Articles i Notícies d'interès

En aquest bloc es publiquen articles i notícies considerades d'interès per a tots els membres del MxI-ANC


dimarts, 31 d’agost del 2010

L’independentisme, passa de les Illes Balears?

PERE ANTONI PONS i TORTELLA.
Filòleg, poeta i periodista

Les energies renovades que mostra l'independentisme a Catalunya, que s'han concretat durant els últims temps en la creació de dos nous partits (el Reagrupament de Carretero i la Solidaritat Catalana de Laporta, Bertran i López Tena), han fet que alguns illencs es començassin a demanar de quina manera pot influir tot plegat en el nacionalisme polític de les Balears.

Diumenge passat aquest diari va publicar un breu però significatiu reportatge sobre l'assumpte. Anava signat per l'escriptor i periodista Sebastià Bennasar i tenia un titular molt cridaner: "L'independentisme passa de les Illes Balears". El cronista hi explicava que cap dels dos nous partits s'ha plantejat de moment la possibilitat d'obrir el seu camp d'acció més enllà del territori del Principat. D'aquí la frase tan rotunda que encapçalava la notícia, que contenia un retret més que evident.

Deixant de banda si la renúncia de les dues noves formacions a operar a les Illes Balears significa que en passin o que se'n refotin, em sembla que la qüestió que urgeix formular-se abans que res és si realment seria bo per al nacionalisme illenc que aquests dos nous actors s'enfilassin a l'escenari i que, quan fos el moment, es presentassin a les eleccions. ¿Què aportarien de nou i de positiu? ¿Ajudarien a sumar vots o, al contrari, només servirien per dividir i alçurar encara més la cada vegada més reduïda i caïnita parròquia? ¿És concebible que, amb el seu discurs independentista sense complexos, tant Reagrupament com Solidaritat aconseguissin de fer forat en l'electorat de les Illes, massivament espanyol i parcialment catalanòfob?

No cal vestir-se amb la túnica de profeta per provar de respondre tots aquests interrogants. Basta fer un cop d'ull al passat i observar quin ha estat el paper d'Esquerra Republicana de les Illes i com ha incidit en l'espectre políticoideològic balear. ¿Ha servit per consolidar-hi el discurs del catalanisme? No. ¿Ha contribuït a estrènyer i a fer més profitosos els vincles entre els partits d'aquí i els del Principat? Tampoc: més aviat els ha afluixat perillosament, o els ha tallat. ¿Ha propagat i ha normalitzat, entre aquells que no hi estaven d'acord d'entrada, la idea segons la qual Catalunya i les Illes Balears comparteixen, amb totes les especificitats que es vulgui, una mateixa llengua i una mateixa cultura, i que per tant també els seria útil de compartir -en un pla d'igualtat i de col·laboració- un projecte sociopolític futur? En absolut. Idò el mateix succeiria amb les noves marques de l'independentisme oficial. A més, tant Solidaritat com Reagrupament ja tenen prou feina a Catalunya -on encara han de convertir l'onada informe de l'independentisme en una maquinària eficaç, de resultats tangibles- com per dispersar esforços en aventures incertes.

Qualcú dirà, naturalment, que la meva postura és d'un regionalisme pusil·lànime i conformista; n'hi ha que pareix que es guanyen la vida repartint sancions d'autenticitat ideològica i etiquetes de traïdor... És igual. El que no convé oblidar mai -i n'hi ha molts que ho obliden sovint, o que ni tan sols ho han après- és que, si bé les ideologies tenen com a objectiu últim la modificació de la realitat, per aconseguir el tal objectiu primer han de conèixer i entendre -han d'assumir sense resignar-s'hi- la realitat que aspiren a modificar. No cal dir que les parts més puristes del catalanisme de les Illes Balears mai no han tengut en compte aquesta llei no escrita. De moment, els efectes d'aquesta negligència han estat nefastos. I aviat es poden revelar fatals. Mentrestant, els espanyolistes es preparen per al gran banquet. No necessitaran ni ganivets. Nosaltres ja els servirem la carn tallada.

Publicat a dBalears.cat, 28/8/10