TOMEU MARTÍ i FLORIT
Vicepresident de l’Obra Cultural Balear i de la Federació Llull
"El nostre repte és crear un espai econòmic de l'Arc de la Mediterrània que realment ens faci competitius en la nova economia globalitzada. No podem partir del fet que som espais econòmics independents, que Catalunya i la Comunitat Valenciana han d'anar cada una pel seu compte, sinó del fet que som espais econòmics comuns, i sobre aquesta idea hem de treballar. El tren és una eina perquè aquesta competitivitat davant els mercats exteriors sigui possible".
Aquestes paraules, tant de sentit comú, no són de cap dels sospitosos habituals. Les va pronunciar, en una entrevista, publicada a La Vanguardia, José Vicente Morata, president de la Cambra de Comerç de València.
El País Valencià, després de la dictadura feixista i espanyolista de Franco i durant la dècada dels 1980, era majoritàriament d'esquerres i hi pervivia un fort sentiment nacionalista i de germanor amb Catalunya.
L'entesa democràtica i fraternal entre dos grans motors econòmics com Catalunya i el País Valencià provocava pànic a les estructures de l'Estat espanyol. Unes estructures, recordem-ho una vegada més, que no patiren variacions internes essencials durant l'anomenada "Transició". No en parlem si al binomi més pròsper de l'Estat li afegies la gallina dels ous d'or anomenada Balears.
És per això que des de l'Estat s'impulsa des de fa molts anys una guerra bruta contra qualsevol intent d'entesa entre els Països Catalans.
Una guerra bruta especialment cruenta -de moment- a la franja més prima, o sia, al país dels valencians. Una guerra bruta impulsada per Fernando Abril Martorell des de les clavegueres de l'Estat, que inclou la creació del moviment sociopolític conegut com a "blaverisme", la utilització (i tolerància) de la violència i la neocolonització del País Valencià amb les implicacions nefastes per als valencians que això ha comportat.
El blaverisme és, sobretot caldria dir "va ser", un moviment utilitzat per l'Estat per debilitar el catalanisme progressista de valència, que quan ja no els ha estat útil l'han desmuntat sense gaire feina.
La violència ha tengut i encara té un paper importantíssim en el devenir polític del País Valencià. El terrorisme espanyolista a València ha agredit centenars de militants d'esquerres i nacionalistes, ha posat bombes a les cases de Sanchis Guarner i Joan Fuster, ha matat gent, i han condicionat la vida política valenciana. En canvi, mai no ha ocupat les portades dels mitjans estatals. Mai no s'ha exigit a ningú la condemna explícita de les activitats criminals dels terroristes blavers... i, per descomptat, mai no s'ha il·legalitzat cap formació política ni cap mitjà de comunicació dels que han donat suport explícit a aquestes expressions de violència. Mai.
Pel que fa a la neocolonització, ja en parlarem un altre dia amb més profusió. Apuntem, però, que els vestits regalats al corrupte Francisco Camps són, només, la propina de tot el que ens ha costat a tots els subdits del Regne d'Espanya l'operació per curtcicuitar la connexió catalana. Els recursos abocats i el preu en corrupció que s'han cobrat els neocolons del País valencià és ingent. El mal que han fet és difícil contrarestar i l'exemple per als ciutadans de les Balears resulta impossible d'ignorar. Si qualcú vol saber què passaria a unes Balears governades pel tàndem de clons dels colons valencians, Delgado-Bauzá, que miri cap a les terres valencianes. O que miri als municipis que estan governant, el més semblant que tenim a la València contemporània.
Hem començat amb una reflexió de José Vicente Morata i acabarem amb una altra del president de la Cambra de Comerç de València: "Catalunya i València som un mercat interior potent, som els principals clients entre nosaltres. I el món econòmic actual ha d'estar molt per davant de qualsevol altra activitat que ens pogués distanciar. Amb les batalles passades no hem guanyat res en 30 anys, ni Catalunya ni València, només distanciar-nos. Hem de treballar en tot allò que ens uneix, a resoldre problemes comuns i en allò que ens beneficia".
dBalears.cat, 10/3/11
