen en diferents matèries. Esperem que aquest sigui un dels nous eixos de la nostra associació.
També hem de ser capaços, sense paternalismes ni prepotències, de donar suport a la resta de la nació més enllà del Principat, que patirà una de les més fortes ofensives assimiladores des del franquisme. La victòria amb una àmplia majoria o majoria absoluta al País Valencià i a les Illes del PP ens obliga a fer el possible per donar el màxim suport al món de la cultura, la llengua i els sectors intel·lectuals d’aquestes parts de la nostra nació. I també pressionar el Govern de la Generalitat i a les institucions del Principat perquè assoleixin la responsabilitat de donar suport al País Valencià i a les Illes en els propers anys que seran molt difícils.
L’Opinió, a partir del proper mes de setembre, ha de revitalitzar-se, passant llista dels efectius de l’associació, i essent capaç de demanar a tots els associats que cal tornar-hi, que hi ha molt per fer, i que l’ofensiva que hi haurà amb una possible victòria del PP a Espanya pot ser el preludi del que estan preparant les clavegueres properes a l’Estat i al nacionalisme espanyol, que preveuen que amb dues o tres dècades el problema català desapareixerà, perquè l’assimilació haurà funcionat.
L’Opinió també ha de treballar amb Òmnium Cultural, amb l’Obra Cultural Balear, amb Acció Cultural del País Valencià, amb Escola Valenciana, amb Escoles Mallorquines, amb l’Associació Catalana de Professionals, amb el Grup Ramon Barnils, amb la Plataforma per la Llengua, i amb tota mena d’associacions formant un bloc estratègic per defensar-nos del que ens ve a sobre, i no hi ha millor defensa que un bon atac, amb una estratègia nacional clara. Voldria que aquest editorial no fos pessimista, sinó tot el contrari, un estímul per tots els socis de l’Opinió per incorporar-se a tornar-hi a ser i participar en les activitats de l’associació, i sobretot en el més important que fa l’associació, repetim-ho una vegada més, crear complicitats, coincidències generacionals i intergeneracionals, i descobrir els nous referents que marcaran les línies de futur i les seves estratègies en les properes dècades, substituint aquells, molts del quals de l’Opinió Catalana, que han estat i són els referents, en part, de la nostra construcció nacional.
Opinió Catalana, 20-7-2011
